Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Lluís de Perellós
Història
Fill de Ramon de Perellós i de la primera muller Sibilla.
Fou tercer vescomte de Rueda i segon de Perellós Litigà amb la madrastra, Violant de Luna, la qual reclamava el lloc de Ceret per drets dotals 1430-33 I amb Constança de Perellós, vídua de Perapertusa, per uns drets sobre Millars 1432 heretà el lloc de Llers el seu fill Francesc, no acceptat pels súbdits, que només reconeixien Lluís com a senyor Fou lloctinent del seu germà Ramon, governador del Rosselló 1433-37 La segona muller fou Simoneta de Poitiers, la qual adquirí de Joana de Perellós, comtessa de Tonnerre, els llocs de Glorianes i Rigardà
separació de béns
Dret civil
Dret civil català
Règim econòmic matrimonial en què cada cònjuge conserva la propietat de tots els seus béns i l’administració i el gaudi amb total independència.
Al Principat de Catalunya i a les Illes Balears és reconegut en defecte de pacte en capítols matrimonials Tradicionalment els efectes del règim de separació de béns eren mitigats pel dot que aportava la muller i per l’esponsalici o escreix que el marit prometia a l’esposa però la decadència de les institucions dotals comporta que l’actual règim econòmic conjugal català sigui d’estricta separació de béns Amb tot, la compilació balear ha introduït una estranya clàusula de caràcter comunitari El 2008, a l’empara de l' Estatut d'Autonomia del País Valencià del 2006 entrà en vigor el…
dot
Dret civil
Aportació que fa la muller al marit orientada al sosteniment de les càrregues del matrimoni.
Com a institució, fou conegut en les civilitzacions més antigues El dot tingué un ampli desenvolupament en el dret romà, on l’esposa era considerada una càrrega per al matrimoni i, per tant, havia d’ésser compensada A les Partidas d’Alfons X ja hi ha una definició del dot la donació feta per mantenir el matrimoni El Codi Civil espanyol considera dot els béns i drets que la muller aporta al moment del matrimoni i els que són adquirits durant el conjugi mitjançant donació, herència o llegat amb caràcter dotal El dot als Països Catalans Als Països Catalans, el dot és una part del patrimoni dels…
Pere I d’Arborea
Història del dret
Jutge d’Arborea.
Fill de Barisó I de Serra, jutge d’Arborea, i de la primera muller Pelegrina de Làcon Juntament amb la seva mare, governà el jutjat mentre Barisó era a Gènova, on visqueren també tots un quant temps ~1172 La seva madrastra, Agalbursa de Cervera, presentà reclamacions dotals, per les quals, amb l’ajut de Gènova, obtingué l’establiment dels Cervera, vescomtes de Bas, en el jutjat, en persona del seu nebot Ponç Hug de Cervera vescomte Hug II aquest, però, podia també allegar-hi altres drets com a fill d’Ispella, germana del jutge Pere I Mort Barisó 1185, el seu fill concedí alguns…
bé parafernal
Dret
Bé propi de cadascun dels cònjuges al temps de celebrar-se el matrimoni i els que per qualsevol títol adquireixin després de contret, mentre que no formin part del dot o de les institucions dotals.
La llei 8/1993, de 30 de setembre, presenta una sèrie de modificacions en matèria de relacions patrimonials entre cònjuges No es parla de béns parafernals referint-se als béns propis de la muller, sinó que aquests seran privatius, tenint la mateixa consideració que els béns privatius del marit En cas de dubte respecte al caràcter dels béns de la muller, hom presumirà que són privatius En cas d’adquisició feta a títol onerós per un dels cònjuges durant el matrimoni, si la contraprestació procedeix de l’altre cònjuge, hom presumirà l’existència de donació
empara de dot
Història del dret
Manament judicial que expedien els alcaldes de cort, a petició del marit, per tal que els béns dotals de la dona no poguessin ésser segrestats o embargats per a respondre dels deutes que ell pogués contreure.
pacte d’igualtat de béns i guanys
Història del dret
Pacte que hom solia acordar al territori de la diòcesi de Girona, segons el qual els fruits i les rendes dotals que no havien estat consumits en interès de la família i allò que havia estat adquirit amb ells era dividit per parts iguals entre ambdós cònjuges.
Ha caigut gairebé en desús, bé que l’actual compilació el dona com a vigent
Francesc de Paula Maspons i Anglasell
Història del dret
Literatura catalana
Esports de muntanya
Dret
Jurisconsult i escriptor.
Vida i obra Fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós , es formà als jesuïtes, on obtingué el títol de batxillerat el 1889 Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1895 i es doctorà a Madrid Fou catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma d’Oñati 1897, on conegué i estudià les obres dels juristes clàssics catalans Ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, la qual presidí 1918-20 i en fou nomenat president d’honor, on dugué a terme campanyes memorables en defensa del dret català i contra la reforma del dret notarial També…
, , ,
Manresa
Vista aèria de Manresa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Bages, a l’extrem S del pla de Bages, a l’angle de confluència del Llobregat (límit E del terme) i el Cardener.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…