Resultats de la cerca
Es mostren 1227 resultats
Documents d’Església
Publicacions periòdiques
Revista quinzenal que, d’ençà de l’1 d’octubre de 1966, publica en català la principal documentació d’interès eclesial: encícliques, missatges i al·locucions del papa, instruccions dels organismes vaticans, seleccions de comunicats de les conferències episcopals i de pastorals, conclusions de congressos, etc.
Va acompanyada d’índexs detallats Fou fundada per Hilari M Raguer , que la dirigí fins el 1968, i és editada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Documents d’Archéologie Méridionale
Revista francesa especialitzada en arqueologia.
És editada per l’Association pour la Diffusion de l’Archéologie Méridionale, amb seu a Lattes Erau, Llenguadoc Oriental Ha mantingut una periodicitat anual, amb vint-i-un números publicats entre el 1978 i el 1998 El seu àmbit temàtic és la protohistòria de la Gàllia meridional i regions limítrofes, per la qual cosa s’hi han publicat diversos treballs sobre arqueologia de Catalunya
format per a documents portables
Electrònica i informàtica
Format de fitxer que manté el contingut d’un document, incloent-hi, entre d’altres, les característiques de navegació, els gràfics i els formats de visualització, independentment del sistema en què es visualitzen.
El format PDF fou desenvolupat per Adobe per al seu sistema Acrobat Es tracta d’un format independent dels dispositius, útil per a transmetre documents a través d’internet
Associació d’Arxivers - Gestors de Documents de Catalunya
Entitat creada el 1985 per tal de vetllar per la salvaguarda del patrimoni documental català i promoure el treball arxivístic.
Entre les finalitats de l’associació, cal esmentar el foment de la creació de nous arxius —alhora que hom en revitalitza els existents—, la sensibilització d’institucions i ciutadans en la protecció del patrimoni històric del país, la dotació d’una formació adequada per als arxivers i l’afermament del treball arxivístic d’acord amb les directrius emanades del Consell Internacional d’Arxius, que li encarregà l’organització de la V Conferència Europea d’Arxius la reunió professional més important després del Congrés Internacional d’Arxius, que, amb el tema Les bases de la professió , se celebrà…
Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents
Centre d’ensenyament d’arxivística vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Fou creada el 2002 per la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona amb la collaboració de l’Associació d’Arxivers de Catalunya per tal d’omplir el buit en la formació dels arxivers deixat per l’eliminació del mestratge en arxivística, que s’impartia en l’esmentada universitat Ofereix el títol propi de graduat superior en arxivística i gestió de documents, organitza activitats de formació continuada i potencia diferents línies de recerca estudi de la rendibilitat de l’aplicació de sistemes de gestió documental en la consecució de polítiques d’eficiència i eficàcia a les…
arxiu municipal
Arxivística i biblioteconomia
Dipòsit dels documents derivats de l’administració municipal.
A mesura que l’estructura feudal dels s XI i XII permetia la formació de municipis amb dret a elegir els propis representants i prendre acords amb caràcter executiu, cada un d’ells procurava de conservar els documents originals acreditatius dels privilegis i les llibertats i els registres de les resolucions del consell, així com els llibres de comptabilitat La classificació de l’arxiu comprenia separadament els documents rebuts privilegis, lletres, suplicacions, etc, els produïts per l’administració acords, lletres patents o closes, crides, ordinacions, etc,…
edicte de Nantes

Edicte de Nantes
© Grands Documents de l'Histoire de France, Archives Nationales
Història
Edicte promulgat per Enric IV de França el 13 d’abril de 1598 que posà fi a les guerres de religió.
Estableix la llibertat de consciència a tot el regne, la llibertat ampliada de culte, tot mantenint la prohibició per a la capital, l’usdefruit per als hugonots de tots els drets civils, la creació de cambres especials per a garantir els drets establerts i el lliurament de 200 places com a garantia i llocs de seguretat S’oposaren a aquest edicte tant el parlament de París com el papa La seva revocació per Lluís XIV 18 d’octubre de 1685 donà lloc a la revolta dels camisards 1702-09, a l’emigració d’una bona part dels hugonots i a la reducció a la clandestinitat, fins que obtingueren el…
TeX
Electrònica i informàtica
Llenguatge de descripció tipogràfica de documents.
Fou desenvolupat per Donald Knuth el 1984 Es tracta d’un llenguatge molt potent, però de molt baix nivell Per aquest motiu, la majoria d’usuaris de TeX usen paquets de macros per tal de treballar amb una interfície més amigable El primer d’aquests paquets fou desenvolupat pel mateix Knuth com a entorn bàsic de treball amb el TeX, i es coneix amb el nom de plain TeX de fet, sovint en parlar de TeX es parla de plain TeX Posteriorment Leslie Lamport desenvolupà LaTeX com una interfície d’alt nivell, més encaminada a la construcció d’estructura dels documents que no pas al control…
LaTeX
Electrònica i informàtica
Conjunt de macros sobre el TeX, que faciliten enormement l’edició de documents més o menys extensos, i que s’ha convertit en un estàndard de facto en l’edició de documents científics i tècnics.
El nom prové de Lamport TeX Fou desenvolupat per Leslie Lamport el 1985 Si bé el TeX és principalment un llenguatge de descripció tipogràfica, el LaTeX està pensat com un llenguatge de marques per a l’estructuració dels documents La compilació o interpretació de les marques dóna com a resultat un fitxer dvi device independent que conté les instruccions necessàries de representació del resultat final, de manera independent al dispositiu de sortida pantalla, impressora, etc En estar basat en el TeX, el resultat generat per al LaTeX és d’una alta qualitat tipogràfica en tractar-…
incrustació i muntatge d’objectes
Electrònica i informàtica
Estàndard per a inserir, dins dels documents propis d’una aplicació, objectes creats per altres aplicacions.
Aquest estàndard fou creat per Microsoft com a mecanisme d’intercanvi simple d’informació entre els diversos programaris d’aquesta companyia, basat en la idea dels documents composts Sota aquest prisma, els programaris o aplicacions es consideren no com a generadors de fitxers o documents sinó com a constructors d’objectes a partir de l’acoblament d’altres objectes, els quals poden ésser propis de l’aplicació, o poden ésser oferts per altres aplicacions Així, per exemple, un processador de text construeix un objecte document de text a partir dels objectes paràgraf,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina