Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
cinteria
Lloc on hom fabrica cintes o en ven.
llançadora de cinteria
Indústria tèxtil
Llançadora en forma d’estrep, proveïda d’una cremallera, que corre per unes guies impulsada per rodes dentades i que conté un rodet de trama.
Hom l’empra en els telers de cinteria, que generalment teixeixen moltes cintes estretes simultàniament
Museu de l’Aigua i el Tèxtil
Museu
Museologia
Conjunt museístic emplaçat als Dipòsits Vells de Manresa, construïts entre els anys 1861 i 1865 amb la finalitat de dotar la ciutat d’una reserva d’aigua.
L’edifici disposa de tres dipòsits idèntics i independents coberts per dues voltes de pedra cadascun, amb una superfície de 2400 m 2 , que foren rehabilitats l’any 1991 L’any 1992 s’obrí al públic la primera exposició del Museu de la Tècnica de Manresa Forma part del Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya mNACTEC i està especialitzat en dues temàtiques concretes la séquia de Manresa i la indústria de la cinteria L’any 2004 s’inaugurà la nova exposició permanent dedicada a la séquia, que explica la importància de l’aigua i, més concretament, del canal que…
cinter
Història
Menestral que fabricava cinyells de pell i corretges; corretger.
A Vic, a partir del 1483, formaren part d’un gran gremi de la pell, del qual se separaren el 1605, juntament amb els sabaters A Barcelona, des del s XV, formaren part de la confraria de julians mercers vells fins que se'n separaren el 1801, juntament amb els corretgers i els tireters Al començament del s XVI, amb la generalització de l’ús de cintes de seda, part dels cinters, anomenats també perxers perxer o galoners galoner, s’hi especialitzaren el 1505 se separaren, sembla, de la confraria de julians mercers vells i s’organitzaren com a gremi independent, en competència sovint amb els…
ordissatge
Indústria tèxtil
Operació d’ordir, anomenada també preparació de l’ordit, que és immediatament anterior al tissatge.
En l’ordissatge, el fil és enrotllat en les bobines d’enrotllament creuat o en els rodets amb enrotllament parallel que guarneixen la fileta, la qual alimenta l’ordidor amb un gran nombre de fils simultàniament, generalment de 200 a 600 La major part d’ordits són sotmesos en sortir de l’ordidor a l’operació de paratge Freqüentment el nombre de fils del plegador és inferior al necessari i llavors cal reunir els fils de diversos plegadors en un de sol, operació que és feta en un cavallet a propòsit o bé alimentant la màquina de parar amb diversos plegadors, simultàniament Seguidament cal passar…
Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
© Fototeca.cat
Museu
Museologia
Historiografia
Cinematografia
Museu de Terrassa, creat el 1984 gràcies a una iniciativa conjunta de la Generalitat de Catalunya, de l’ajuntament de Terrassa i de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya.
El 1990 li fou donada la categoria de museu nacional La seu central és l’antiga fàbrica Aymerich, Amat i Jover, a Terrassa, de més de 15000 m 2 , que actua com a coordinadora d’una xarxa de museus temàtics situats en diversos punts de Catalunya, com el Museu Comarcal de l’Anoia a Igualada, el Museu Molí Paperer de Capellades, el Museu del Suro de Palafrugell, el de la colònia Sedó d’Esparreguera, etc El 2006 obrí nous espais destinats a ampliar la seva oferta cultural de la seu central, al Vapor Aymerich, Amat i Jover, de Terrassa D’una banda, la mostra temporal de setanta motocicletes…
,
broca
Indústria tèxtil
Barreta de ferro de secció circular sobre la qual giren els rodets a la fileta de l’ordidor, els plegadors a la fileta dels telers de cinteria, etc.
acabament
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment física, a què són sotmesos els productes tèxtils des de l’obtenció de llur estructura bàsica (filat, teixit, peça de vestir, etc.) fins que presenten l’estat necessari per a la venda o per a l’ús final.
Els acabaments són, d’una manera general, tractaments individuals ben definits entre ells, que utilitzen agents físics com són la calor, la humitat, la pressió, la percussió o el fregadís per a millorar l’aspecte i altres característiques dels tèxtils El tipus, el nombre i l’ordre d’aplicació dels acabaments sobre un producte tèxtil varien segons la natura d’aquest, les operacions prèvies a què ha estat sotmès, les operacions a què hom preveu de sotmetre'l i les característiques finals que hom en desitja obtenir Els acabaments dels teixits, on es dóna la màxima complexitat pel que fa a nombre…
teler

Teler
© C.I.C - Moià
Indústria tèxtil
Aparell o màquina per a teixir.
El teler per a fabricar teixits formats per ordit i trama, en la seva forma més elemental, té els òrgans operadors disposats de la manera següent al darrere té collocat el plegador d’ordit, del qual es desenrotlla cap amunt l’ordit Aquest passa pel guiafils i es desvia adoptant una direcció horitzontal Forma seguidament la creu mitjançant les canyes i a continuació passa a través dels lliços , els quals amb el seu moviment alternatiu vertical, tanquen i obren en tots dos sentits la calada Més endavant hi ha el batà , animat d’un moviment de vaivé, compost de les taules , per on corre la…
Manresa
Vista aèria de Manresa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Bages, a l’extrem S del pla de Bages, a l’angle de confluència del Llobregat (límit E del terme) i el Cardener.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…