Resultats de la cerca
Es mostren 159 resultats
Arquelau
Història
General de Mitridates VI.
Conduí les campanyes contra els romans establerts a l’Àsia Menor Sulla el derrotà a Queronea 86 aC i a Orcomen 85 aC
Murat II
Història
Soldà otomà (1421-51).
Conduí l’ofensiva otomana contra els Balcans i l’Àsia Menor ocupà Tessalònica 1430 i convertí Sèrbia en província turca 1439 Lluità per annexar-se Hongria 1444, fins que derrotà János Hunyadi a Kosovo 1448
braquistòcrona

Braquistròcrona
© fototeca.cat
Física
Corba que ha de recórrer una partícula que parteix del repòs i es mou per l’acció del pes i sense fregament, per tal d’unir dos punts fixs A
i B
en el mínim de temps possible.
La solució de l’eqüació diferencial que explicita analíticament el problema és una cicloide El problema de trobar aquesta corba és famós en la història de la matemàtica, car conduí Johann Bernoulli a l’establiment formal del càlcul de variacions variació
James Rainwater
Física
Físic nord-americà.
Collaborà en el projecte Manhattan 1942, que conduí a la bomba nuclear Fou professor del departament de física de la Columbia University, a Nova York El 1975 rebé el premi Nobel de física, juntament amb Aage Bohr i B Mottelson , pels seus treballs sobre els nuclis atòmics i llurs partícules
Josuè
Bíblia
Judaisme
Capitost israelita, successor de Moisès.
Conduí des de la Transjordània els clans provinents d’Egipte ss XIII-XII aC De les victòries que li atribuïa la tradició, la més certa històricament és la de Gabaon, celebrada per un càntic que, interpretat al peu de la lletra, donà origen a la creença que Josuè havia fet aturar el Sol
equació diferencial en derivades parcials
Matemàtiques
Equació en la qual la funció incògnita u = u(x1,...,xn) és una funció de diverses variables independents, que conté també, a més de la funció u, les seves derivades parcials.
L’ordre de la derivada que figura en l’equació amb major grau determina el grau de l’equació Històricament feren la seva aparició amb el problema de la corda vibrant que conduí al prestigiós matemàtic i filòsof francès Jean le Rond d’Alembert a l’equació en derivades parcials , essent la incògnita la funció u = u t , x
Tammām ibn ‘Alqama al-Taqafī
Història
Cap musulmà, de la tribu qaysī
.
Decidit partidari dels omeies, contribuí eficaçment a l’entronització d’'Abd al-Raḥmān I en el govern d’Al-Andalus El rescatà, primer, de les mans dels berbers nord-africans, el conduí a Almuñécar 755 i s’oposà, després, al valí Yūsuf al-Fihrī, que pretenia emparar-se del poder Participà en el setge de Toledo 764
Menes
Història
Primer faraó de la dinastia I (~3100 a C).
Segons la tesi més acceptada actualment, i d’acord amb la paleta de Narmer, on és descrita la conquesta del delta, Menes i Narmer són el mateix personatge El fet cabdal del seu regnat fou la unificació, per primera vegada, del Baix Egipte i de l’Alt Egipte Fundà Memfis , on establí, potser, la seva capital, i conduí una campanya contra els libis
Olaf III de Noruega
Història
Rei de Noruega (1066-93).
Fill del rei Harald III, s’uní al seu pare en l’expedició contra Anglaterra Després de la derrota i la mort del seu pare a mans de Harold II de Wessex, conduí la flota fins a Noruega Regnà conjuntament amb el seu germà Magnus fins el 1069 El seu govern, de caràcter pacífic, fou l’origen del seu sobrenom Organitzà jeràrquicament l’església del seu regne
Berenguer de Cruïlles i de Peratallada
Història
Fundador de la branca dels Cruïlles de Calonge (Baix Empordà) i Bestracà (Garrotxa); fill segon de Gilabert (IV) de Cruïlles i de Bestracà.
El seu pare li traspassà Calonge el 1284 es casà amb Sibilla de Bestracà Acompanyà Pere el Gran a Sicília 1282, i el 1284 li fou confiada la custòdia del príncep Carles d’Anjou, el Coix, i el conduí a Catalunya El 1306 prengué part en l’expedició de Sardenya, on adquirí diversos feus El 1315 succeí el seu germà Bernat de Cruïlles i de Peratallada en la procuració general de València
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina