Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Dimitri
Arts de l'espectacle (altres)
Nom amb què és conegut el pallasso suís Dimitri Jacob Müller.
Fill d’un pintor, estudià teatre, dansa, acrobàcia i música, alhora que feia d’aprenent en un taller de ceràmica Posteriorment, anà a París, on es formà com a clown amb Maïs i Pastis i amb els mims Étienne Decroux i Marcel Marceau , de la companyia del qual formà part Compongué un personatge naïf hibridat de clown , mim i August de gran virtuosisme acrobàtic, musical i expressiu que assolí un elevat nivell poètic El 1959 actuà per primera vegada en un número de creació pròpia, amb el qual feu gires internacionals, i també amb Knie, el circ nacional suís del qual fou l’estrella El 1971, amb…
Dimitri Mitropoulos
Música
Director d’orquestra, pianista i compositor grec naturalitzat nord-americà.
Estudià amb Busoni a Berlín Del 1936 al 1949 dirigí l’orquestra de Minneapolis i del 1950 al 1958 la Filharmònica de Nova York Contribuí a la difusió de Stravinsky, Berg i altres autors moderns Compongué l’òpera Sister Beatrice 1920, música de cambra i un concert 1929 Un concurs internacional de direcció porta el seu nom
Dimitri Tiomkin
Cinematografia
Música
Compositor cinematogràfic nord-americà d’origen ucraïnès.
Fou educat en la música clàssica al seu país i a Berlín i, posteriorment, es traslladà als Estats Units on treballà per al cinema, des dels inicis del sonor Prolífic i polifacètic, obtingué l’Oscar en tres ocasions High Noon 1952 The High and the Mighty, 1954 i The Old Man and the Sea , 1958 També han destacat les seves collaboracions amb Frank Capra, Alfred Hitchcock i Howard Hawks
Dmitri Borisovič Kabalevskij
Música
Compositor, professor al conservatori de Moscou des del 1932.
Formà part de la presidència de la unió de compositors soviètics 1939-48 Influït per Scriabin i pel folklore rus, assolí popularitat a tot el món pel seu estil deseixit, especialment amb la suite Els comediants 1940, els seus tres concerts per a piano i orquestra, el de violí 1949, el de violoncel 1949 i l’òpera La família de Taras 1950
P’otr Arkad’evič Stolypin
![](/sites/default/files/media/FOTO/A000532.jpg)
P’otr Arkad’evič Stolypin
© Fototeca.cat
Història
Polític rus.
Dissolta la primera Duma i nomenat president del consell de ministres 1906 per Nicolau II, tingué una actuació política autoritària reprimí l’oposició, dissolgué la segona Duma 1907 i, mitjançant una nova llei electoral, aconseguí una Duma amb majoria conservadora Dugué a terme una reforma agrària 1911, accelerà la política de russificació de Finlàndia, impulsà la colonització de Sibèria i fundà nombroses escoles Fou assassinat per Dimitri Borgov, un doble agent
Festival Internacional de Pallassos de Cornellà de Llobregat
Biennal monogràfica impulsada l’any 1983 per Laureà Palmer, Ignasi Riera i Gassiot i Tortell Poltrona arran de la desaparició de Charlie Rivel, amb l’objectiu de divulgar el missatge social, artístic i cultural del pallasso contemporani.
La primera edició se celebrà del 20 al 24 de març de 1984, amb direcció artística de Tortell Poltrona i gerència de Francesc Castellanos Considerat el més prestigiós del món en la seva especialitat, hi han actuat tant joves promeses com indiscutibles primeres figures nacionals Rogelio Rivel, Totó , Xàpertons, Dr Soler, Marcel Gros, La Puça, Claret Clown, Tortell Poltrona i internacionals Jango Edwards , Dimitri , Avner, Courtemanche, I Colombaioni, Les Luthiers, Johnny Melville, Leo Bassi, Hot & Neon, Les Nouveaux Nez, Buffo, Extra Nix, Laura Herst, Les Macloma…
Aldo Ciccolini
Música
Pianista francès d’origen italià.
Estudià al Conservatori de Nàpols i el 1942 debutà al Teatro San Carlo amb el Concert en fa menor , de Fryderyk Chopin Un any després obtingué un premi de composició i el 1949 guanyà el Grand Prix M Long-Thibaud, que li permeté iniciar tot un seguit de gires internacionals El 1950 tocà a Nova York sota la direcció de Dimitri Mitropoulos Establert a París i nacionalitzat francès 1969, és considerat un dels intèrprets més destacats de la música francesa i enregistrà integrals pianístiques d’obres de Camille Saint-Saëns, Jules Massenet, Erik Satie o Déodat de Séverac Del 1971 al…
,
Borís Godunov
Història
Príncep i tsar de Rússia (1598-1605).
Descendent de nobles tàtars al servei dels prínceps de Moscou Favorit d’Ivan IV el Terrible, bandejà els boiars del poder i assumí la regència del tsar Teodor, durant la qual formalitzà una treva amb Polònia i Suècia després d’haver-se annexat les costes del golf de Finlàndia i Carèlia En morir Teodor I es féu elegir tsar Alliberà l’Església ortodoxa russa de la submissió a Constantinoble i instituí la servitud de la gleva 1597 Morí sobtadament i el seu fill Teodor II fou occit pel fals Dimitri, que ocupà el tron La seva figura constitueix el personatge central de l’obra homònima…
Sturdza
Llinatge de boiars moldaus que tingué un paper important en la vida política i cultural romanesa dels segles XIX i XX.
Dels seus membres —que ja apareixen documentats al segle XV— cal esmentar Ior Sandu Sturdza mort el 1842, que fou gospodar o príncep de Moldàvia, amb el nom de Joan , del 1822 al 1828, any que fou deposat i Mihail Sturdza Iaşi 1795—París 1884, que, gràcies a la protecció del tsar Nicolau I, fou gospodar de Moldàvia, amb el nom de Miquel , del 1834 al 1849 impulsà les obres públiques i l’agricultura i acumulà una notable fortuna personal El seu fill Grigore Sturdza mort el 1901 fou pretendent al tron moldau el 1859 Un cosí del gospodar Miquel, Alexandru Sturdza 1791-1854, fou filòsof i…
música grega
Música
Música produïda als territoris grecs.
En l’antiguitat, el coneixement d’aquesta música es limita a les obres teòriques gregues i a les descripcions dels autors clàssics Fou una música essencialment melòdica basada en dos tetracords descendents, amb l’escala dòrica com a model i amb tres gèneres musicals basats en les variacions melòdiques el diatònic, el cromàtic i l’enharmònic Els grecs atribuïren una significació expressiva éthos als vuit modes coneguts i conrearen diferents tipus musicals, com la citaròdia, l’aulòdia cant amb acompanyament d' aulos o flauta i diferents formes musicals corals La notació fou alfabètica, i és…