Resultats de la cerca

A l’antiga Roma el senat administrà, per mitjà de dos qüestors, els ingressos de tot el territori romà, els quals eren centralitzats a l' aerarium Saturni , al temple de Saturn A l’època d’August, el tresor públic fou repartit entre l’erari, on afluïren els ingressos senatorials, i el fisc imperial Aquest adquirí, posteriorment, més importància i l’erari es convertí en la caixa municipal de Roma

Els elements bàsics de tota xarxa telefònica són els aparells d’abonat telèfons, els quals són connectats mitjançant circuits línies d’abonat als punts de commutació centralitzats centrals A causa de l’elevat nombre d’aquestes centrals, anomenades locals , no és econòmic de connectar-les entre elles directament, sinó que cal disposar de centrals d’ordre superior, dites primàries o de sector , la missió de les quals consisteix a interconnectar les centrals locals que en depenen i facilitar la unió amb centrals de categoria superior secundàries Al vèrtex d’aquesta xarxa hi ha les…

Fill d’arquitecte i constructor, inicià els estudis d’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona el 1932, que quedaren interromputs per la Guerra de 1936-39 i no els reprengué fins el 1939, amb l’obtenció del títol l’any 1943 El 1954 obtingué el diploma d’urbanista, i el 1965, el de doctor Entre el 1940 i el 1946 dirigí el Servei de la Construcció Obrí estudi propi el 1945 L’any 1966 fou nomenat professor de Projectes de l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Als anys cinquanta es donà a conèixer amb la seva intervenció a les golfes de la Pedrera , on dissenyà un…

Les rutes comercials més antigues que hom coneix, a Europa, són la de l’ambre, al Neolític, que unia les contrades bàltiques amb les comarques mediterrànies, i la de l’estany, que unia les Cassitèrides amb els centres consumidors de la Mediterrània Els fenicis i els grecs donaren un gran impuls a les rutes comercials, fins a l’arribada de Roma, que creà una espessa xarxa viària, que facilità els intercanvis, centralitzats posteriorment a Bizanci A partir del segle VII, els àrabs trencaren en bona part les rutes comercials de l’antiguitat Les ciutats italianes Venècia i Gènova,…

La transformació de l’aeròdrom en aeroport es produí amb la instauració de les línies aèries regulars, poc temps després de la Primera Guerra Mundial El pes i la velocitat creixents dels avions emprats, les majors exigències quant a seguretat, la necessitat de permetre l’aterratge i l’envol, amb fluïdesa, de quantitats cada vegada més grans d’aeronaus i, per tant, de rebre i d’evacuar majors quantitats de passatgers i de càrrega, així com les formalitats legals imposades pel fet de procedir, les aeronaus, d’altres països, convertiren els antics camps d’aviació en estructures complexes de…

Orígens i història fins el 1980 L’origen prové de partides de paisans filipistes armats que s’havien distingit durant la guerra de Successió i en la repressió policiacomilitar dels anys següents, a les ordres del batlle de Valls Pere Anton Veciana Del 1721 al 1836 els mossos d’esquadra foren dirigits, respectivament, pel fill, el net i el besnet de Pere Anton Veciana el rebesnet, Pere Pau Veciana, sembla que per simpaties carlines, renuncià el càrrec en morir el seu pare 1836, en nom propi i en el dels seus hereus el càrrec era hereditari, i els Veciana  l’unien al de batlles de…

La descoberta de l’escriptura i la possibilitat de fer-la duradora produïren la creació dels arxius on conservar les actes, els contractes o els comptes Els arxius reials més antics han estat descoberts modernament en les excavacions de Mesopotàmia i a l’Àsia Menor la ciutat de Mari’ ha proporcionat més de 20000 peces de terra cuita amb escriptura cuneïforme des del segle XIX aC, i semblantment la ciutat d’Ugarit, on fou reconeguda una distribució entre texts diplomàtics, administratius i de comptabilitat, així com al palau d’Assurbanipal, de Nínive segle VIII aC Són també notables l’arxiu…

A diferència de la resta d’intermediaris financers, els beneficis o excedents són destinats a obres benèfiques, culturals, sanitàries i socials en general els directius han d’ésser representatius dels imposants i de les institucions locals i fer la gestió gratuïtament, i s’han de vincular als projectes privats i públics, tant socials com financers, de la localitat, la comarca, la regió o l’estat on són Llur funció econòmica bàsica és de fomentar l’estalvi i canalitzar-lo cap a la inversió, evitant la tesaurització Les inversions, fetes sempre amb les màximes garanties de seguretat, són…