Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
André Dunoyer de Segonzac
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i il·lustrador francès.
A partir de l’any 1907 creà una obra sensual, realista i delicada però allunyada de les recerques pictòriques coetànies Els bevedors 1910, Paisatge de Sant Tropès 1927 i illustracions per a Les Geòrgiques
art-déco
Art
Estil de disseny desenvolupat els anys vint, que incidí sobretot en l’àmbit de la decoració.
El nom prové de l’abreviació de l’expressió arts décoratifs Tingué la seva màxima difusió amb motiu de l’Exposició Internacional de les Arts Decoratives i Industrials Modernes, celebrada el 1925 a París Representà una certa reacció al Modernisme, i mostrà, seguint algunes de les tendències artístiques coetànies, com ara el cubisme i el fauvisme, una clara preferència per la geometrització i els colors plans
Gaspar de la Figuera i Cubero de Monforte
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Senyor de Saranyana Ports, cavaller de Montesa i batlle de Morella És autor d’una Miscelánea sacra de varios poemas 1658, d’una paràfrasi en castellà de la biografia de sant Antoni Abat del patriarca Atanasi El sol de Oriente , 1665 i d’una Vida de san Jorge publicada el 1738, i deixà inèdita una història del santuari de la Balma Ports Algunes poesies seves figuren en edicions coetànies
,
Bálint Bakfartk
Música
Llaüstista i compositor hogarès, conegut també com Valentinus Greff Bakfark.
Fins l’any 1540 s’educà i treballà a la cort reial hogaresa Visqué després a França i a Polònia, donà concerts per tot Europa, i s’establí definitivament a Itàlia És autor de transcripcions que adapten peces corals coetànies a una tècnica instrumental original, i de fantasies que combinen la tècnica d’imitació contemporània amb les tradicions peculiars del llaüt Les seves obres foren publicades en dues colleccions IntabulaturaLiber Primus Lió, 1553 i Harmoniarum Musicorum Cracòvia, 1565
Francesc Figuerola i Espècies
Literatura catalana
Poeta, autor dramàtic i cavaller.
Freqüentava l’Acadèmia de València, i la major part de la seva obra poètica, en castellà, hi és vinculada Participà amb algunes composicions en castellà als certàmens de València del 1681 i el 1691 Poesies circumstancials seves sonets, romanços, etc figuren en diverses edicions coetànies valencianes Es conserven manuscrits, una lloa, un entremès i una moixiganga per a La fiera, el rayo y la piedra de Calderón, escrits per a una festa teatral amb motiu de les segones núpcies de Carles II València 1690
,
torre Luengo

Aspecte de la torre Luengo
© Carolina Latorre Canet
Torre
Torre situada a uns 2 km d’Alginet (Ribera Alta) que centra una antiga gran masia de la partida de l'Horteta.
Construïda a la segona meitat del segle XIX, aquesta obra civil comparteix estil amb altres obres coetànies de l'alta burgesia valenciana Té set plantes, amb una habitació cadascuna La torre acaba en una terrassa plana on hi ha una estructura metàllica que conté una campana Les finestres són de maó, i d'arc escarser a les cares S i E, i en totes les cares dels dos últims cossos Algunes tenen reixes de ferro forjat, i les de la penúltima planta tenen un balcó Exempta, hi ha la masia del segle XVIII, amb capella El 1861 consta com a propietat de Juan Baltasar Luengo, que va introduir el conreu…
Quinta del Sordo

Dos vells menjant, un dels catorze murals de la Quinta del Sordo
Museo del Prado
Pintura
Casa de camp que Francisco Goya adquirí als afores de Madrid el 1819, a les parets interiors de la qual realitzà la famosa sèrie de catorze ‘‘pintures negres’’ (1820-23) a l’oli.
Els murals foren passats a tela el 1873, exposats a l’Exposition Universelle de París del 1878 i oferts al Museo del Prado de Madrid —on es conserven— el 1881 És el conjunt més espectacular i original de Goya Les Parques, Duel a cops de garrot, Homes llegint, Dos joves burlant-se d’un home, Passeig del Sant Ofici, Asmodea, El gos, La Leocàdia —única obra que traspua serenitat retrat de Leocadia Weiss, la seva suposada amant—, El gran boc, Saturn, Judit i Holofernes, El romiatge de Sant Isidre, Dos vells i Dos vells menjant El seu estil, en plena maduresa, s’hi manifesta amb llibertat…
filosofia analítica
Filosofia
Designació d’un conjunt de tendències filosòfiques heterogènies que constitueixen —junt amb el marxisme i sovint enfront d’ell— un dels grans blocs del pensament occidental del segle XX.
Totes elles coincideixen en el rebuig de l’idealisme i de la metafísica, en l’interès per la lògica i en la utilització de l’anàlisi com a mètode per a l’estudi del llenguatge Una de les seves fonts històriques cal cercar-la a Anglaterra, amb els treballs de B Russell sobre els llenguatges formalitzats i les anàlisis de GE Moore sobre el llenguatge corrent Simultàniament, a Viena, sorgeix per l’influx de la filosofia positivista de E Mach un moviment cercle de Viena que pretén superar les mancances lògiques d’aquesta, incorporant-hi les concepcions científiques coetànies i les reflexions…
Antoni Solà
Escultura
Escultor.
Format a Llotja 1795-1802, hi féu les nereides de la font de Neptú del pati 1802 El 1802 la Junta de Comerç li concedí una pensió per a anar a Roma, on s’installà definitivament Amb la invasió francesa li fou oferta una càtedra a Llotja, càrrec que no acceptà El 1816 esdevingué soci de mèrit de l’Accademia di San Luca de Roma, de la qual esdevingué vicepresident 1836 i president 1837-40, l’únic no italià —juntament amb Thorwaldsen— en tot el s XIX Fou director dels pensionats espanyols a Roma 1830-55, cavaller, comte palatí, acadèmic de Florència i de San Fernando i escultor honorari de…
escriptura de cancelleria
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Cadascuna de les escriptures usades amb una certa exclusivitat per algunes cancelleries.
Tenen com a característica la recerca de formes ornamentals que els donen distinció i elegància, obtingudes tant per l’allargassament del cos de les lletres com per l’estirament i la decoració dels traços llargs També és característica llur perduració volguda, que les sostreu a l’evolució normal de les altres escriptures coetànies Un cas típic ha estat el de la usada a la cancelleria pontifícia del segle XV, que perdurà estrafeta fins al segle XIX Fou notable l’escriptura reservada a la cancelleria imperial romana als segles IV i V, derivació sense continuïtat de la cursiva comuna clàssica s’…