Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
bridge
Música
Període de 8 compassos dins un tema de 32, del tipus AABA.
Comença la primera frase de 8 compassos A, que es repeteix A s’introdueix una nova frase, bridge o pont B i per acabar es repeteix novament el període inicial
compàs
Música
Gran unitat de mesura del temps musical en funció de la disposició dels accents i el conjunt de valors mètrics que hi són compresos, gràficament representats, des del s XVI, entre dues ratlles verticals sobre tot el pentagrama, dites precisament barra de compàs
.
Els compassos constitueixen sovint, en una composició, grups rítmics iguals, iniciats pels temps forts A part els compassos d'amalgama, són anomenats binaris, ternaris o quaternaris , segons que siguin formats per un nombre de subunitats divisible per dos temps binaris o divisible per tres temps ternaris Són considerats simples els compassos de temps binaris i els ternaris el numerador dels quals sigui 3 en què cada temps pot ésser representat per una figura de nota simple negra, blanca, etc Són considerats composts aquells compassos…
sardana

Ballada de sardanes
© C.I.C - Moià
Folklore
Dansa popular catalana.
La componen dues parts, l’una dita curts , variable de divuit a quaranta compassos, i l’altra llargs , de cinquanta-cinc a vuitanta-cinc habitualment, sense, però, cap límit exprés Ambdues parts són anomenades tirada , i l’ordre en què s’executen figura en organigrama És de rigor en la sardana un preludi de flabiol el mateix instrument fa el contrapunt a l’inici de la cinquena i de la sisena tirades de llargs les dites sonades són per fer atenció, i hom no les balla Els balladors, agafades les mans i formant rotllana, de cara al centre, movent-se de costat, marquen puntejant amb els peus els…
sintonia
Música
Fragment musical o melodia que transmet una emissora radiofònica abans o després de les emissions normals, per tal de permetre a l’auditor de localitzar-ne la freqüència.
Fou cèlebre, durant la Segona Guerra Mundial, la de la BBC de Londres, formada pels primers compassos de la Cinquena simfonia de Beethoven
calderó
Música
Signe musical format per un punt al centre d’una petita semicircumferència superior o inferior [𝄐] i que, situat a sobre o a sota d’algun element de la notació musical, indica diverses formes de deteniment o suspensió de la pulsació en el punt afectat.
Aplicat a una nota o un silenci, representa un augment de la seva durada Aquest augment és indeterminat, però pot quedar clar per la naturalesa rítmica del passatge o per indicacions suplementàries del compositor El calderó pot situar-se fins i tot sobre una part buida del compàs Beethoven sonata per a piano opus 106, Hammerklavier , 1r moviment, compàs 38, sobre un grup de notes Schönberg Sechs kleine Klavierstücke , opus 19, núm 6, entre les dues darreres corxeres de la peça i també sobre una barra de divisòria Liszt sonata Après une lecture du Dante , compassos 6-7 o una coma…
,
passacaglia
Música
Nom donat a partir del 1640 a una dansa de cort, de compàs ternari i moviment lent.
Es basa en una sèrie de variacions sobre un baix obstinat de dos, quatre o vuit compassos Molt estesa a Europa, fou cultivada per GFrescobaldi, Joan Cabanilles, DBuxtehude, JSBach i altres Al s XX ha estat emprada per Anton Webern i altres autors
compàs
Compàs
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Tecnologia
Instrument per a traçar arcs de circumferència i també per a prendre distàncies, que consisteix essencialment en dues branques o cames unides per una de llurs extremitats generalment mitjançant un piu.
El compàs de dibuix té una cama acabada en una punta que permet de fixar-la L’altra cama és proveïda d’una peça per a traçar línies amb llapis o amb tinta Uns altres compassos per a dibuixar són la ballarina i la bigotera
fado
Música
Cançó popular portuguesa.
Habitualment té estrofes de vuit compassos, dividits en dues parts simètriques La melodia és sovint en to menor, fet que li dona un caràcter malenconiós D’origen incert, assolí una gran popularitat al segle XIX Al segle XX Amália Rodrigues el divulgà internacionalment, i posteriorment Dulce Pontes n’és considerada la principal continuadora i renovadora
dansa baixa
Música
Nom donat fins al s XV a diverses danses pausades, per oposició a les saltades.
Constava de tres represes de setze compassos cadascuna la dansa baixa pròpiament dita, la tornada i el tordió Els instruments idonis eren la flauta i el tamborí El recull més antic, destinat a Maria de Borgonya, és del s XV Thoinot-Arbeau, a l' Orchésographie 1588, diu que era dansada per parelles, amb un aire de cançó de compàs ternari Les danses baixes i altes eren freqüents a les corts reials com la catalanoaragonesa de Nàpols