Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
cercapersones
Sistema radiofònic de comunicació consistent en un centre emissor i un o diversos receptors portàtils personals de sintonia fixa.
Hom transmet senyals acústics convinguts o petits missatges que només rep el receptor concernit És emprat en hospitals, centres laborals amb personal que es desplaça, etc
mancús
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or encunyada per diversos estats europeus als segles VIII-XI, generalment imitant els patrons metrològics i tipològics del dinar àrab.
N'és una mostra el mancús d’Offa, rei de Mèrcia, vers el 773 El mancús tingué, però, una emissió d’abast molt limitat i la seva funció solia restringir-se a la realització de determinats pagaments a l’església o al papa, convinguts en or, en un període en què Europa, en general, estava ancorada en el monometallisme de l’argent
criptografia
Escriptura i paleografia
Art d’escriure en caràcters secrets.
Hi ha tres sistemes bàsics d’escriptures secretes les invisibles , fetes amb tintes simpàtiques, les convencionals , basades en l’ús d’elements convinguts que produeixen un efecte diferent de la comunicació real del text, i les xifrades , basades en la transposició de lletres, síllabes o qualssevol elements del text, o bé en llur substitució per altres, segons unes equivalències expressades en una taula o clau xifra Coneguda des de l’antiguitat, l’escriptura xifrada assolí una gran importància durant l’edat mitjana Als Països Catalans fou utilitzada des del s XIV en la…
telègraf

Parts del telègraf
© Fototeca.cat
Aparell per a transmetre ràpidament despatxos a llarga distància mitjançant senyals convinguts.
avançament reintegrable
Economia
Dret del treball
Lliurament que una empresa consent a fer a un treballador a compte del sou, del qual li serà descomptat en la quantia i els termes convinguts.
saludar
Adreçar (a algú) paraules o un gest convinguts pel costum, que expressen auguris, afecte, respecte, especialment quan hom l’encontra, l’escomet o se n’acomiada.
juraments d’Estrasburg
Història
Acords d’aliança (842) convinguts entre Lluís II el Germànic i Carles II el Calb, vencedors a Fontenoy-en-Puisaye (841) de llur germà Lotari i llur nebot Pipí II.
L’historiador Nithard en conservà el text en el seu prototip llatí i en les versions produïdes en romanç i en alt alemany, que són un dels més antics monuments d’aquestes llengües Lluís pronuncià la fórmula en romanç perquè fos comprès pels homes de Carles el Calb, el qual ho féu en alt alemany perquè l’entenguessin els del seu germà
comanda
Encàrrec fet per un client a un proveïdor de servir-li una mercaderia, un article, un producte o un servei determinats, d’una qualitat i unes característiques prèviament establertes, en un termini fixat i a un preu i en unes condicions convinguts.
lletra de canvi
Economia
Història
Dret mercantil
Document mercantil utilitzat com a instrument de crèdit o mitjà de pagament, en virtut del qual una persona (lliurador) mana de pagar a una altra (lliurat) una certa quantitat a l’ordre d’una tercera persona (prenedor), que pot ésser el mateix lliurador, en el lloc i el temps convinguts.
La lletra de canvi, que hom estén en paper imprès i timbrat, de la classe i la categoria que corresponguin, ha de complir i ha de fer constar uns requisits determinats ha de detallar la data i el lloc en què és lliurada, la data de pagament quan hi consta també el lloc hom parla de lletra domiciliada , així com la identificació de tots els subjectes implicats en la lletra i la signatura del lliurador Pot ésser nominativa o al portador, i el terme de venciment pot ésser variable, bé que breu por ésser girada a la vista, a un terme vista, a una data, a un terme data, etc El titular de la lletra…
Jaume II de Catalunya-Aragó
Jaume II de Catalunya-Aragó, el Just, en una miniatura del Llibre Verd
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Rei de Sicília (Jaume I: 1285-95), comte de Barcelona i rei d’Aragó i de València (1291-1327) i de Mallorca (1291-95).
Fill de Pere el Gran i de Constança de Sicília Fou lloctinent de Sicília —portà els títols de duc de Pulla i príncep de Càpua— pel seu pare s’hi traslladà amb la seva mare i els seus germans Frederic i Violant el 1283, i defensà enèrgicament l’illa dels atacs angevins, sobretot amb l’ajuda de Roger de Lloria, i de les intrigues de llurs partidaris De Gerolda, dama d’Agosta, tingué dos fills bessons 1287, Sanç que morí aviat i Napoleó, que fou mercenari a les milícies cristianes de Tunis i del Marroc En aquesta època 1283-91 tingué un altre fill de Lucrezia, dona de Mazzara, de nom Jaume En…
,