Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
taca ocular
Anatomia animal
Associació de cèl·lules fotosensibles i pigmentades que formen grups diferenciats.
Només detecten intensitat lluminosa, però no pas imatges Hom en troba en alguns turbellaris i poliquets
reparació de l’ADN
Biologia
Procés de reparació dels danys que constantment i de manera natural es produeixen a l’ADN.
L’ADN resulta danyat de manera contínua per diversos agents, com ara la radiació, els mutàgens químics, la calor, els errors enzimàtics durant la seva replicació i el deteriorament espontani Hom calcula que cada cèllula de mamífer perd cada dia de forma natural diversos milers de bases d’ADN Per a reparar aquests danys, les cèllules han desenvolupat diversos mecanismes que s’agrupen en tres categories bastant àmplies reparació per escissió, reparació directa i reparació postreplicativa En tots els processos de reparació intervenen enzims específics En la reparació per escissió, uns enzims…
purgador
Indústria tèxtil
Aparell que controla el gruix del fil que passa a través seu i el talla o el trenca quan es presenta algun defecte i, un cop tret el defecte, el fil és nuat i l’operació continua.
Els més antics actuaven mecànicament i tenien només una làmina metàllica amb una ranura que deixava passar el fil però no les parts més gruixudes que la ranura Modernament, hom els va substituint per purgadors electrònics, els quals detecten els defectes òpticament o per capacitat elèctrica El senyal donat, degudament ampliat, provoca la parada de la màquina o el tall del fil
ferrita
Tecnologia
Dissolució sòlida intersticial de carboni en ferro α, d’estructura cúbica centrada en el cos.
És el constituent més tou de l’acer 90° de duresa Brinell, dúctil, malleable i de petita força coercitiva A la temperatura de 721°C té dissolt un màxim de 0,035% de carboni, i a 25°C, un mínim de 0,008% Els reactius metallogràfics habituals àcid nítric o pícric amb alcohol etílic solament en detecten els límits del gra, sense arribar a acolorir-la
radioestèsia
Física
Conjunt de fenòmens complexos que es manifesten per una determinada sensibilitat de l’organisme humà a les radiacions emeses o absorbides pels objectes que té a prop.
Els instruments utilitzats pel radioestesista són la vareta i el pèndol aquests detecten d’alguna manera les radiacions dels objectes, les quals provoquen la torsió de la vareta o l’oscillació del pèndol Hom ha discutit molt sobre la base científica de la radioestèsia, i les discrepàncies sobre l’aspecte teòric són notables entre els diferents científics que l’han estudiada Ha estat utilitzada per a detectar corrents d’aigua subterranis, venes metallíferes, etc
cambra
Física
Detector de radiacions ionitzants, ja siguin partícules carregades elèctricament (electrons, protons, ions, etc) o neutres (fotó, neutró, etc).
En el cas de partícules carregades, analitzen directament la ionització que produeix el seu pas pel si d’un fluid un líquid o un gas en el cas de partícules neutres, detecten les partícules carregades originades per la reacció de les partícules incidents amb algun material sensible Les cambres són usades per a l’estudi de les radiacions còsmiques, i constitueixen una de les parts més essencials d’un accelerador de partícules
ocel
Anatomia animal
Orgànul fotosensible propi de diversos grups d’animals pluricel·lulars, que és format per un grup de cèl·lules fotoreceptores agrupades en una estructura en forma de copa envoltada parcialment d’una capa pigmentada.
Apareixen en els cnidaris de tipus medusa, i n'hi ha en gairebé tots els tipus d’invertebrats, en els quals, a vegades, alternen amb algunes altres menes d’estructures fotosensibles En alguns poliquets i artròpodes insectes, aràcnids, crustacis els ocels van proveïts d’una mena de lent, en la boca de la copa, que permet d’augmentar l’eficàcia de l’òrgan Els ocels permeten de detectar la llum, tot mesurant-ne la intensitat i la direcció, i a vegades el color, però no detecten imatges
Paul Modrich

Paul Modrich
© Duke Photography / MIT
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Graduat pel Massachusetts Institute of Technology 1968, es doctorà a la Universitat de Stanford el 1973 Des del 1976 treballa com a investigador i exerceix la docència a la Universitat de Duke Membre de l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències 2004, el 2015 compartí el premi Nobel de Química amb Tomas Lindahl i Aziz Sancar pels seus treballs sobre els mecanismes de reparació de l’ ADN , en particular la metilació de l’ADN, per la qual determinats enzims detecten les duplicacions defectuoses de nucleòtids i les corregeixen
virus
Electrònica i informàtica
Sèrie d’instruccions en codi màquina que, introduïdes en un programa, en provoquen el funcionament defectuós o el bloqueig.
Aquestes instruccions, sempre creades a propòsit, poden passar d’un ordinador a un altre a través de l’intercanvi de disquets, CD-ROM o de la connexió d’ordinadors a xarxes com internet La possibilitat d’autoreplicar-se i de difondre's i la seva gran mutabilitat n'han afavorit l’analogia amb els virus biològics Els efectes dels virus informàtics van des d’alteracions relativament lleus fins a la inutilització del programa o, fins i tot, de la CPU Hom ha desenvolupat programes especials, denominats antivirus , que detecten i eliminen virus informàtics específics
Antoni Ferragut i Llinàs
Escultura
Escultor.
Resident a Mallorca des dels dos anys, és considerat un dels artistes més importants de l’escultura contemporània de les Illes De formació autodidàctica, començà collaborant amb el Centre d’Investigacions i Activitats Artístiques de Xavier Corberó a Esplugues de Llobregat Barcelona Bona part de la seva producció pot classificar-se en l’àmbit de l’abstracció, tot i que sovint es detecten referències figuratives, algunes de caràcter zoomòrfic El ferro és un dels seus materials predilectes, tot i que també treballa l’acer, el metacrilat, la fusta, el marbre i el bronze, entre d’…