Resultats de la cerca

L’aportació africana és molt forta en els balls tals com el bembé , la caringa o la conga , en els instruments de percussió agogó, bongo, güiro, claves, etc i en el típic ritme cubà, el cinquet, que es troba també a Puerto Rico, a Haití i a la República Dominicana Moltes danses cubanes d’origen hispànic el son, el bolero , etc tenen una forta influència africana

La seva obra poètica — Arcángel de mi noche 1944, Sobre la tierra 1945, Luz desde el sueño 1947, Profecía del recuerdo 1956, llibres aplegats en el volum Poesías completas 1959, Un montón de sombra 1972— reflecteix una evolució formal, des de la utilització d’estrofes clàssiques, com el sonet i la silva, fins a la incorporació del vers lliure, parallela a una progressiva complexitat temàtica Els seus estudis crítics han estat recollits en els volums La poética de Campoamor 1955, Poesía y técnica 1955, Temas y problemas de literatura española 1959, Claves de la literatura española 1971 Traduí…

Estudià a Barcelona Fou catedràtic de dret administratiu de les universitats de Santiago de Compostella 1945-61 i de Madrid 1961 El 1956 fou nomenat secretari tècnic de la presidència del govern espanyol, el 1958 procurador a les corts i el 1962 comissari del pla de desenvolupament, càrrec en el qual elaborà els successius plans, des del 1965, amb el grau de ministre sense cartera Membre de l’Opus Dei, fou considerat un dels principals tecnòcrates que, vinculats a aquesta institució, formaren part dels governs de 1965-69 i 1969-73 El 1973 fou nomenat ministre d’afers estrangers, però cessà en…

Especialista en història medieval Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà al Real Colegio de España de Bolonya el 1969 Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona 1983-2014, emèrit des del 2014 Les seves línies de recerca fonamental se centraren al voltant dels estrats més humils de l’edat mitjana i entorn del món universitari medieval de la corona d’Aragó Des del 1992 fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia, i des del 1998, membre corresponent per Espanya a l’Academia Nacional de la Historia de la República Argentina Entre les seves obres cal esmentar Las…

Afiliat a les joventuts comunistes 1932, n'esdevingué membre del buró polític Acabada la guerra civil del 1936-39 fou internat en un camp de concentració El 1946 s’exilià a París, on conegué Pierre Vilar, i esdevingué catedràtic a la Universitat de Pau Gascunya fins a la jubilació, el 1982 hi promogué, des del 1970, els Colloquis del Centre de Recherches Hispaniques En la seva producció hi ha monografies i obres de síntesi destinades a un públic ampli La España del siglo XIX 1961, Introducción a la historia del movimiento obrero 1965, versió catalana 1966, La España del siglo XX 1966, Medio…

Llicenciat 1944 i doctorat 1948 en filologia clàssica per la Universitat de Madrid, es llicencià en periodisme a l’Escola Oficial 1954 Membre de l’ Opus Dei des del 1943, es relacionà amb els sectors més moderats del franquisme i collaborà en nombrosos periòdics El 1966 fou nomenat editor del diari Madrid , lleugerament crític amb el règim i clausurat el 1971 Membre del consell privat de Joan de Borbó i de Battenberg fins a la seva dissolució 1969, formà part del grup de tutors encarregats de l’educació del futur rei Joan Carles I d’Espanya El 1975 fou cofundador del Partido Demócrata…

Vida i obra Fill de Josep Porter i Rovira És considerat el pare de la historiografia cinematogràfica a Catalunya Es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona el 1976 amb una tesi sobre Adrià Gual com a home de cinema Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, el 1992 hi obtingué la primera càtedra de cinema de Catalunya, amb el projecte Els orígens iconogràfics de l’expressió cinematogràfica Des del 1969 fins a la jubilació 2000, ensenyà història, estètica i sociologia del cinema i els audiovisuals i introduí les matèries cinematogràfiques al…

Trajectòria acadèmica Començà a estudiar a la Universitat de Granada Resideix des del 1968 a Barcelona, i des del 1969 és professor a la Universitat Autònoma de Barcelona , on l’any 1973 obtingué el doctorat Professor adjunt 1979, des de l’any 1986 és director de l’Institut d’Estudis Medievals d’aquesta universitat i editor de la seva revista, Medievalia , i des del 1994, catedràtic d’Història Medieval d’Europa Ha estat també director del Departament d’Història de les Societats Precapitalistes i Antropologia Social Fou professor visitant de les universitats de Gènova i Poitiers i…

Vida Descoberta pel fotògraf Leopold Pomés 1960, esdevingué una cotitzada model de passarella i feu una gran quantitat d’anuncis per al cinema i la televisió Gim, que era el seu nom artístic, debutà en Fata Morgana 1965-66, Vicente Aranda, amb un guió fet a la seva mida i escrit per Gonzalo Suárez, que quedà captivat per la seva imatge omnipresent Després de protagonitzar Una història d’amor Una historia de amor , 1966, Jordi Grau, i gràcies a la seva imatge sofisticada i estilitzada fou Lady Europa 1969, es convertí en una de les muses de l’anomenada Gauche Divine  i la principal actriu de…

Vida Inicià els estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona Posteriorment estudià direcció d’orquestra amb Eduard Toldrà a Barcelona, Sergiu Celibidache a l’Acadèmia Chiggiana de Siena i Jean Martinon a Düsseldorf, on obtingué el primer premi de fi de curs Del 1960 al 1962 actuà a Amèrica El 1965 aconseguí per oposició la plaça de director titular de l’Orquestra Simfònica de la RTVE, càrrec que mantingué fins el 1967 Ha estat director titular de l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1967-78 i 1981-86 i director musical de l’Orquestra Nacional d’Espanya 1978-81 El 1989 fou…