Resultats de la cerca

Mitjançant aquest text, els bisbes catalans transmetien un triple missatge l’afirmació i el reconeixement dels elements que identifiquen Catalunya la constatació de la presència de la fe cristiana i de l’església al llarg de la història i la formulació del compromís de l’església a seguir prestant servei a la societat catalana, tot reconeixent els canvis profunds, socials i culturals propiciats després de la Transició espanyola L’any 2010, els bisbes catalans feren públic el document Al servei del nostre poble , que commemorava els 25 anys d' Arrels cristianes de Catalunya alhora que n’…

Fou aprovada el 1725, suprimida el 1792 i restaurada definitivament el 1802 Dedicada sobretot a l’ensenyament primari, secundari, tècnic i professional, s’ha estès molt per Europa i Amèrica Entraren a l’Estat espanyol el 1878 i amb pocs mesos de diferència fundaren cases a Madrid i a Barcelona al carrer del Pont de la Parra Els primers germans eren francesos de les províncies de l’institut de Besiers i Tolosa Les fundacions es multiplicaren a partir del 1880, de manera que en ésser creada la província canònica de Barcelona, el 1892, hi havia cases a Barcelona, Arenys de Mar, Cambrils, Cassà…

El seu àmbit escolar d’implantació és l’ensenyament primari i el secundari de les escoles cristianes Agrupa i representa les associacions adherides davant dels organismes superiors de la comunitat educativa Realitza, a més, una tasca d’informació, formació, assessorament i defensa de les associacions federades

Estudià a l’escola dels Germans de La Salle L’any 1933 ingressà a Cambrils a l’aspirantat dels Germans de les Escoles Cristianes, congregació a la qual pertangué com a religiós fins a la seva mort Es dedicà a l’ensenyament de nens i joves i a l’atenció personal als marginats Dirigí l’escola La Salle Barceloneta 1957-66, i fundà l’escola Proa de Badalona l’any 1966 El 1971 creà el centre Ramon Albó de protecció de menors

Aquestes entitats cristianes de base CIC —Cultura-Informació-Cristianisme—, Centre d’Estudis Francesc Eiximenis, Centre Ecumènic, Collectiu de Dones en l’Església, Cristianisme i Justícia, Cristians pel Socialisme, El Pregó, Espai Obert, Foc Nou i Moviment Internacional Som Església convocaren a Barcelona, del 9 a l’11 d’octubre de 1999, el Congrés Cristianisme, Església i Societat, al qual assistiren prop d’un miler de persones Els organitzadors es proposaven descriure i avaluar quins models de vida eclesial i d’actuació poden considerar-se superats o rebutjables i quins models alternatius…

El moviment que en resulta, amb la renovació de l’actitud espiritual, suposa una visió positiva del món i de l’home El moviment ecumènic comporta una ideologia, un sistema i fins i tot una organització, bé que cap d’aquestes dimensions no sigui una finalitat No cerca el retorn d’una confessió a l’altra ni tampoc les confronta amb la pruïja del triomf d’una d’elles Creu en les possibilitats de creixença de la unitat que ja existeix i, mai que arribés a acomplir del tot la seva tasca, com a mitjà que és, el moviment ecumènic hauria de desaparèixer Tot i algunes temptatives com els concilis…

Llur ideal és la comunió entre tots els homes, i per això malden per la reconciliació dels cristians en una sola Església “germen i signe que només hi ha una sola família humana” Lloc de recerca i de trobament, després d’uns quants anys de solitud començà d’atreure jovent d’arreu del món, talment que en nasqué la idea d’un Concili dels joves 1970, que iniciaren el 1974 uns quaranta mil joves de cent països nombre que ha anat augmentant en els aplecs anuals de Pasqua i estiu associant-se a la vocació de comunió i de reconciliació pròpia de Taizé D’ençà del 1978…

A moltes de les principals ciutats de la península Ibèrica hi havia riques aljames, els membres de les quals solien habitar en un barri determinat call, jueria, moreria i es dedicaven generalment al comerç, al préstec usurari, al proveïment de l’exèrcit, etc Als Països Catalans es troben aljames documentades, regides per un batlle, a Barcelona, a Girona, a Lleida, a Perpinyà, a València, a Palma, a Tortosa, a l’Alguer, a Fraga, a Cervera, etc Algunes vegades les aljames jueves gaudien de grans privilegis i pagaven al rei determinats tributs concertats directament

A les terres catalanes era anomenat call