Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
àrea metropolitana
Dret administratiu
Agrupació territorial superior al terme municipal d’una gran ciutat, i que normalment inclou diversos municipis, per a l’endegament dels serveis públics que exigeixen una gestió o planificació sobre un territori més extens.
La forta concentració urbana de moltes grans ciutats en provoca un creixement en extensió fins a arribar, sovint, a municipis veïns, i això exigeix de planificar-se urbanísticament i d’endegar molts de llurs serveis accessos, transports, serveis de subsol, etc amb un tractament que englobi tots els municipis afectats exigeix també normalment la creació d’un organisme amb representativitat política, competència administrativa i mitjans econòmics suficients per a decidir sobre les actuacions públiques d’aquesta àmplia zona El concepte d’àrea metropolitana ha experimentat una certa evolució els…
Pazzi
Història
Família florentina, els orígens de la qual es remunten, segons la llegenda, a un tal Pazzo di Rinieri, condottiere de la primera croada.
Procedents, sembla, de Fiesole i partidaris dels güelfs, al segle XIII hom troba Iacopo de'Pazzi , capità dels florentins, a Montaperti 1260, i el seu fill Pazzino, que seguí Carles de Valois Entre altres membres d’aquesta família es destaca santa Maria Magdalena de'Pazzi El seu fet polític més famós fou la conjuració, coneguda amb el nom de conjuració dels Pazzi , contra els seus rivals, els Mèdici, el 1478 Pressionats pel pontífex Sixt IV, intentaren d’assassinar Giuliano i Lorenzo de Mèdici a l’església de Santa Maria del Fiore, però no reeixiren completament en llur intent, perquè…
MVRDV
Arquitectura
Grup d’arquitectes holandesos fundat el 1992.
El nom prové de les inicials dels fundadors Winy Maas Schijndel 1959, Jacob Van Rijs Amsterdam 1964 i Nathalie de Vries Appingedam 1965 Winy Maas collaborà en el grup OMA Office for Metropolitan Architecture, mentre que Nathalie de Vries i Jacob Van Rijs ho feren al despatx de Martínez-Lapeña i Torres a Barcelona La seva producció confia a l’ús imaginatiu de la tècnica la solució dels problemes mediambientals i la possibilitat de generar noves experiències urbanes i espacials Illustren els seus plantejaments amb projectes de caràcter teòric en forma de llibre, com són MetaCity DataTown 1992,…
bastida

Bastida alta de ferro
© Corel - William P. McElligott
Construcció i obres públiques
Construcció provisional feta antigament només amb taulons i actualment amb tubs de ferro i taulons que suporta plataformes de treball per a fer accessibles als obrers els indrets on han de treballar.
Hi ha tres menes de bastida de paleta les bastides baixes, les altes i els ponts volats La bastida baixa fins a uns 2 m d’alçada és formada amb dos o més cavallets de fusta o de ferro sobre els quals descansen 2 o 3 taulons disposats horitzontalment La bastida alta de fusta , actualment en desús, era formada amb uns peus drets la base dels quals era introduïda en botes o bidons plens de sorra lligats o clavats als peus drets eren posats els colls, horitzontals, que unien la bastida amb la construcció unes traves clavades als colls i els tirants immobilitzaven la bastida En les bastides altes…
Vallcarca
Barri
Barri de Barcelona, situat a l’antic terme municipal d’Horta, al límit amb el de Gràcia, entre l’avinguda de la República Argentina i el passeig de la Vall d’Hebron.
El nucli més antic és el de la Farigola, situat entre el Coll i la riera de Vallcarca , al voltant del qual a la fi del s XIX s’anà configurant un dels barris d’estiueig de la menestralia barcelonina urbanització de Can Falcó, en terres del baró de la Barre de Flandes Format per cases de planta baixa, alguna petita indústria, torres sobretot als carrers de Gustavo Bécquer i del Baró de la Barre i camps, s’hi inicià a partir dels anys cinquanta un lent procés d’edificació en alçada Es comunica amb la Vall d’Hebron per l’avinguda de l’Hospital Militar antiga riera de Vallcarca, amb…
la Figuerosa
Poble
Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat a 397 m alt., al vessant SW del turó del Molí del Vent (422 m alt.), on hi hagué un molí medieval.
La població s’anà configurant al voltant de l’antic castell de la Figuerosa, del qual resten alguns vestigis, de disposició quadrada L’emmurallament del poble devia seguir el carrer del Forn, la plaça de l’Església i el carrer de la Bassa i desaparegué al segle XIX, quan la població augmentà considerablement Aleshores s’obriren els ravals, es construïren cases a l’altra banda de la muralla i s’aixecà l’església actual Es poden veure encara avui una casa del 1601 i quatre més de la segona meitat del segle XVIII, totes al nucli antic També hi ha una mina datada el 1794 L’església parroquial és…
antropologia urbana
Antropologia
Branca de l’antropologia que tracta de les interaccions entre individus i grups inserits en un medi urbà des d’una perspectiva antropològica.
En l’aparició d’aquesta disciplina influïren decisivament els processos d’independència de les antigues colònies ocorreguts, sobretot, als anys seixanta, els quals anaren acompanyats d’una urbanització creixent de la població d’aquests països les societats primitives tal com les conegueren els primers antropòlegs, en les quals l’estil de vida occidental era desconegut, han esdevingut un fenomen secundari com més va més residual Mentrestant, els antropòlegs descobrien dins les pròpies societats problemes, l’especificitat urbana dels quals reconeixien però que, al mateix temps, podien analitzar…
Revolució Industrial
Economia
Procés d’industrialització, amb el conjunt de transformacions econòmiques i socials que aquest comporta.
L’expressió aparegué a França entorn del 1820, per a designar el conjunt de canvis que la industrialització havia introduït en la societat anglesa Caigué en desús posteriorment i fou tornada a posar en circulació el 1884, amb la publicació pòstuma de les Lectures on the Industrial Revolution of the 18th Century in England , d’Arnold Toynbee Les primeres anàlisis històriques es limitaven a considerar el cas britànic, elevant-lo a model únic i universal, en una línia que culminà, el 1960, amb The Process of Economic Growth ‘Les etapes del creixement econòmic’, de W W Rostow, que proposava les…
Horta

Plaça d’Eivissa, al cor del barri d’Horta (Barcelona)
© Lluís Prats
Barri
Barri de Barcelona i antic municipi del Barcelonès, situat al N de la ciutat, al sector on s’inicia la muntanya, entre els Tres Turons (la Creueta del Coll, el Carmel i la Rovira), el turó de la Peira i la serra de Collserola.
El municipi d’Horta, agregat a Barcelona el 1904, era format al segle XIX pels nuclis agrícoles antics de Sant Genís dels Agudells i d’Horta Aquest tingué l’origen en la casa, fundada per Guillem d’Orta al segle XII, i en l’església de Sant Joan erigida prop seu Formà part del territori de Barcelona El creixement industrial i urbà de Barcelona, iniciat al segle XVIII, hi incidí molt lentament, i s’anà configurant com un dels barris residencials d’estiueig dels barcelonins de classe mitjana, que en ésser electrificat el tramvia 1901 passaren, en molts casos, a residir-hi carrers de Campoamor i…
el Talladell
el talladell
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat a la dreta del riu d’Ondara, estès per un fort pendent encarat a migdia i emmarcat per dues serres. Té 390 m d’altitud al carrer de Dalt i 360 al carrer Major.
El nucli històric es formà entorn del castell del Talladell del qual no resta cap vestigi i de l’església, al carrer de Dalt, i pendent avall s’anaren configurant els carrers de Sant Pere i del Forn un eix transversal anava des de la meitat de la costa del Vall fins al de Sant Pere, tot ell cobert, i després de pujar un quants metres travessava, també cobert, entre l’església i la rectoria fins al carrer del Forn Fins al segle XVIII hom suposa que era murallat o clos, el perímetre del qual devia partir del carrer de Dalt cap al Cantonet, darrere les cases del carrer del Forn, servint de…