Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
sílur
Història
Individu d’un antic poble —d’origen ibèric, segons Tàcit— que habitava al S de l’actual Gal·les, al N de Severn.
Resistiren encara mig segle després que Claudi convertís Britània en província romana i foren reduïts per Juli Frontí Les seves ciutats eren Venta Silurum prop de Caerwent, Monmouth i Isca Silurum prop de Caerleon
Èac
Mitologia
Fill de Zeus i de la nimfa Egina.
Desitjós de tenir un poble damunt el qual regnar, aconseguí de Zeus que convertís en homes les formigues de l’illa Enone D’Enèide tingué els fills Peleu i Telamó, i de Psàmate, Foc
Miguel Ramos Carrión
Teatre
Dramaturg castellà.
Escriví nombroses comèdies, sainets i sarsueles, musicades per Chapí, Chueca i Caballero, com La tempestad 1882, La bruja 1887 i Agua, azucarillos y aguardiente 1897, entre d’altres, i arranjà el text de Marina de Camprodon perquè Arrieta convertís en òpera la primitiva sarsuela
Maximilian-Joseph de Garnerin
Història
Política
Polític bavarès, comte de Montgelas.
Conseller i ministre de Maximilià Josep, elector de Baviera, efectuà nombroses reformes Aliat de Napoleó 1806, aconseguí que el seu sobirà es convertís en rei Maximilià I Josep de Baviera Promulgà la constitució del 1808, però l’oposició del clergat i de la noblesa li féu prendre una línia dura i dictatorial
Santa Eugènia del Congost

Església de Santa Eugènia del Congost
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), en gran part disseminat, centrat per l’església parroquial de Santa Eugènia, a la dreta del Congost, prop del mas Santa Eugènia.
L’església existia ja el 1038 era la capella de l’antic casal del Congost, transformat després en el mas Santaeugènia La formació d’un notable grup de masos al Congost, prop del camí ral, féu que els rectors de Tagamanent hi celebressin missa el diumenge des del s XVII El 1855 es transformà en parròquia amb certa vinculació a Tagamanent fou ampliada al mateix s XIX i renovada modernament L’abandonament de Tagamanent després del 1936 motivà que l’església es convertís en parroquial i que el lloc esdevingués el cap del municipi
PAE
Electrònica i informàtica
Mesura percentual de l’eficiència neta d’un amplificador.
Els amplificadors són dispositius actius, és a dir, els cal una alimentació externa per a poder amplificar els senyals L’amplificador usa el corrent continu de l’alimentació per a amplificar el senyal a l’entrada Així doncs, la PAE és una mesura que indica quin percentatge de la potència en contínua, relativa a l’alimentació, s’ha emprat per a amplificar el senyal d’entrada El cas ideal seria aquell en què tota la potència que s’utilitza per a alimentar l’amplificador es convertís en guany a la sortida del dispositiu, però aquesta situació és molt improbable excepte per als…
Tertul·lià
Literatura
Cristianisme
Escriptor cristià i apologista.
Fill d’un centurió, estudià jurisprudència i filosofia L’influx de l’estoïcisme el menyspreu de la moral pagana i l’admiració pels màrtirs feren que es convertís al cristianisme ~190, que defensà en els seus escrits apologètics contra pagans i heretges Ad martyres, Ad nationes, Apologeticus, De spectaculis, De oratione, De poenitentia, De praescriptione haereticorum, Adversus valentinianos, Adversus Marcionem , etc El rigorisme i les preocupacions escatològiques el decantaren vers el montanisme 207, del qual són exponent De corona militis, De ieiunio, De monogamia, De resurrectione carnis,…
col·legiata de Gandia

Detall escultòric de la porta lateral de Santa Maria o del Mercat
© Fotolia / ANADEL
Església major de la ciutat de Gandia, a la diòcesi de València, que té com a titular santa Maria.
Fou creada com a parròquia dins el terme del castell de Bairén arran de la formació del nucli urbà cristià, a mitjan segle XIII a la segona meitat del segle XIV fou construïda la primera església gòtica a expenses del duc Alfons el Vell, inclosos el cor, el retaule major i dotze apòstols esculpits per Pere Llobet El 1499 la duquessa Maria Enríquez aconseguí del papa Alexandre VI, sogre seu, que la convertís en collegiata i féu construir la part de l’edifici entre la porta dels Apòstols i la façana actual en el mateix estil gòtic inicial amb el magnífic retaule renaixentista de…
María Enríquez y de Luna
Història
Duquessa de Gandia i de Sessa, princesa de Teano i de Tricarico, filla d’Enrique Enríquez y de Quiñones, senyor de Baza, i de María de Luna, i cosina germana de Ferran II de Catalunya-Aragó.
De molt petita fou esposada amb Pere Lluís de Borja , duc de Gandia, però el matrimoni no fou consumat, i el 1488, amb Joan de Borja , duc de Gandia, germà de l’anterior el matrimoni tingué lloc a Barcelona el 1493 Assassinat el seu marit 1497, agregà al ducat de Gandia els llocs de les Almoines, Miramar, Beniopa, Benicanena, Benipeixcar, l’Alqueria Nova i el Real, i adquirí la baronia de Castelló de Rugat, amb els llocs de Castelló, Rafalet i Aielo, tot el 1499 Aconseguí del seu sogre, el papa Alexandre VI , que convertís en collegial la parròquia de Santa Maria de Gandia 1499,…
Juan Ortuño Such
Militar
Militar.
A disset anys ingressà a l’Acadèmia General Militar Posteriorment feu estudis de grau major a l’acadèmia de Fort Leavenworth Kansas, EUA Participà en la creació del Centro Superior de Información de la Defensa CESID, des del 2002 Centro Nacional de Inteligencia , CNI, organisme en què ocupà diferents càrrecs, i estigué destinat com a agregat militar a les ambaixades espanyoles de Londres i Dublín L’any 1994, amb el grau de general, fou designat cap de la Divisió de Plans i Organització de l’Estat Major de l’Exèrcit, i el 1996, després de ser ascendit a general de divisió, fou nomenat primer…