Resultats de la cerca

Fou professor de patologia mèdica i de medicina legal a la Universitat de Roma fou ministre d’instrucció pública i d’agricultura, i cap de l’esquerra dinàstica Féu descobriments remarcables en el camp de la semiologia

Doctor en filosofia i lletres i en lleis, fou diputat a corts i governador civil de Barcelona 1923 Escriví comèdies com La conversió 1884, Entre bastidors 1885, Conspiració dinàstica 1886 i Món, dimoni i carn 1886, entre d’altres

Tradicionalista, fou elegit diputat el 1899, el 1901, el 1918 i el 1933 Seguidor de Vázquez de Mella, propugnà la unitat dinàstica Membre directiu del Bloque Nacional , fou assassinat per la milícia durant la guerra civil Hom en publicà les Obras completas 1945

Carlí, prengué part en la tercera guerra dinàstica havent tornat a València d’un breu exili a França, collaborà als periòdics El Tradicional 1888-89 i La Lealtad 1885-87, fou propietari del setmanari El Centro 1892 i fundà La Lucha 1892 Ocupà càrrecs municipals

Els  Reis , expulsats els musulmans de la península Ibèrica amb la conquesta del regne de Granada, s’havien erigit en promotors d’una croada general contra els musulmans al nord d’Àfrica Fou transmès a llurs successors, els quals a partir d’aleshores reben el tractament habitual de  majestat catòlica Carles V rebé el de  cesària i catòlica majestat si bé el casament dels dos reis representà la unitat dinàstica entre Castella i Catalunya-Aragó, cada corona o regne mantingué la seva sobirania  

Fundà les revistes La Restauración València, 1843 i El Pensamiento de Valencia València, 1857, òrgans d’expressió del carlisme al País Valencià Fou diputat a corts en diverses ocasions 1858, 1865 per València i per Pamplona, i senador del regne per Guipúscoa Destacà com a orador i polemista És autor de diverses obres, entre les quals cal esmentar La cuestión dinástica 1889, de caràcter polèmic Va pertànyer al consell privat del pretendent de la corona d’Espanya, Carles VII, que li concedí el títol de comte de Santa Eugènia Fou membre de l’Academia de la Lengua i de l’Academia de Ciencias…

Fill d’Amenemhat I, és un dels grans monarques del Regne Mitjà A causa de l’assassinat del seu pare, hagué de superar una crisi dinàstica La seva política exterior fou com la de tots els sobirans dels Regnes Antic i Mitjà, defensiva respecte a l’Àsia i ofensiva a Núbia Ja l’any 1963 aC havia ocupat gran part de la Baixa Núbia i el 1954 aC la sotmeté definitivament hi establí una sèrie de guarnicions i començà a exercir un control sobre l’àrea compresa entre la 2a i la 3a cascada, el regne de Kuš A l’interior, explotà un gran nombre de pedreres Wādī al-Ḥammāmāt, Hatnub, ‘Aswān,…

Elegit diputat, collaborà en la redacció de la Constitució del 1869 Participà en el gabinet presidit per Prim 1870 i en el primer govern d’Amadeu I 1871 El 1882 ingressà a Izquierda Dinástica, i el 1883 fou nomenat ministre de la governació Des del 1885 formà part del Partido Liberal, on collaborà amb Sagasta del 1886 al 1902 fou sis vegades ministre En morir aquest 1903, no aconseguí la direcció del partit Després de la dimissió d' EMontero Ríos , a causa de l’incident del Cu-cut , ocupà la presidència del govern 1905-06 i féu aprovar la llei de Jurisdiccions per satisfer els militars…

Senyors de Mikawa i Kazusa, ajudaren, primerament sota el seu cap Takauji, la temptativa de restauració del poder imperial contra els shōgun Kamakura per part de Go-Daigo, del 1331 al 1336 Aquest darrer any, però, Ashikaga Takauji, irritat per les mesures centralitzadores de l’emperador, el deposà i el substituí per Kōmyō, de la branca dinàstica rival Takauji fou elevat al shōgunat el 1338 La guerra civil, que s’allargassà fins el 1392, acabà amb la derrota dels partidaris de Go-Daigo pel tercer shōgun Ashikaga, Yoshimitsu 1368-94 Des d’aquest moment els Ashikaga presidiren un…