Resultats de la cerca
Es mostren 351 resultats
ceràmica de cordes
Arts decoratives
Tipus de ceràmica prehistòrica caracteritzada per impressions de cordes al voltant del coll i del ventre dels vasos o bé per incisions fondes imitant cordons.
És típica del Neolític i l’Eneolític del nord d’Alemenya i Jutlàndia Es propagà per una gran part de l’Europa central i oriental i per Escandinàvia Influí notablement en l’evolució del vas campaniforme
banjo
banjo de cinc cordes
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon, de la família dels llaüts, sense cordal (corda pinçada); pot tenir 4, 5, 6 o 9 cordes, i és de mànec llarg, com la guitarra, i de caixa circular coberta amb pell, com el tambor.
Hom el fa sonar amb els dits o per mitjà d’un plectre D’origen afroamericà, ha estat molt usat en els primers conjunts de jazz de Nova Orleans N'hi ha de diferents menes, segons el nombre de les cordes i llur afinació
corda
cordes
Matemàtiques
Segment de recta que uneix dos punts de qualsevol corba o superfície.
viola de mà
Música
Instrument de cordes pinçades i fons pla que aparegué al segle XVI.
La denominació de da mano és descrita en els llibres de J Tinctoris i J Bermudo Té una caixa de ressonància ovalada i amb cercles la taula, perforada amb un orifici o uns quants, té una barra transversal per a fixar les cordes L’afinació al segle XVI era sol-do-fa-la-re-sol Té cinc cordes dobles i una de senzilla El repertori és escrit en tabulatura i en xifres i data del 1535 al final del segle XVI Els compositors més notables són Lluís de Milà, Luis de Narváez, Alonso Mudarra i E de Valderrábano
disfonia
Patologia humana
Trastorn de la fonació degut a canvis en les cordes vocals.
La disfonia pot ésser fisiològica, com el cas del “canvi de veu” del noi a la pubertat, o patològica, en casos d’inflamacions de la laringe o per lesió nerviosa de les cordes vocals
saltiri
Música
Instrument medieval del grup dels cordòfons, amb teclat, en el qual les cordes són indistintament colpides o pinçades.
Es compon d’una caixa de ressonància triangular o trapezoidal, que té de set a deu cordes A partir del segle XVI fou posat damunt una taula i les cordes eren percudides amb martellets
instrument de corda
Música
En la classificació segons criteris de praxi orquestral, instrument musical el so del qual és produït per la vibració de les cordes.
Els principals instruments són els de cordes fregades amb arquet viola da gamba , violí, viola, violoncel i contrabaix, els de cordes pinçades, sigui amb mànec viola de mà, llaüt, guitarra, mandolina, etc o sense lira, cítara i arpa, els de teclat espineta, clavecí, etc els de cordes percudides clavicordi i piano En la classificació segons criteris organològics, coincideixen amb els intruments cordòfons
cítara
cítara
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon en el qual el so és produït pinçant amb els dits o amb un plectre les cordes, tesades entre els dos extrems de la caixa de ressonància, proveïda de dos braços units per un travesser que manté tibants i verticals les cordes que vibren a l’aire.
Essent igual la llargada d’aquestes cordes, llur altura de so depèn de llur tensió i de llur gruixària, i llur nombre ha variat segons l’època cinc, al segle VIII aC set, al segle VII aC onze, al segle V aC i, finalment, quinze Serví per a l’acompanyament del cant i per a les execucions purament instrumentals dels virtuosos El tipus modern, utilitzat sobretot a l’Europa central Tirol, consta d’una caixa de ressonància plana generalment trapezoidal, d’uns 60 cm de llargada i 25 cm d’amplada, que hom colloca damunt una taula Quatre o cinc cordes melòdiques són esteses…