Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Felicià Melic
Cronologia
Història
Cronista.
Religiós servita, ministre provincial de l’orde a Catalunya Deixà inèdites una Historia de los servitas de Cataluña i una obra més àmplia, per bé que incompleta, Crónica general de la orden, on detalla totes les fundacions servites d’Espanya, amb un especial relleu de les cases catalanes
Dalmau de Biert
Història
Diplomàtic.
Ambaixador 1404 de Martí l’Humà a la cort de Martí el Jove, a Sicília Posteriorment fou procurador de Rosselló i Cerdanya Escriví unes Memòries o Llibre ordenat de les coses patrimonials dels comtats de Rosselló i de Cerdanya , en què detalla els actes de concessió i alienació de béns, jurisdiccions i rendes fets des de Jaume I Fou nomenat batlle general de Catalunya per Ferran I
Nikolaj Ivanovič Lobačevskij
Matemàtiques
Matemàtic rus.
En el seu llibre Algebra ili isčislenie konečnykh ‘Àlgebra, o càlcul de finits’, 1834 presentà un mètode original per a calcular arrels complexes El 1835 publicà Novyje Načala geometrij s polnoj teorija paralllelnykh ‘Nous principis de la geometria amb una teoria completa de parallels’, on, en negar la possibilitat del cinquè postulat d’Euclides, donà lloc a una geometria no euclidiana, els detalla i les aplicacions de la qual exposà en Pangeometrija 1855
Miquel Garriga i Roca

Façana neoclàssica de la casa de la ciutat de Mataró, obra de Miquel Garriga i Roca
© Fototeca.cat
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
Per encàrrec de l’ajuntament féu un projecte d’eixample de Barcelona 1857, aprovat, però no realitzat, en ésser admès el d’Ildefons Cerdà Féu també l’aixecament d’un pla molt detallat del nucli de la ciutat, dividit en cent divuit quarterons i a l’escala 1250 Projectà el Gran Teatre del Liceu de Barcelona inaugurat el 1847 Entre els seus escrits sobresurt Monografía del monasterio de Santa María de Junqueras de Barcelona 1854, on detalla l’edifici, desaparegut
Zusammenbruchstheorie
Economia
Teoria econòmica que formalitzà les aportacions de Marx sobre la impossibilitat del creixement indefinit del sistema capitalista: afirmà que el final d’aquest seria conseqüència inevitable de l’existència de successives crisis econòmiques, cada cop més greus, que el sistema no podria superar.
Si bé Marx parlà del fet que el desenvolupament de les forces productives seria obstaculitzat per les relacions capitalistes de producció i que aquestes serien substituïdes per les relacions de producció socialistes, no en detallà el procés La controvèrsia sobre el suposat enderrocament fou iniciada per Eduard Bernstein , a qui hom ha atribuït aquesta teoria i aquest terme Interpretant que Marx havia afirmat l’enderrocament inevitable del capitalisme i creient que l’evolució econòmica el negava, en proposà l’abandó El marxisme ortodox reaccionà en contra, i en les aportacions de H Cunow i…
genitiu
Lingüística i sociolingüística
Cas de les llengües indoeuropees que, bàsicament, determina el substantiu (al: «das Haus des Mannes», ‘la casa de l’home’; angl: «John’s hat», ‘el barret d’en Joan’; llat: «domus patris», ‘la casa del pare’).
En llatí hom estableix entre el genitiu i el terme determinat una relació gramatical no especificada, que pot cobrir totes les significacions dels altres casos i que hom detalla valent-se de la semàntica del context partitiva, possessiva, etc Per a Benveniste, el genitiu és el resultat de transposar un sintagma verbal relació nom-verb o verb-nom a sintagma nominal relació nom-nom així hom explica l’ambigüitat dels genititus “objectiu” patientia doloris i “subjectiu” patientia animi Les llengües romàniques no heretaren aquest cas, que ja al s I hom començava a substituir per les…
Proclamación Católica
Història
Obra publicada a Barcelona, el 1640, pels consellers barcelonins, adreçada a Felip IV de Castella i a l’opinió pública, després dels fets del Corpus de Sang.
El títol complet era Proclamación Católica a la Magestad Piadosa de Felipe el Grande Probablement fou redactada per Gaspar de Sala i de Berart L’obra és atapeïda de citacions erudites, especialment a la primera part conté un elogi de la llengua i de la cultura catalanes, i acusa els reis castellans d’haver conculcat o ignorat sovint les constitucions catalanes, especialment a través de llurs privats detalla els abusos i sacrilegis comesos per les tropes castellanes a Catalunya entre el 1626 i el 1640 i aconsella a Felip IV que prescindeixi del comte duc d’Olivares i que governi…
Mont Athos
Territori autònom i monàstic grec, que ocupa la més oriental de les tres penínsules de la Calcídica.
Ocupa 335 km 2 , i hi ha el mont Athos , la muntanya que li dona nom Tota la península és habitada per monjos ortodoxos , i per això és anomenada també Hágion Óros Άγιον Όρος, ‘muntanya santa’, i els seus habitants i les seves tradicions, hagiorites Al segle IX hi aparegueren els primers monjos, vinguts de Palestina, de Síria i d’Egipte, els quals feien vida eremítica L’any 963, sant Atanasi de l’Athos fundà el principal monestir, la Gran Laura, i hi instaurà així la vida cenobítica Els monestirs augmentaren aviat fins al nombre de 20, subsistents encara avui A partir dels segles XII-XIII…
Guillem de Berguedà
Literatura
Música
Trobador, fill gran i hereu del vescomte de Berga Guillem.
El 1176 assassinà el vescomte Ramon Folc III de Cardona i hagué de viure amagat, protegit pel vescomte Ramon II de Castellbò, i refugiar-se a Occitània, on es relacionà amb el trobador Bertran de Born, amb qui l’uní una cordial amistat, i freqüentà la cort de Ricard Cor de Lleó, aleshores duc d’Aquitània Una altra vegada a Catalunya el 1185, formà part del seguici d’Alfons I, però cinc anys després, desavingut amb el seu sobirà, cercà la protecció d’Alfons VIII de Castella, a la cort del qual es traslladà acompanyat del trobador Aimeric de Peguilhan A partir de llavors milità en les revoltes…
, ,
comptabilitat
Economia
Branca particular de l’economia formada per un conjunt de postulats, proposicions i lleis que tenen per objecte la captació, la representació i la mesura del patrimoni.
El concepte de patrimoni fou tret del dret i reelaborat en sentit comptable per Giuseppe Cerboni i la seva escola, que establí les responsabilitats jurídiques de l’administració d’un patrimoni, el qual fou definit per Fabio Besta i l’escola materialista com el conjunt de béns materials i immaterials afectes a una titularitat jurídica i susceptibles d’expressió quantitativa Els béns més els drets constitueixen l'actiu patrimonial el passiu patrimonial és constituït per les obligacions La diferència entre ells és el net patrimonial, concepte semblant al de capital comptable La complexitat de…