Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Friedrich Becke
Geologia
Mineralogia i petrografia
Mineralogista i petròleg austríac, professor a les universitats de Praga i Viena.
Deduí el mètode de les línies de Becke
problema de Dido
Matemàtiques
Problema consistent en la determinació de quina d’entre totes les corbes tancades sense punt doble, amb un perímetre donat, conté l’àrea més gran.
Fou resolt per J Bernoulli, que deduí correctament que la resposta és la circumferència el nom és atribuït llegendàriament a la fundadora de Cartago, que l’hauria plantejat empíricament
Charles Greely Abbot
Astronomia
Astrofísic nord-americà.
Fou director del Smithsonian Astrophysical Observatory de Washington 1907-44 i secretari de la Smithsonian Institution 1928-44 Estudià principalment les radiacions solars, essent el primer que, en mesurar-ne l’espectre d’energies, determinà la constant solar i deduí la temperatura del Sol
Galileo Ferraris
Física
Físic i enginyer italià, professor de física a l’escola de guerra i a l’escola d’enginyers de Torí.
Fundà la primera escola d’electrotècnia d’Itàlia 1886, que portà el seu nom Membre de l’Accademia delle Scienze de Torí, és conegut pel descobriment dels camps magnètics rotatius, d’on deduí un gran nombre d’aplicacions als motors elèctrics, que foren la base del transport de l’energia elèctrica a distància i que generalitzaren la utilització dels transformadors
Diego Porter y Casanate
Geografia
Marí i explorador castellà.
Lluità per a Felip IV a Hondarribia 1638 i, durant la guerra dels Segadors, a les costes de Catalunya 1641-42 Anà a Amèrica on havia estat ja en 1635-36 i féu diverses expedicions a la península californiana 1648-51 en deduí que era una illa Més tard 1656-60 fou governador de Xile Deixà obres inèdites i un Reparo a los errores de la navegación española 1634
Anaxímenes
Filosofia
Pensador de l’escola naturalista de Milet i l’últim representant conegut d’aquesta.
Segons Diògenes Laerci fou deixeble d’Anaximandre Com els altres pensadors de l’escola cercà un principi originari de totes les coses que expliqués la seva unitat, i deduí d’observacions empíriques que aquest principi era l’aire Del moviment infinit i incessant de l’aire havien de néixer totes les coses, humanes o divines, pel doble procés de condensació i rarefacció La progressiva condensació havia de produir els núvols, l’aigua i la terra, i la rarefacció el foc
Auguste Bravais
Física
Mineralogia i petrografia
Físic i mineralogista francès.
Professor d’astronomia a la Universitat de Lió i de física a l’École Polytechnique de París Elaborà la teoria reticular dels cristalls, en la qual explica la possibilitat de formar xarxes cristallines tridimensionals per apilament de xarxes planes, i deduí les 14 xarxes de translació o de Bravais 1850 sistema cristallí Aquestes xarxes ja havien estat descrites el 1850 per Frankenheim La teoria reticular, que permet d’explicar l’anisotropia i la simetria dels cristalls, ha estat comprovada per mitjà de la difracció de raigs X
Jean Louis Rodolphe Agassiz
Biologia
Naturalista suís, professor d’història natural a Neuchâtel (1832).
El 1846 marxà als EUA, on professà al Lowell Institute de Boston A partir del 1848 ensenyà zoologia i geologia a Harvard, on creà el Museum of Comparative Zoology 1859 És autor de Selecta genera et species piscium 1829, Recherches sur les poissons fossiles 1833-44 i Études critiques sur les mollusques fossiles 1840-45 En els seus Études sur les glaciers 1840 mostrà, mitjançant observacions fetes a Suïssa i a Escòcia, que certes glaceres havien tingut un desenvolupament molt més ampli en el passat, i en deduí el concepte de glaciació
Philippe Buache
Geografia
Geògraf francès, deixeble de Guillaume Delisle.
Nomenat geògraf reial el 1729, es dedicà preferentment a la geografía física i a la cartografia i introduí un sistema de representació de les conques hidrogràfiques El 1732, basant-se en les narracions russes sobre les expedicions a l’estret de Bering, deduí l’existència de les illes Aleutianes i d’Alaska La seva obra — Géographie élémentaire ancienne et moderne 1769-72, Cartes et tables de la géographie physique et naturelle 1757 i Mémoire sur les pays de l’Asie et de l’Amérique no publicada fins el 1775— influí en Alexandre von Humboldt
Johannes Hevelius
Astronomia
Astrònom alemany.
Construí ell mateix els seus telescopis i, de l’any 1642 al 1645, estudià el moviment de les taques solars i en deduí el període de rotació del Sol S'interessà també pels trànsits de Mercuri davant el Sol i per la superfície de la Lluna La seva obra Selenographia 1674, que conté gravats de coure fets per ell mateix, fou el primer treball científic de topografia lunar El 1657 començà a elaborar un catàleg d’estels que havia d’ésser més complet que el de Tycho Brahe, però no el pogué acabar perquè un incendi destruí el seu observatori l’any 1679