Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
categorització social
Psicologia
Sociologia
Procés psicològic mitjançant el qual hom classifica persones, objectes o esdeveniments segons llur mútua semblança.
La categorització permet de reaccionar davant dels objectes més en funció de la pertinença a una classe o categoria determinades que no pas per llur peculiaritat individual
Jerome Seymour Bruner
Educació
Psicologia
Psicòleg i educador nord-americà.
Professor a les universitats de Harvard 1945-70, Oxford 1970-80 i Nova York des del 1991, fou president de l’American Psychological Association 1965-66 Influït per Jean Piaget, l’escola soviètica i el culturalisme, la seva obra, realitzada sota una perspectiva empirista, se centra en el camp de la cognició Hi destaquen les idees de categorització i d’adquisició de conceptes Entre altres obres, és autor de A Study of Thinking 1956, en collaboració amb JJ Goodnow i GA Austin The Process of Education 1960 Studies in Cognitive Growth 1966, en collaboració amb RR Olver i PM…
Allan McCollum
Art
Artista nord-americà.
Treballa en el qüestionament de les formes de representació a través dels Surrogate quadres monocroms emmarcats en altres colors que s’afirmen a partir de la possibilitat de canvi També treballa en colleccions d’objectes que fan la funció d’obres d’art, mostrant com la seva categorització artística procedeix del fetitxisme Des dels anys vuitanta treballa en conjunts formats per una gran quantitat d’objectes amb petites diferències entre ells, però que corresponen a un mateix model En la peça 216 Plaster Surrogates 1987/88, del fons de la collecció “la Caixa”, s’hi veuen 216…
tecno
Música
Estil musical altrament conegut com música electrònica i definit pel seu aprofitament de totes les troballes en el camp de l’experimentació sonora, sobretot amb els instruments electrònics.
Els seus precedents es troben en els aparells inventats pels futuristes a la primera dècada del segle XX, però la seva expansió es produí els anys setanta, amb la creació del sintetitzador Moog, tot popularitzant-se a la meitat dels anys vuitanta a les pistes de ball Es caracteritza per una pulsió rítmica reiterativa i amb una tendència al crescendo El tecno original és el fruit de la utilització del sintetitzador, la caixa de ritmes, el seqüenciador, els teclats i el sampler per a crear música de ball Els pioners del gènere són Juan Atkins, Derrick May i Kevin Saunderson, i el disc que es…
signe
Lingüística i sociolingüística
Terme emprat pel lingüista suís F.de Saussure en lloc del més tradicional i ambigu de mot per a designar la particular associació d’un concepte significatiu, o significat, i d’una imatge acústica, o significant
.
Cada signe, doncs, presenta un costat semàntic i un de fonològic, com si fossin les dues cares d’un paper Segons això, les llengües mostraran diferències derivades, en primer lloc, d’una distinta categorització dels significats per exemple, la manca de correlació entre el castellà caja i el català capsa/caixa o dels significants per exemple, l’oposició s/z en català, inexistent en castellà, així com també per una associació distinta d’ambdós termes per exemple, el significat “cadira” té significants distints en castellà, anglès, alemany, francès, etc mentre que, per exemple, el…
font

Roma. Fontana de Trevi
© Fototeca.cat-Corel
Art
Construcció i obres públiques
Construcció de pedra, de rajola, de ferro, etc., proveïda d’una canal o una aixeta o d’unes quantes per on surt l’aigua.
Dins l’art, la font ha tingut importància com a estructura unificadora i compaginadora de dos elements de diferent origen l’un de natural —l’aigua— i l’altre construït —dipòsit, brocs, receptacles, etc— i com a element urbanístic estructurador A Grècia i a Roma, ja eren corrents les fonts monumentals Pausànies esmentà com a més famosa la de Callírroe, a Atenes, de nou brocs Les fonts gregues, constituïdes generalment per una fornícula, foren substituïdes a Roma per plats que recollien l’aigua que queia d’un cap d’animal, d’un nen que orina o d’una àmfora A l’edat mitjana les fonts públiques…
Xavier Rubert i de Ventós

Xavier Rubert i de Ventós
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura catalana
Política
Filòsof, escriptor i polític.
Llicenciat en dret 1961 per la Universitat de Barcelona UB i en filosofia 1962 per la Universidad Complutense de Madrid, obtingué el doctorat en filosofia per la UB el 1965 Deixeble de José Luis Aranguren , José María Valverde i Manuel Sacristán , emprengué una carrera acadèmica que el portà a la UB 1963-67, a la Universitat Autònoma Barcelona 1970-76 i a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona actualment Universitat Politècnica de Catalunya, d’on fou catedràtic d’estètica des del 1973 Fou també professor visitant a la Universitat de Cincinnati 1964, a la Facultat de…
,
Nova Cançó
Música
Moviment artístic i cultural consagrat a la creació i divulgació d’una cançó contemporània en llengua catalana.
Dels inicis al moviment massiu Als Països Catalans, contemporàniament amb el fenomen del rock i de la cançó pop, sorgí un gènere nou —diferenciat del cant coral, del cuplet i de les cançons de muntanya—, de clares arrels franceses —Brassens, Montand, Brel, etc— i articulat com a moviment entorn de la reivindicació idiomàtica i d’uns pressupòsits ètics de caràcter democràtic, l’anomenada Nova Cançó En el context d’un cert relaxament de les polítiques repressives del franquisme, la Nova Cançó sorgí, de fet, com una més de les iniciatives per a donar continuïtat a la llengua i la cultura…
,