Resultats de la cerca
Es mostren 160 resultats
garanties constitucionals
Política
Dret polític
Conjunt de mitjans d’assegurar l’exercici dels drets reconeguts per la constitució.
El sistema de garanties constitueix un fre als abusos del poder, i el seu grau d’efectivitat és indicatiu del funcionament democràtic d’un estat
tribunal de garanties constitucionals
Política
Dret
Dret constitucional
Instrument de tutela dels drets i les llibertats individuals existent en alguns estats.
La garantia constitucional pressuposa l’existència d’un ordenament jurídic fonamental, i, en aquest sentit, es pot dir que el tribunal de garanties constitucionals és encarnat pel mateix estat, que té la facultat, en determinats moments d’emergència, de suspendre alguna de les garanties constitucionals, però sempre donant raó d’aquesta mesura i determinant expressament la duració de la suspensió La Constitució Espanyola del 1978 atribueix aquestes competències al Tribunal Constitucional
suspensió de garanties constitucionals
Política
Dret
Dret constitucional
Situació anormal de l’ordre públic, prevista per les constitucions democràtiques, que consisteix en la supressió temporal total o parcial de les garanties personals i dels drets reconeguts en la constitució (estat d'excepció).
És decretada pel govern, amb autorització del parlament i aprovació del cap d’estat També pot ésser declarada judicialment, amb caràcter individual, amb relació a les investigacions relatives a l’actuació de bandes armades o a elements terroristes
Tribunal de Garanties Constitucionals
Dret constitucional
Organisme fundat per la Constitució de la Segona República Espanyola per al control de la constitucionalitat de les lleis i que entenia dels recursos d’inconstitucionalitat d’aquestes.
Era format per un president, que nomenava el parlament, el president de l’alt cos consultiu de la República, el president del tribunal de comptes, dos diputats elegits per les corts, dos advocats i quatre professors de dret Qualsevol persona podia dirigir-se a aquest tribunal per tal d’obtenir, si procedia, la declaració d’inconstitucionalitat de les lleis
corona
Política
En les monarquies constitucionals, la institució reial o imperial.
tribunal constitucional
Política
Dret constitucional
Òrgan que exerceix el control de constitucionalitat de les normes amb rang de llei.
En els estats constitucionals que disposen d’aquesta jurisdicció, el Tribunal Constitucional és l’únic òrgan que pot declarar inconstitucional i nulla una norma aprovada pel legislador El control de constitucionalitat de la llei s’exerceix amb caràcter abstracte, a través de procediments de constitucionalitat específics impulsats per òrgans polítics govern, diputats de l’oposició o jutges a través de qüestions d’inconstitucionalitat i les seves decisions tenen un caràcter general El principal teòric de la jurisdicció constitucional, Hans Kelsen, qualificà la funció del Tribunal…
biotip
Antropologia
Psicologia
Conjunt de característiques constitucionals corporals, biològiques i psicològiques de cada individu.
Les escoles constitucionalistes s’han basat en aquests caràcters per a classificar les persones en distints grups biotipologia
constitució
Política
Història
Dret constitucional
Llei fonamental d’un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.
Té el caràcter de norma programàtica i correspon a les disposicions de rang inferior de fer-la operativa i aplicable la seva promulgació és sempre solemne Pot ésser escrita —cosa general en la majoria d’estats—, o bé consuetudinària —és el cas d’Anglaterra— també pot ésser continguda en un sol text, o bé en uns quants, tinguin o no el nom de constitució La constitució que estableix uns mecanismes senzills de revisió o modificació té el caràcter de flexible, i, en el cas contrari, de rígida Qualsevol norma legal emanada del poder de l’estat ha d’ajustar-se als principis continguts en la…
Maria II de Portugal
Història
Reina de Portugal (1826-53).
Filla del rei Pere IV Pere I del Brasil i de l’arxiduquessa Leopoldina d’Àustria Heretà la corona portuguesa per mort del seu avi Joan VI i renúncia del seu pare Durant la minoritat de Maria, el seu oncle i regent, l’infant Miquel, l’apartà del poder i intentà de desposseir-la, fins que, amb el concurs de les potències principals, fou enviat a l’exili convenció d’Évora, 1834 El seu regnat es caracteritza per continues convulsions polítiques revolució del setembre del 1836, revolució cartista del 1842 que enfrontaren cartistes, constitucionals moderats, constitucionals…
paritat de sexes
Dret
Presència equilibrada d’homes i de dones en institucions de participació política, en òrgans administratius o en centres de decisió privats (consells d’administració d’empreses mercantils, juntes d’associacions o fundacions, etc).
S'entén per composició equilibrada la presència d’homes i de dones de manera que, en el grup al qual es refereixi, les persones de cada sexe no superin el 60% ni siguin menys del 40% La paritat de sexes és una mesura d’integració de la dona en els àmbits polítics, administratius, laborals, socials, econòmics i culturals incorporada en alguns ordenaments constitucionals contemporanis A l’Estat espanyol les mesures paritàries es van introduir en la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva d’homes i de dones, declarades constitucionals pel…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina