Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
síndrome de fatiga crònica
Psicologia
Medicina
Trastorn caracteritzat per una fatiga persistent i afeblidora que, acompanyada d’altres símptomes, com dolor muscular o mal de coll, aconsegueix reduir de manera significativa l’activitat habitual de la persona afectada per la malaltia.
Malgrat que encara no n'ha estat trobat un tractament totalment efectiu, tècniques psicoterapèutiques basades en una intervenció cognitiva i conductual hi han mostrat una eficàcia moderada
trastorn de la conducta alimentària
Alimentació
Grup de trastorns mentals caracteritzats per una conducta alterada davant la ingestió alimentària o l’aparició de comportaments de control del pes, que afecta majoritàriament infants, adolescents i joves.
Aquesta alteració comporta conseqüències físiques i del funcionament psicosocial de l’individu que la pateix Els trastorns del comportament alimentari més freqüents són l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa, encara que també ho són l’ortorèxia, la vigorèxia, la síndrome d’ingestió nocturna o la fòbia a la deglució, entre d’altres Les causes d’aquests trastorns són múltiples i poc conegudes, encara que hi intervenen factors genètics, biològics, característiques psicològiques i aspectes socioculturals Les manifestacions clíniques més comunes són, en l’àmbit psicopatològic, l’excessiva…
sobrepès
Alimentació
Pes excessiu respecte a valors de referència en funció de la talla, però no necessàriament a causa d’un excés de greix corporal.
El sobrepès, o pes corporal per sobre del considerat com a saludable, es defineix en adults majors de 18 anys, sense incloure els esportistes molt musculats ni les embarassades amb un Índex de Massa Corporal IMC o Índex de Quételet d’entre 25,0 i 29,9 kg/m 2 , i se'n diferencien dos graus grau I IMC = 25,0-26,9 i grau II o preobesitat IMC = 27,0-29,9 Les implicacions per a la salut són més controvertides que en el cas de l’obesitat, però s’accepta que el sobrepès causa problemes de salut similars, encara que en un grau inferior Per a la població amb IMC de grau I és aconsellable realitzar una…
estrès
Psicologia
Estat de tensió aguda de l’organisme obligat a reaccionar, tot defensant-se, davant una situació d’amenaça, una agressió qualsevol (traumàtica, tòxica, infecciosa, psicològica, etc.).
Les dues primeres fases de l’estrès —d’alarma reacció neurovegetativa, incitació de l’hipotàlem i la prehipòfisi, excitació suprarenal i de resistència catabolisme proteínic, addició d’aigua i sal a les hormones— són correntment seguides per una altra fase, d’esgotament, per tal com la resistència a l’agressió comporta una disminució de defenses davant altres agents patògens Hans Seyle és considerat el primer investigador que definí i estudià el fenomen al principi de la dècada de 1930 L’estrès comporta un conjunt de diverses reaccions d’ordre fisiològic, psicològic o conductual…