Resultats de la cerca
Es mostren 454 resultats
concret
Alimentació
Producte aromàtic, sòlid o pastós, obtingut de plantes i flors aromàtiques per l’acció dissolvent d’hidrocarburs i llur posterior evaporació.
Conté olis essencials, àcids grassos, ceres i, en general, totes les substàncies solubles en hidrocarburs És emprat, com a ingredient en composicions aromàtiques, per a ús alimentari i per a perfumeria
concret | concreta
Lògica
Dit d’un terme que designa un subjecte real, i no una qualitat o una relació en si mateixa.
S'oposa a abstracte Equival a específic, particular En la lògica lulliana, els concrets són les tres modalitats agent, acte i pacient que integren una propietat abstracta completa
art concret
Art
Denominació donada a l’art abstracte per Theo van Doesburg, contrari a aquest nom, tot i pertànyer al corrent artístic que designa.
El 1930 començà a París el moviment i la formació del grup artístic de l’art concret, els principis del qual la creació d’una obra d’art ha d’ésser plasmada en formes plàstiques i en colors purs foren exposats a la revista del mateix nom A la mort de van Doesburg 1931 es dissolgué el grup, però manifestacions com les dels grups artístics de Cercle et Carré 1930 i Abstraction Création 1931 i, sobretot l’obra 1936 de Max Bill, ampliaren aquest moviment, que donà nom a bona part de l’art d’avantguarda internacional 1944
universal concret
Filosofia
Segons Hegel, i en contraposició a l’espontània identificació entre l’universal i l’abstracte, modalitat de l’universal en què aquest no sols no resta separat de la realitat concreta ni és negat per ella, ans la inclou en ell mateix amb tota la seva riquesa; equival a una síntesi del general abstracte i del particular concret.
nom concret
Gramàtica
Substantiu que designa objectes perceptibles pels sentits: pedra, taula, etc.
nombre concret
Matemàtiques
Nombre no abstracte, és a dir, que expressa la quantitat d’una determinada cosa.
deure
Filosofia
Religió
Obligació moral, tant en el sentit del seu contingut concret com en el de l’imperatiu que la determina.
La diferència existent entre l’ordre del deure i l’ordre de l’ésser d’allò que és, de la factivitat, etc és expressada pel mateix llenguatge, en distingir l’imperatiu forma prescriptiva de l’indicatiu constatació de fets i en relacionar sovint la forma imperativa amb la del subjuntiu, com a expressió desiderativooptativa D’altra banda, la relació existent entre ambdós ordres pot ésser subratllada o bé minvada segons que sigui la concepció —més objectivista o més subjectivista— que hom té de l’ordre moral i dels valors D’una manera equivalent, en parlar del deure hom pot donar primacia al bé…
equitat
Dret
Adaptació de la norma jurídica a les particularitats de cada cas concret, per evitar una interpretació rígida dels preceptes legals d’acord amb l’esquema general de les normes jurídiques.
Element important i font de dret en el règim jurídic anglès i nord-americà, l’equitat no és pròpiament font de dret en els països inspirats pel codi de Napoleó, bé que serva una importància a l’hora de donar flexibilitat a l’aplicació del dret i a la interpretació de la llei, així com a l’hora de cercar el principi jurídic aplicable al cas concret no regulat per les disposicions legals En l’ordenament jurídic català, l’equitat tingué una gran importància fins que, a partir de la Constitució del 1599, que establí el dret vigent a Catalunya, fou suprimida com a font directa, i hom…