Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
vampir | vampira
Persona que explota cruelment els altres.
Blas de Villate y la Hera
Història
Militar
Militar basc, segon comte de Valmaseda.
Participà en l' acció de Vicálvaro 1854 i en la guerra d’Àfrica 1859-60 Capità general interí de l’Havana 1867, actuà cruelment contra els insurrectes cubans, fins al punt que fou destituït 1872 A Madrid participà en el pronunciament que proclamà la Restauració 1874, i fou nomenat capità general de Cuba 1875 i de Castella la Nova 1881
Woyzeck
Literatura alemanya
Drama de l’escriptor alemany Georg Büchner, que deixà fragmentari, i que fou publicat el 1879 (per un error de lectura de l’editor, l’obra aparegué com a Wozzeck, títol que utilitzà Alban Berg per a la seva òpera).
Narra la vida dissortada del soldat Franz Woyzeck, personatge bo i senzill, però dèbil, de qui tothom abusa la seva companya l’enganya amb el camperol, aquest es burla cruelment d’ell, així com tots els companys, i el metge l’utilitza per als seus experiments Enfollit, mata la dona, i ell mor també tràgicament L’obra ha estat portada al cinema per Werner Herzog 1979
màrtirs d’Uganda
Grup de 22 catòlics ugandesos, part del centenar de cristians que foren víctimes de la persecució del kabaka Mwanga de Buganda (1885-87).
Les primeres víctimes foren el bisbe anglicà James Hannington i els seus companys 1885 Pel fet de protestar per aquestes morts, Joseph Mukasa, membre important de la casa reial, fou decapitat, i immediatament els seus patges i soldats, encapçalats per Charles Lwanga, que es negaren a participar en la disbauxa sexual del kabaka , foren cruelment turmentats i morts, la majoria a la foguera, enmig d’una orgia sacrificial 1886 La persecució continuà contra els missioners catòlics i protestants fins el 1887 Canonitzats collectivament 1964, llur festa se celebra el 3de juny
Honoré-Victorin Daumier
El col·leccionista d’estampes , d’Honoré-Victorin Daumier
© Corel Professional Photos
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Pintor, dibuixant, gravador i escultor francès, fill d’un vidrier amb vel·leïtats literàries que s’instal·là a París el 1814.
S'inicià a “La Silhouette” 1830 i “La Caricature” 1831-34, on les seves sàtires contra el rei Lluís Felip el portaren a la presó Ingressà després a “Charivari”, on ja collaborà gairebé sempre Morí pràcticament cec Amic de Corot i de Daubigny, la seva pintura no té res a veure amb la d’aquests Fou presentat el 1848 amb La République , i tot i que tocà la temàtica religiosa, la mitològica i la literària, les seves obres més remarcables són les de temàtica social o quotidiana Vagó de tercera , Metropolitan Museum, Nova York El seu estil, independent, es caracteritza per una pinzellada llarga i…
Elionor de Prades
Història
Reina de Xipre.
Filla de l’infant Pere , comte de Prades i de Ribagorça, i de Joana de Foix El 1353 es casà amb Pere de Lusignan, comte de Trípoli, després 1360 rei de Xipre Pere I Dona de caràcter violent i apassionat, durant una de les absències del marit 1368 perseguí cruelment dues preteses amigues d’aquest, crueltat que encara és recordada avui en la poesia popular de Xipre La tornada del rei fou seguida de noves violències empresonaments, morts, deshonres contra els qui acusaven la reina d’adulteri, violències que acabaren amb la mort del rei per part dels barons 1369 Les discòrdies no…
Tommaso Campanella
Filosofia
Literatura italiana
Cristianisme
Nom de religió amb què és conegut el filòsof, teòleg, teòric polític i poeta renaixentista italià Giovanni Domenico Campanella
.
A 14 anys ingressà a l’orde dominicà Influït per les teories naturalístiques de Telesio, s’oposà 1591 a la filosofia aristotèlica, motiu pel qual fou acusat d’heretgia El 1592 anà a Roma, a Florència i a Pàdua, on es posà en contacte amb Galileo Galilei Per diversos motius, entre els quals el de defensar les doctrines animístiques neoplatòniques i el materialisme de Demòcrit, fou processat tres vegades i finalment portat presoner a Roma Alliberat el 1595, es retirà a Stilo, on planejà una conjura contra la dominació hispànica, amb el fi d’instaurar una república teocràtica Descoberta la…
Batea
Batea
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Terra Alta, que comprèn la part alta de la vall Major i un sector de la vall del riu d’Algars.
Situació i presentació El municipi de Batea, de 128,73 km 2 , és el més extens de la comarca i es troba al seu extrem més occidental Limita al N amb la Pobla de Massaluca, al NE i l’E amb Vilalba dels Arcs i Gandesa, al SE amb Bot i al S amb el terme de Caseres Ja dins la comarca del Matarranya, pertanyent administrativament a l’Aragó, limita a l’W amb el municipi de Maella i al NW amb Favara de Matarranya i Nonasp El límit històric entre les terres tarragonines i aragoneses és el riu d’Algars, que en direcció S-N forma, en bona part, el límit de ponent L’altitud del terme oscilla entre els…
Bolívia

Estat
Estat de l’Amèrica del Sud que limita amb el Brasil al N i el NE, amb el Paraguai al SE, l’Argentina al S, amb Xile al SW i amb el Perú a l’W; la capital i seu del poder judicial és Sucre, però la seu del govern i el centre administratiu i legislatiu és La Paz.
La geografia física El relleu El tret més acusat és el contrast violent entre el país andí, a l’oest, amb una altitud mitjana superior a 3000 m, i les terres baixes i càlides de l’est l’Oriente, que no ultrapassen una mitjana de 200 m d’altitud Aquestes terres baixes formen un vast conjunt de planes llanos , petits relleus i àrees inundades una bona part de l’any bañados Bé que l’Oriente representa un 70% de la superfície del país, és una regió mal coneguda i escassament habitada, de manera que Bolívia pot ésser definida, de fet, com un país andí el 87% de la població habita al sector…
Palma
Vista de la ciutat de Palma
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem del raiguer de la serra de Tramuntana, a la plana estesa entre la serra de na Burguesa, a l’W, i sa Marina de Llucmajor, a l’E, que limita al S la costa més resguardada de la badia de Palma.
La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’ambivalència d’…