Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
contemplació
Religió
Estat espiritual que comporta una experiència peculiar de realitats que ordinàriament resten fora de l’abast de la consciència i una unió immediata amb elles que fa que siguin viscudes com a eminentment reals.
La reflexió, la meditació i un cert esforç ascètic han estat generalment considerats com a condicions que possibiliten la contemplació Aquesta, practicada des d’antic en totes les grans religions, és un element important de l’hinduisme, on adquireix una forma metòdica a partir, sobretot, del sistema iogui, del budisme Zen, que insisteix en el caràcter espontani i com natural de la illuminació contemplativa, i del taoisme, per al qual l’objecte de la contemplació és de configurar imaginativament les realitats divines que habiten el propi cos, el qual és preparat, així, per assolir la…
contemplació
Atenció que hom fa a una persona o a una cosa per raó de la seva importància.
Llibre de contemplació
Literatura catalana
Cristianisme
Obra enciclopèdica i mística de Ramon Llull, coneguda també com a Llibre de contemplació en Déu.
Estructurada en diverses divisions de caràcter simbòlic cinc llibres, com les cinc nafres de Crist, etc, comprèn capítols de caràcter filosòfic, científic i autobiogràfic basats en l’experiència vital de l’autor, la Bíblia, el Cant de la Sibilla , les filosofies grega i aràbiga, l’escolàstica i els pares de l’Església La seva finalitat és de lliurar-se a la contemplació de Déu i de la seva obra, lloar-lo i aconseguir-ne la glòria i la benedicció Tot i que és una de les primeres produccions de Llull 1272, palesa una gran maduresa i una prosa perfecta Redactada inicialment en àrab, fou traduïda…
,
eudemonisme
Filosofia
Doctrina filosòfica que considera la felicitat com el bé suprem.
Hom distingeix diverses concepcions eudemonistes, segons que s’entengui la felicitat com a plaer hedonisme, contemplació, exercici de la virtut, impertorbabilitat, etc
vida contemplativa
Cristianisme
Vida dedicada a la contemplació, a la pregària, a l’estudi, dins o fora d’una comunitat religiosa dedicada especialment a la contemplació.
Pere Fullana i Oliver
Cristianisme
Franciscà.
Lector de filosofia i teologia, escriví en llatí un comentari del Llibre de contemplació i un tractat sobre el Llibre d’Amic e Amat , de Ramon Llull, tots dos inèdits
Vinaya Pitaka
Primera secció del cànon pali Tipitaka).
Es centra en la disciplina monàstica basada en la sīla ‘òctuple senda noble’, noció íntimament lligada a la kusala kamma ‘acció hàbil, destra’, primer pas cap a la contemplació intuïtiva samādhi i la saviesa alliberadora paññā
elevar
Transportar a un alt grau de contemplació, superior als sentits.
embadalir
Suspendre, la contemplació d’una cosa, l’ànim (d’algú).