Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Ramon Monroig i Valls
Industrial.
Estudià química a l’escola de la Junta de Comerç Renovà la indústria de teixits, sobretot pel que fa als tints, substituint els colorants inorgànics pels orgànics Muntà indústries de corbates i fabricà àcid sulfúric Fou un dels delegats catalans a Madrid per gestionar els aranzels
corbater | corbatera
Persona que fa corbates o en ven.
Jim Dine
Pintura
Pintor nord-americà.
El 1958 s’installà a Nova York es donà a conèixer pels seus happenings 1959 El 1960 féu una exposició de pintura neodadaista, una de les més representatives del pop nord-americà Introdueix en la seva obra —plena de vitalitat, humor i agressivitat— objectes reals corbates i vestits, martells i ganivets, com a elements fonamentals —enganxats o reproduïts— i com a contrapunt a l’espai creat per la superfície pictòrica expressionista Perles 1961, The Salomon R Guggenheim Museum, Nova York, Quatre dissenys per a la font en homenatge al pintor Balla galeria MJackson
Eduard Castellet i Díaz de Cossío
Literatura catalana
Empresari i activista i gestor cultural.
Germà de Josep Maria Castellet , s’incorporà a l’empresa familiar de corbates el 1944, de la qual fou gerent 1957-95 Fou president de l’Associació Empresarial Club de la Corbata 1969-92 i vicepresident de la Federació Internacional de les Indústries de la Corbata FIIC Fou cofundador de l’editorial Edició de Materials 1965-68 i de la revista cultural Promos , membre fundador de la Fundació Llorenç Artigas i president de la Fundació Joan Miró 1989-2009, i ocupant aquest càrrec hom n’inicià el 2001 l’ampliació Fou també membre de la fundació Phonos de música electroacústica És…
,
camiseria
Indústria de la fabricació de camises i altres peces de vestir masculines (roba interior, corbates, etc).
granité
Indústria tèxtil
Teixit de seda, de lligament derivat dels acanalats alternatius amb relleus bastant marcats, emprat per a mocadors i corbates.
radsimir
Indústria tèxtil
Teixit de seda tintada en madeixa, generalment de color negre, amb lligat de sarja batàvia de quatre, emprat per a fer mocadors de coll o de cap, corbates i vestits de dona.
de
Gramàtica
Preposició que expressa relacions de complement del nom.
Usos de de Usos Exemples 1 Expressa relacions circumstancials que denoten L’allunyament, la separació La ploma li escapà de les mans L’han expulsat del partit El punt de partida d’una acció, especialment d’un moviment o una transició, sovint en correlació amb les preposicions a o en Li penjava del coll De dalt estant em digué He anat de Barcelona a Montserrat caminant Anar de bar en bar Passar de mort a vida La procedència, l’origen Aquest tren ve d’Alacant Nasqué de pares esclaus El punt de partida d’una distància, un mesurament o un càlcul, en correlació amb la preposició a Som a dos…
bandera

Bandera Nacional Mexicana
© Fototeca.cat-Corel
Història
Tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d’una nació, d’un estat, d’una ciutat, d’una dinastia, d’una autoritat, d’un partit, d’una associació, etc, o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
La bandera és d’origen relativament recent als països occidentals segle XII, però el seu ús és relacionat amb l’estendard, el penó i d’altres insígnies de molta tradició, que han servit per a indicar la presència d’un alt càrrec o per a identificar en la guerra les partides amigues i enemigues Els antics faraons, per exemple, es feien precedir de quatre estendards sagrats, i l’àguila era l’ensenya de les legions romanes Sobre els altres distintius la bandera té l’avantatge d’ésser identificable a una gran distància, perquè flameja vistosament, desplegada pel vent o pel moviment de qui la…
Vic
Pont romànic sobre el Mèder, a Vic
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona, que centra la plana de Vic, a la confluència del Mèder i del Gurri.
Situació i presentació El terme, que es troba al bell mig de la comarca d’Osona, limita al NW amb l’extens terme de Gurb, a l’E amb Folgueroles, Calldetenes i Santa Eugènia de Berga, al S amb Malla i Muntanyola i a l’W amb Santa Eulàlia de Riuprimer A més de la ciutat de Vic, cap administratiu del municipi i de la comarca, el terme comprèn el poble de Sentfores, anomenat també la Guixa, part del nucli urbà de Calldetenes, el raval de Serra-de-senferm, la urbanització el Castell d’en Planes, situada al NW de la ciutat entre la línia fèrria i el traçat de la carretera de Puigcerdà, i els…