Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
sauló
Geologia
Arena que resulta de la descomposició dels granits.
Dins l’àrea climàtica mediterrània, les roques granítiques poden alterar-se amb una relativa facilitat L’acció de les aigües carregades de gas carbònic converteix el feldespat en argila, la mica en productes ferruginosos i el quars en masses de sorra silícia El granit, en conseqüència, es comporta, en certes condicions climàtiques, com una roca de poca resistència Dins el paisatge morfològic constitueix els sectors deprimits i de pendent suau
ofegabous
Herpetologia
Amfibi del grup dels urodels.
És un tritó que pot arribar a fer 30 cm de longitud Té el cos i el cap deprimits i uns bonys laterals, que són de color taronja, groc o blanquinós, formats per la pressió de les costelles La pell és berrugosa, menys a la part central del ventre La coloració dorsal varia del gris groguenc al verd oliva, mentre que la part ventral és de color verdós clar Es considerada una espècie de plana, termòfila i capacitada per viure en medis secs Per a la reproducció escull aigües estancades S'alimenta de crustacis d'aigua dolça i d'insectes aquàtics És present a la península Ibèrica,…
Tractat de Roma
Política
Dret
Acord signat a Roma el 1957, que creà la Comunitat Econòmica Europea (posteriorment Unió Europea) i l’EURATOM.
Entrà en vigor el 1958, i incloïa el Tractat de París Establí els instruments per a la creació d’un mercat únic europeu, que comprenia, sobretot, l’eliminació progressiva d’aranzels entre els estats membres i la fixació d’uns aranzels comuns per a països tercers, l’establiment d’una política agrària comuna PAC, l’entrada en vigor gradual del lliure moviment de persones, serveis i capitals dels estats membres dins del territori de la CEE, la creació d’un marc per a l’actuació de les empreses dins d’un sistema de mercat, la regulació de les ajudes atorgades pels estats a sectors, regions i…
fauna abissal

Diverses espècies de peixos abissals 1 Eustomias 2 Benthosaurus 3 Sternoptyx 4 Nemichtys 5 Eurypharynx 6 Malacosteus
© fototeca.cat
Zoologia
Fauna que habita les grans profunditats marines.
Els animals que hi pertanyen peixos, cefalòpodes, crustacis i equinoderms, sobretot presenten característiques ben especials Tots són carnívors, car no existeix vida vegetal en aquestes profunditats, i la quietud de les aigües els ha permès de desenvolupar apèndixs llargs i delicats Els peixos solen ésser negres o de tons foscs, i sovint presenten òrgans lluminosos Algunes espècies tenen els ulls hipertrofiats, com Alepocephalus , i d’altres, per contra, els tenen atrofiats per complet, com Bathypterois Himantolophus, Melanocetus, Lasiognathus i d’altres peixos pescadors tenen llargs apèndixs…
Florida
Península
Península del SE de l’Amèrica del Nord, entre l’Atlàntic, a l’est, i el golf de Mèxic, a l’oest, separada de Cuba i les Bahames pel canal homònim.
És una plataforma càrstica recoberta de sediments cretacis, els sectors deprimits dels quals són envaïts per les aigües freàtiques A només 75 m d’altitud, l’escàs pendent en dificulta el drenatge, per la qual cosa les àrees palúdiques i pantanoses hi ocupen uns 30 000 km 2 la major part del drenatge és artificial, efectuat al compàs de l’agricultura El litoral atlàntic és rectilini, regularitzat per dunes i cordons litorals el golf és més abrupte, i té alguns ports naturals Charlotte Bay, Tampa Bay Administrativament, és compresa dins l’estat de Florida Descoberta per Vicente…
endorreisme
Geologia
Fenomen pel qual la xarxa hidrogràfica d’una regió no desemboca al nivell de base general oceànic.
Les aigües superficials desguassen als sectors més deprimits i constitueixen llacs i aiguamolls d’extensió variant L’endorreisme s’explica fonamentalment per l’aridesa climàtica manca de precipitacions i forta evaporació, però es pot haver format també pel relleu cubeta tancada i per la natura del terreny infiltracions, impermeabilitat Les regions endorreiques són gairebé sempre en indrets on l’índex de pluviositat és molt baix, sense arribar, però, a les característiques desèrtiques o arreiques, totalment desproveïdes de xarxa hidrogràfica L’endorreisme de les regions àrides…
Dolores

Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a la plana deltaica del riu Segura, a la vora esquerra, amb sectors deprimits que antigament foren aiguamolls.
El pla alluvial és gairebé perfecte mai no arriba als 6 m sobre el nivell del mar, cosa que explica la dificultat de drenatge, actualment resolta artificialment mitjançant les assarbs d’Enmedio, de Mayayo, de Favanella que travessen un terme de fronteres geomètriques, formades també per séquies i escorredors És conreat el 90% del terme 1 600ha, pràcticament tot en regadiu dedicat a hortalisses, cereals i plantes industrials carxofes, blat, cànem, cotó, patates, i una petita extensió a tarongerar predominen les explotacions de 0,5 a 2 ha 64% la terra és conreada directament pels propietaris en…
ciclamen
ciclamen ( C.persicum )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes perennes, de la família de les primulàcies, amb tubercles arrodonits i més o menys deprimits, fulles cordades o reniformes, llargament peciolades, enteres o sinuato dentades, flors pentàmeres amb pètals reflexos i fruits capsulars dehiscents per cinc valves.
Comprèn unes 20 espècies pròpies de la regió mediterrània, de l’Europa central i de l’Àsia Menor El ciclamen de Pèrsia Cpersicum , de fulles marbrades i de flors grosses, amb una àmplia gamma de colors, des del blanc fins al vermell viu, és molt apreciat en jardineria
Palma
Vista de la ciutat de Palma
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem del raiguer de la serra de Tramuntana, a la plana estesa entre la serra de na Burguesa, a l’W, i sa Marina de Llucmajor, a l’E, que limita al S la costa més resguardada de la badia de Palma.
La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’ambivalència d’…