Resultats de la cerca

El nombre de confirmadors era molt variable segons les cancelleries Alguns diplomes merovingis, que generalment n’estaven desproveïts, n’arriben a comptar fins a una quarantena La cancelleria castellanolleonesa solia admetre un bon nombre de confirmadors, distribuïts jeràrquicament en dues o tres columnes entorn del signe reial Però mentre que a Castella aquests noms significaven solament una menció honorífica, a Catalunya i Aragó els confirmadors eren presents a l’acte, com a membres de la comitiva o, àdhuc, de la curia comitis regis contemporània

Tenen com a característica la recerca de formes ornamentals que els donen distinció i elegància, obtingudes tant per l’allargassament del cos de les lletres com per l’estirament i la decoració dels traços llargs També és característica llur perduració volguda, que les sostreu a l’evolució normal de les altres escriptures coetànies Un cas típic ha estat el de la usada a la cancelleria pontifícia del segle XV, que perdurà estrafeta fins al segle XIX Fou notable l’escriptura reservada a la cancelleria imperial romana als segles IV i V, derivació sense continuïtat de la cursiva comuna clàssica s’…

En el sentit estricte, el terme diploma és anàleg al de precepte A Roma, eren anomenats així els permisos de circulació i les llicències militars, presentats en forma de díptic de bronze El terme fou aplicat pels erudits del Renaixement en els documents i privilegis solemnes L’accepció fou adoptada definitivament per Jean Mabillon, fundador de la ciència diplomàtica Les cancelleries qualificades elaboraren una formulació precisa i detallada, inspirada en les regles de la retòrica, per a la redacció dels diplomes i documents solemnes, i que afectava la distribució de les clàusules…

Vers el 1670 era catedràtic de prima de l’estudi general de Lleida El 1685, essent paer segon, rebé l’encàrrec d’escriure el Llibre verd major de la paeria Copià els privilegis i els diplomes de l’arxiu municipal directament de l’original, sense gaire fidelitat El llibre fou enllestit el 1691 Durant la guerra de Successió fou un dels membres més actius de la lluita contra Felip V Formà part 1705-07 de la junta de guerra

Professor de la Universitat de Viena 1866, fundà i dirigí a Roma l’Istituto Austriaco di Studi Storici 1883-1901 Fou el primer a aplicar el mètode paleogràfic a la crítica de documents, i per això és tingut pel fundador de la diplomàtica moderna És autor, entre altres obres, de Monumenta graphica medii aevi 1858-82, Acta regum et imperatorum Karolinorum 1867, així com de l’edició dels diplomes imperials des de Conrad I fins a Otó III Monumenta Germaniae Historica , 1878-93

Obtingué els diplomes de piano i composició als conservatoris de Bilbao i Sant Sebastià El 1968 se n'anà a París, on fou deixeble de MDeutsch, HDutilleux i MOhana i on participà en les activitats del Groupe de Recherches Musicales En la seva música són visibles les influències de MOhana i de FGuerrero, sobretot pel que fa a la seva intrínseca expressivitat i el seu rigor Algunes obres seves són Aitaren Etxea 1971, Brisas 1980, Abyssal 1982, Erys 1984-85, Irritz 1986, etc

Castlà del castell de la Granada, fou un dels grans consellers d’Alfons el Cast i Pere el Catòlic, de qui arribà a ser un dels administradors La seva signatura figura en el testament del rei Alfons el Cast, i també en una gran quantitat de privilegis i diplomes reials a favor del monestir de Poblet i de la catedral de Tortosa L’any 1195 permutà el Mas Cortei, de la seva propietat, per la meitat del puig del Mal Consell, del bisbat de Sant Cugat del Vallès, per a la construcció d’un nou castell a la Granada, les restes del qual encara existeixen

Els ensenyaments universitaris poden ser de 1r cicle, de 1r i 2n cicles, de 2n cicle i de 3r cicle Els estudis de 1r cicle són estudis terminals i la seva superació dóna dret a l’obtenció del títol de diplomat, mestre, arquitecte tècnic o enginyer tècnic i permet l’accés directe a estudis de 2n cicle, en acabar els quals hom obté el títol de llicenciat, enginyer o arquitecte La superació dels estudis de 1r i 2n cicles dóna dret a l’obtenció del títol de llicenciat, arquitecte o enginyer Els estudis de 3r cicle poden ser homologats, i n'hi ha de diversos tipus programes de doctorat, màsters,…