Resultats de la cerca

Les seves equacions paramètriques són x = a θ - sinθ, y = a 1 - cosθ Hom pot ampliar aquesta definició considerant una trajectòria fixa en lloc d’una recta així, per exemple, l' epicicloide és la corba engendrada per un punt fix en una circumferència que rodola, sense lliscar, damunt una altra circumferència i exteriorment a ella

Els exemples més coneguts són els de les corbes anomenades cicloide, epicicloide i hipocicloide

La solució de l’eqüació diferencial que explicita analíticament el problema és una cicloide El problema de trobar aquesta corba és famós en la història de la matemàtica, car conduí Johann Bernoulli a l’establiment formal del càlcul de variacions variació

Es relacionà amb físics famosos, com Marsenne, Fermat, Pascal, etc Ideà un tipus de balança que duu el seu nom i estudià l’atracció entre partícules de matèria Determinà l’àrea de la cicloide i desenvolupà una teoria, que anomenà dels indivisibles , per a calcular àrees i volums, la qual exposà a l’obra Traité des indivisibles 1634

Veritable precursor del càlcul infinitesimal, efectuà nombroses aportacions, com ara diversos desenvolupaments en sèrie, productes infinits un dels quals per al càlcul de π, les fraccions, els exponents negatius i fraccionaris, els logaritmes, la cicloide, etc Aplicà la matemàtica a la física, com, per exemple, en l’estudi que féu dels cossos inelàstics per a la Royal Society

Són de color grisenc amb taques més fosques i el costat dret més blanquinós, amb escates de tipus ctenoide al costat pigmentat i cicloide a l’altre L’aleta dorsal va des del nas fins al peduncle caudal, la cua és arrodonida i l’aleta anal és semblant a la dorsal i allunyada de les abdominals És un peix marí, sedentari dels fons sorrencs i llotosos de llocs poc profunds, carnívor i comestible És molt comú en certes parts del litoral dels Països Catalans, on hom el pesca sobretot a l’hivern

Estudià a Faenza i Roma Feu amistat amb Galileu 1641, del qual fou secretari i successor com a matemàtic del gran duc de Toscana, a la mort d’aquell 1642 Estudià el moviment dels cossos i llur equilibri El 1643 dugué a terme la cèlebre experiència, coneguda amb el seu nom, per mesurar la pressió atmosfèrica, mitjançant un tub de mercuri, la qual cosa constitueix el fonament del baròmetre Estudià també el vessament dels líquids i construí diversos instruments, entre els quals un termòmetre Com a matemàtic, destacà en geometria estudià l’espiral logarítmica i la cicloide Publicà…

Si el radi del cercle és r , la distància del punt generador al centre del cercle és l i A és l’angle determinat pel punt quan el cercle ha rodat A radiants, aleshores les equacions paramètriques de la trocoide són x = rA-l sin A y = r-l cos A Si l és major que r punt exterior al cercle, la trocoide descriu rulls si l és menor que r punt interior al cercle, la trocoide no toca mai la línia recta fixa base del desplaçament si el punt és el centre del cercle, la trocoide és una recta si l és igual a r punt de la circumferència, la trocoide és aleshores una cicloide

La seva equació és on r és el radi de la circumferència fixa, i a , el radi de la circumferència mòbil Si r = na , l’epicidoide té n cúspides n , nombre natural Si r = a la corba degenera en una cardioide Si r= 2 a , ho fa en una nefroide