Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
cefalòpodes
Organització dels cefelòpodes. Talls sagitals. A, nàutil; B, sípia. 1, cirrus tentaculars; 2, mandíbules; 3 i 15, ràdula; 4 i 19, conquilla; 5, sifó; 6, septes de la coquilla; 7, celoma; 8, i 20, estòmac; 9 i 21, ovari; 10 i 26, ventrícle cardíac; 11, pap, 12, brànquies; 13, braços o tentacles peribucals; 14 i 22, embut; 16 i 17, ganglis nerviosos; 18, esòfag; 23, aorta; 24, cavitat palleal; 25, intestí; 27, bossa de la tinta; 28, sac unitari
© fototeca.cat
Zoologia
Classe de moluscs marins, els més especialitzats i evolucionats de l’embrancament, que tenen el cos simètric bilateralment, el cap ben diferenciat i el peu transformat en braços o tentacles peribucals i en l’embut.
Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d’una o altra part de la…
dibranquis
Zoologia
Subclasse de cefalòpodes caracteritzada perquè els seus representants tenen solament un parell de brànquies.
Hom inclou en aquesta subclasse tots els gèneres de cefalòpodes actuals, a excepció de Nautilus Hom divideix els dibranquis en dos ordres, decàpodes i octòpodes, segons que tinguin deu braços o vuit, respectivament
nàutil
Conquilla de nàutil
© Fototeca.cat
Malacologia
Mol·lusc cefalòpode de l’ordre dels nautiloïdeus, de la família dels nautílids, l’únic representant vivent de la subclasse dels tetrabranquis.
Té una conquilla externa, cargolada sobre el dors, de la qual són visibles solament les dues últimes espires, que cobreixen les més internes Té simetria bilateral i, com tots els de la subclasse, presenta una gran quantitat de tentacles Té un parell d’ulls grossos, situats a l’extrem d’uns curts peduncles, però són molt més simples que els dels altres cefalòpodes vivents, no tenen cristallí i són oberts a l’exterior per la pupilla El sistema nerviós és semblant al dels cefalòpodes dibranquis, però el cervell no presenta ganglis definits i forma un gruixut anell al…
nècton
Ecologia
Conjunt d’organismes aquàtics amb prou capacitat natatòria per a ésser considerats independents de l’acció dels corrents marins, per oposició al plàncton.
És constituït principalment pels peixos i els cefalòpodes
dofí de Risso
Zoologia
Dofí de la família dels delfínids, que arriba a fer 4 m de longitud; el tret més característic d’aquesta única espècie del gènere és que només té dents a la mandíbula inferior i en nombre reduït (de 6 a 14).
Poc conegut, hom suposa que s’alimenta bàsicament de cefalòpodes Habita a qualsevol mar de l’hemisferi nord, però especialment a l’oceà Atlàntic
ràdula
Anatomia animal
Massa muscular bucal proveïda de denticles quitinosos i corbs, disposats en diverses sèries transversals i renovables, pròpia d’alguns mol·luscs.
Manca en els lamellibranquis i cefalòpodes Aquest òrgan, en sortir de la boca, es mou endavant i endarrere per tal de tallar els aliments Les característiques de la ràdula són utilitzades com a caràcter important en sistemàtica
ammonítids
ammonítids Ammonit
Paleontologia
Família de mol·luscs cefalòpodes fòssils.
Les seves conquilles eren dividides en cambres per uns envans, la juntura dels quals pot ésser senzilla goniatit , dentada ceratit o bé ramificada ammonits Abundaren durant els períodes Devonià, Juràssic i Cretaci Els gèneres més importants són Ammonites i Aegoceras
blastoderma
Biologia
Capa superficial dels blastòmers que resulta de la divisió dels ous rics en vitel.
En els ous telolecítics d’alguns vertebrats i dels cefalòpodes, el blastoderma és un disc pla de cèllules situat en el pol animal blastodisc En els ous centrolecítics dels insectes, el blastoderma és una capa de cèllules que envolta completament la massa interna de vitel
negret
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, que ateny 45 cm i té el cos tou i poc esvelt, aplanat per la part cefàlica i per la superfície ventral, amb els denticles dèrmics de la pell piliformes, molt flexibles, i és de color molt fosc, amb la regió ventral quasi negra.
Habita en fons de 100 a 1 000 m, però en latituds més altes es troba prop de la superfície La carn no és comestible, però en alguns casos hom obté oli de fetge S'alimenta de peixos, cefalòpodes i gambes Habita a la Mediterrània occidental i a la costa atlàntica europea i nord-africana
bonítol
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels túnids, d’uns 75 cm de llargada, de cos fusiforme, amb el dors de color blau fosc, que disminueix en intensitat als costats, i el ventre blanc.
Espècie pelàgica i migradora, viatja en grans bancs que s’aproximen a la costa per fresar Els bonítols s’alimenten d’altres peixos i de molluscs cefalòpodes Viuen preferentment a les costes tropicals i temperades de l’Atlàntic i també a la Mediterrània Llur carn és molt apreciada i consumida fresca i en conserva