Resultats de la cerca

Al s XIV els documents citen unes barbudes de malles, que devien ésser una mena de caputxes militars

Els texts clàssics el citen habitualment amb el seu germà Indíbil , en relació amb les guerres del seu poble contra els romans Al costat d’Indíbil lluità contra els romans aixecament del 207 aC, tornà a alçar-se el 206 aC i, també amb el seu germà, fou vençut i mort

El nucli central corresponia a les comarques que volten la ciutat de Lleida, la més destacada dels ilergets, que a les monedes que encunyà donà el nom d’ Ildirda o Iltirta , llatinitzat en Ilerda a l’època romana Hom suposa que el límit nord podia haver estat el Montsec, i el meridional, l’Ebre A l’est tenien per veïns els lacetans i els cossetans, i per l’oest ocupaven, més enllà del Cinca, les conques dels rius Alcanadre i Aragó, entre les serres de Guara i d’Alcubierre Les fronteres amb els lacetans i els cossetans són molt vagues hom atribueix la Segarra als ilergets o als lacetans,…

Fundat per Cir II 550-530 aC, rei d’Ansham —el Paršumaš elamita— després de la conquesta dels dominis d’Astíages, rei dels medes Ulteriors conquestes i les dels seus successors agruparen en un sol bloc tot l’Orient Mitjà antic creant un nou equilibri de forces polítiques i culturals que durà fins al s VII dC i substituint per la influència persa la dels centres tradicionals de Mesopotàmia, Egipte i Anatòlia Hom en sap poca cosa en comparació amb la seva extensió colossal cinc milions de km 2 i la seva importància Les inscripcions trilingües —antic persa, elamita i babilònic— de DariosI a…

Dita jurisdicció estava vinculada al castell de Montpalau, del qual també n'eren castlans els Goscons, sota el domini dels Cabrera Posteriorment, a mitjan segle XIII, aquesta demarcació feudal que comprenia els actuals llocs de Goscons, Sacreu i Vallalta passà per matrimoni als Arquer Malgrat que els Arquer de Goscons s’intitularen en ocasions barons de Goscons, com que les jurisdiccions senyorials foren abolides el 1813, la baronia de Goscons mai no fou tramitada ni reconeguda com a títol del regne efectiu a l’Estat espanyol Cal remarcar que un dels darrers barons de Goscons fou un dels…

Coneguda l’existència de l’edifici per referències escrites i numismàtiques, aquestes fonts no en citen l’emplaçament exacte L’historiador romà Tàcit esmenta que, després de la mort d’August 14 dC, una ambaixada hispana sollicità permís a l’emperador Tiberi, l’any 15, per a aixecar el temple dedicat a August Per les monedes se sap que la façana del temple presentava vuit columnes i estava aixecat sobre un pòdium Les emissions monetàries representen, a més, l’estàtua sedent del déu August que es devia venerar a la cella del temple La determinació de l’emplaçament d’aquest temple ha estat un…

La geografia Els massissos granítics que la tanquen al nord —el roc de la Calm 2215 m, el Carlit 2921 m i el Puigpedrós 2842 m— l’aïllen de les valls de l’Arieja País de Foix i de l’Aude Capcir, mentre que al sud el rocam esquistós i calcari del Puigmal 2909 m, la Tosa d’Alp 2536 m i la serra de Cadí 2648 m fan de partió d’aigües amb les valls del Llobregat Berguedà i del Ter Ripollès La plana de Cerdanya o Gran Cerdanya , centrada per la vila de Puigcerdà, s’amplia amb les valls glacials, poblades, de…

Situació i presentació Limita al N amb Fontanilles, a l’E amb Pals, al S amb Torrent i a l’W amb Vulpellac i Ullastret Comprèn, a més del poble de Palau-sator, cap de municipi, altres pobles i llocs que, almenys des del l632, formaren una batllia reial Sant Feliu de Boada, Fontclara, Pantaleu i Sant Julià de Boada Travessa el terme d’W a E la carretera local que uneix la Bisbal d’Empordà amb la carretera local de Pals a Torroella de Montgrí Hi ha altres carreteres que uneixen els diversos nuclis de població La població i l’economia El fogatjament de vers el 1370 dóna 22 focs a Palau-sator, 11…

Situació i presentació El terme municipal de Xerta, de 33,36 km 2 d’extensió, és situat a la dreta de l’Ebre, aigua amunt de Tortosa El riu, per l’ampli meandre que dibuixa entre els pobles de Xerta i Tivenys, fa de línia divisòria a llevant amb els municipis de Benifallet i Tivenys Una part del terme és plana, la de la vall de l’Ebre, mentre que el sector ponentí és accidentat pels darrers contraforts orientals del massís dels Ports de Tortosa així, de tramuntana a migdia, el coll del Muso, al límit amb Paüls, i els colls d’en Garcia i el tossal de la Cova del Bou 552 m en la divisòria amb…

Situació i presentació El municipi de Torroella de Fluvià, de 16,9 km 2 , s’estén a l’esquerra del curs inferior del Fluvià, que fa de límit meridional amb Ventalló El territori és planer, característic del sector d’inundació entre el Fluvià i la Muga Només a l’W i al NW del terme hi ha alguns pujols arrodonits i d’escassa elevació A més del poble de Torroella de Fluvià, que és la capital, el municipi inclou els poblets de Sant Tomàs de Fluvià i Vilacolum, els antics llocs i parròquies de Palol de Fluvià, la Guàrdia i Sant Martí de Canyà, i els veïnats de la Bomba i els Masos de Torroella A…