Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
línia alexandrina
Història
Línia de limitació de la sobirania castellana de les terres americanes, establerta pel papa Alexandre VI per la butlla Inter coetera del 4 de maig de 1493.
Orientada de N a S, a cent llegües a l’occident de les illes Açores i de cap Verd, reconeixia a Castella la jurisdicció sobre totes les terres a l’oest d’aquesta línia La seva vigència fou curta, perquè un any més tard, pel tractat de Tordesillas, Castella consentia davant la pressió portuguesa a retirar la seva demarcació unes 270 llegües més a occident, i a fixar així amb Portugal una nova línia, recta, de N a S, de divisió de l’Atlàntic i de les terres conquerides o per conquerir, que s’hi trobessin
Pāṇḍu
Història
Pare putatiu dels cinc Pāṇḍavas, herois i protagonistes del Mahābhārata
.
Tres eren fills de tres deva Dharma, Vāyu i Indra, i de Kuntī, l’esposa favorita de Pāṇ'u, forçat a guardar continència per tal d’evitar la maledicció d’un cert ṛiṣi , que, com a expiació d’un crim, l’havia amenaçat de mort si consentia a fer l’amor Els dos Pāṇḍavas restants eren fills de la segona esposa de Pāṇḍu, anomenada Mādrī, amb els dos Aśvins o Nāsatyas Els noms dels cinc Pāṇḍavas per ordre de llur filiació celestial són Yudhiṣṭhira, Bhīma, Arjuna, Nakula i Sahadeva Segons la llegenda, Pāṇḍu no escapà finalment a la maledicció del ṛiṣi , i morí en trencar el seu vot de…
Grupos Antiterroristas de Liberación
Escamots terroristes apareguts l’octubre del 1983 que atemptaven contra membres d’ETA i simpatitzants d’aquesta organització.
El predecessor dels GAL fou el Batallón Vasco Español BVE, que inicià les seves activitats contra membres d’ETA el 1974 Els primers atemptats foren el segrest de Segundo Marey, al País Basc francès, a qui alliberaren ja que l’havien confós amb un militant d’ETA, i el dels refugiats bascs José Ignacio Zabala i José Antonio Lasa, apareguts sense vida el 1995 Actuaren entre el 1984 i el 1987 i se’ls imputa un total de 27 assassinats entre els quals hi ha el del líder d’Herri Batasuna, Santiago Brouard, el 1984 Per les accions dels GAL reberen condemnes, entre d’altres, els policies José Amedo…
Sarroca de Lleida

Sarroca de Lleida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació S'estén pel sector meridional de la comarca, pròxim ja a les Garrigues, comarca amb la qual comparteix les característiques morfològiques Limita amb els termes de Torres de Segre N i W, Aitona W, Llardecans SW, Torrebesses SE, Alcanó E, Alfés NE i Sunyer N Els seus altiplans són retallats per barrancs que davallen de la serra de la Llena vers el Segre, com són ara la Vall Major que procedeix de les Garrigues i desguassa al pantà d’Utxesa –una molt petita part del qual es troba dins el terme, espai classificat dins el PEIN–, al municipi de Torres de Segre o la capçalera…
Joaquim Rubió i Ors
Joaquim Rubió i Ors
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor, crític i historiador.
Vida i obra El seu pare era impressor i llibreter de vell Anà al seminari, on estudià filosofia, alhora que física i francès a les escoles de la Junta de Comerç Mentre el germà gran s’afiliava a la professió paterna, començà, l’any 1833, els estudis de teologia al Seminari Conciliar de Barcelona, però els deixà aviat, convençut que no tenia vocació eclesiàstica Com que la situació econòmica de la família no consentia d’anar a la Universitat de Cervera, es decidí a seguir l’ofici del seu germà Josep Però la reinstauració, el 1835, de càtedres de dret a Barcelona li permeté de seguir estudis…
, ,
Israel

Estat
Estat de l’Àsia occidental, enclavat essencialment a l’antiga Palestina, que limita al N amb el Líban i Síria, a l’E amb Jordània, al S amb el golf d’‘Aqaba, al SW amb Egipte i a l’W amb la Mediterrània. Ocupa i administra els alts del Golan i una part de Cisjordània, en la qual el territori de Gaza i la ciutat de Jericó disposen, des del 1994, d’un règim autonòmic palestí. La capital és Jerusalem, però aquest estatus està en discussió.
La geografia física El territori d’Israel comprèn una plana litoral d’uns 184 km de longitud que s’estén a la vora de la mar Mediterrània, una gamma de relleus poc elevats a l’interior, la màxima altitud de la qual és assolida al N, a les muntanyes de Galilea, on es troba el cim més alt del país Har Meron, 1208 m, la depressió que inclou la vall del Jordà i la mar Morta, a l’E, on s’assoleixen els 396 m sota el nivell del mar i, al S, el Nègueb, regió desèrtica de forma triangular limitada a l’E amb Jordània i a l’W amb el Sinaí, que a l’extrem meridional s’obre a la costa septentrional d’‘…