Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Jaume Subirana i Canut
Disseny i arts gràfiques
Edició
Llibreter, editor i impressor.
Treballà de jove en el ram de les arts gràfiques i el 1841 s’establí per compte propi com a relligador Més tard 1845 fundà la llibreria Subirana, encara existent, i féu d’editor de publicacions religioses Els seus fills Joaquim Subirana i Fajol Barcelona 1851 — 1906 i Eugeni Subirana i Fajol Barcelona 1855 — 1934, ampliaren l’empresa i la dotaren d’un dels millors tallers tipogràfics del seu temps
codi deontològic
Periodisme
Declaració de principis i criteris que regulen la pràctica d’una determinada professió.
En el cas del periodistes catalans, el Codi Deontològic se sustenta en dotze criteris que volen estimular la reflexió autocrítica sobre els valors ètics que han d’inspirar l’exercici professional Així mateix, incorpora un seguit d’annexos sobre la manipulació d’imatges, sobre internet i sobre la cobertura periodística de conflictes armats o bèllics Els professionals de la informació de Catalunya es dotaren de Codi Deontològic durant el II Congrés de Periodistes celebrat al mes d’octubre del 1992
soviet
Història
A la Rússia tsarista, cadascun dels consells obrers creats durant la revolució del 1905.
Malgrat la repressió, renasqueren el 1917 Organitzats a escala local, es dotaren d’un comitè executiu central que coordinava l’actuació dels diversos soviets de diputats obrers, soldats i camperols El soviet més important fou el de Petrograd, creat pel setembre del 1917 Malgrat l’existència del govern, els soviets detingueren el poder real i crearen una situació de doble poder Controlats pels bolxevics i sota la direcció de Trockij, que pel setembre del 1917 fou elegit president del consell executiu suprem, esdevingueren les cèllules bàsiques de la revolució i en possibilitaren…
Sant Medir

Sant Medir
© Fototeca.cat
Santuari
Antiga parròquia i actual santuari del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), situat a l’antiga vall de Gausac, o vall de Sant Medir, afluent de capçalera de la riera de Sant Cugat, al S del municipi, als vessants de la serra de Collserola.
Existia ja el 1046 i els monjos de Sant Cugat la dotaren el 1084 Era una de les cinc parròquies del terme del monestir de Sant Cugat, refosa al segle XV amb la de SantPere d’Octavià Els documents antics l’anomenen Sant Emeteri , catalanitzat en Medir Els monjos en tingueren cura fins el 1446 i fou restaurat en altres ocasions La llegenda creada sobre sant Medir feu popularitzar el seu culte, que es manté viu amb l’aplec del 3 de març, iniciat pel poble de Sant Cugat, on hi havia des del 1804 una…
humor
Literatura
Facultat de descobrir i expressar elements còmics o absurdament incongruents en idees, situacions, esdeveniments, actes, etc.
Conreat literàriament des de l’antigor pel teatre de caràcters i la comèdia, l’humor restà associat durant segles a la idea de situació còmica Tanmateix, als s XVII i XVIII aquest terme adquirí una diferenciació més gran i serví per a qualificar una broma o un acudit en el qual una aguda visió dels fets era per damunt del sentit comú Voltaire, Montesquieu i sobretot els anglesos Defoe, Swift, Goldsmith, etc feren de l’humor un recurs literari important i el dotaren d’un sentit analític i humanitari També, mentre en els romàntics alemanys manifestà un indici de malestar individual…
monestir de Sant Pere dels Arquells

Aspecte de l'església de Sant Pere dels Arquells
© Patrimonifunerari.cat
Monestir
Pabordia o priorat canonical dependent de l’Estany, situat a l’església parroquial de Sant Pere dels Arquells del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra).
Guillem Bernat d’Òdena i els seus dotaren aquesta església, que acabaren d’edificar l’any 1086, amb el terme del castell de Llindars i altres alous, i el 1100 Ramon Guillem d’Òdena, fill del fundador, la cedí a l’Estany perquè hi establís una canònica augustiniana Aquesta ja hi era el 1115, i aviat rebé importants donacions i les esglésies de Rubinat, Montmagastrell Urgell i Pontons Alt Penedès Inicialment hi havia un prior, prepòsit o paborde, quatre canonges, dos beneficiats i alguns servents Al segle XV tenia només el prepòsit i un canonge, i al segle següent ja no hi residia cap canonge…
Sant Tomàs de Riudeperes

Sant Tomàs de Riudeperes, a Calldetenes
© Fototeca.cat
Convent
Canònica augustiniana i més tard convent franciscà del municipi de Calldetenes (Osona) i antiga parròquia de Sant Martí de Riudeperes.
Existia una església de Sant Tomàs el 1086, dita a l’origen de Sant Tomàs de Puig-oriol Vers el 1095 els cavallers de la casa forta de Riudeperes, situada prop de l’església de Sant Tomàs, la reedificaren i, després de fer-la consagrar, l’uniren en qualitat de pabordia o filial a la canònica de priorat de Lledó Els cavallers Riudeperes i Altarriba foren els seus protectors i dotaren àmpliament la petita comunitat, que sempre depengué de Lledó, composta d’un prior o paborde, dos canonges i dos preveres beneficiats Caigué en greu decadència entre el 1411 i el 1476, i arribà a…
eslavònic
Text litúrgic en eslavònic, en caràcters ciríl·lics
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua eslava, anomenada també antic eslau, paleoeslau o eslau eclesiàstic, corresponent a l’antic búlgar i molt pròxima a la llengua eslava primitiva abans de la diversificació.
L’eslavònic va lligat amb l’obra missional dels germans Ciril i Metodi, al segle IX, els quals el dotaren d’un alfabet ciríllic, glagolític i hi traduïren els llibres bíblics i litúrgics Aquestes versions eren compreses pels diversos pobles eslaus que eren evangelitzats, atesa la semblança dels diferents dialectes eslaus A les traduccions del grec succeïren composicions originals en antic eslau, entre les quals les Vides de Ciril i Metodi, escrites per llurs deixebles a Bulgària, un tractat contra els bogomils, del segle X, i les epístoles del patriarca búlgar Eutimi segle XV,…
Sant Llorenç del Munt

Conjunt de Sant Llorenç del Munt i el casal del priorat, molt modificat
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat canonical situat en un extrem del terme de Sant Julià de Vilatorta (Osona), vora el cim del puig de Sant Llorenç
(856 m), a l’inici de les Guilleries.
Reemplaçà l’antic castell de Sant Llorenç 882, que estenia la seva jurisdicció pels termes de Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d’Osormort, Folgueroles i part del de Tavèrnoles Quan es desféu aquest primitiu terme, l’església de Sant Llorenç fou donada al monestir de Sant Marçal de Montseny 1067, perquè hi fundés un priorat benedictí Aquesta fundació no es dugué a terme i per això els seus senyors, els Meda i els Vilagelans, dotaren de nou l’església i la renovaren sota la direcció del sacerdot del lloc Ramon Pere 1125, que el 1152 ja s’intitulava prior i restaurador del Munt…
Terranova
Divisió administrativa
Província del Canadà, formada per l’illa de Terranova i les illes adjacents i el sector oriental de la península del Labrador.
La capital és Saint John's La part continental, de litoral molt retallat i nombrosos fiords, és l’extrem oriental de l’escut canadenc És important l’economia pesquera, principalment bacallà i arengades La mineria produeix amiant, coure, plom, zinc i espat fluor L’agricultura és bàsicament de subsistència, a part el farratge, que alimenta el bestiar boví per a la producció de llet L’explotació forestal dóna lloc a indústries de la fusta i de pasta de paper Hi ha també indústria alimentària derivats de la llet i conserves de peix La densitat de població és d’1,4 h/km 2 1991 però cal tenir en…