Resultats de la cerca

Alumne de Wichhoff i Riegel a Viena, s’interessà per la idea de la causalitat en el desenvolupament de l’art Publicà Art com a expressió de l’esperit 1924 Estudià especialment les èpoques de crisi dels estils manierisme, que uneix amb els canvis de la història espiritual de la humanitat fou un teòric de conservació dels monuments

El seu primer èxit fou la cantata Hymnus els hereus de la Muntanya Blanca 1873 Els Cants moravis 1876 i les Danses eslaves 1878 i 1886 li obriren les portes del públic anglès el 1884 dirigí a Londres el seu Stabat Mater Fou director del conservatori de Nova York 1892-95, on s’interessà pels ritmes i les melodies populars dels EUA Del 1901 al 1904 dirigí el conservatori de Praga Escriví nou simfonies la Novena , dita del ‘Nou Món’ 1893, ha esdevingut cèlebre, bé que les tres anteriors Sisena , 1880 Setena , 1885 Vuitena , 1889 són igualment remarcables Deixà música de cambra tercets,…

És un dels capdavanters de la música moderna txeca La seva obra comprèn dues èpoques abans i després de la mort de Dvořák, pare de la seva dona A la primera pertany un Quartet de corda 1896, una Simfonia 1898, el poema simfònic Praga 1904, etc, totes molt influïdes per Dvořák A partir del 1904 treballà en un estil propi per expressar les grans qüestions de la vida i la mort són fruit d’aquest temps obres com Asraël 1905-06, Zrani 1913-17, Epíleg 1920-32, etc

B Smetana en l’òpera La núvia venuda , per exemple i A Dvořák la introduïren en la música culta europea

El nom prové dels dos primers mots de l’antic himne cristià Te Deum laudamus , que hom acostumava a cantar al final de l’ofici matutí Erròniament atribuït a sant Ambròs, sembla que en fou autor Nicetes de Remesiana, vers l’any 400 La melodia gregoriana tradicional és sòbria i majestuosa Des del s XVI molts músics han creat composicions per a acompanyar-ne la lletra Festa, Palestrina, Anerio, Purcell, Händel, Berlioz, Bruckner, Dvořák

Especialitzat en folklore del seu país, colleccionà cançons, proverbis i contes d’entre els quals cal esmentar Prostonárodni Ceské písnĕ a říkadla ‘Cançons i rodolins populars txecs’, 1864 i Stoprostonárodnich pohádek a pověstí slovanských ‘Cent contes populars i llegendes eslaves’, 1864 les seves recreacions de la poesia popular recollides a Kytice z pověsti narodnich ‘Pomell de llegendes nacionals’, 1853 inspiraren posteriorment l’obra de músics i escriptors, entre els quals A Dvořák i JNeruda

De forma molt lliure, fou emprada per primer cop per Jan Václav Tomašek a l’inici del s XIX Liszt escriví amb aquesta denominació una vintena de composicions en les quals dominava el caràcter èpic hi emprà escales, ritmes i intervals característics de la música zíngara Molts compositors han escrit, des d’aleshores, fantasies instrumentals amb elements folklòrics, com Dvořák, Saint-Saëns, Albéniz, Brahms, Debussy, Gershwin i Bartók, bé que en alguns casos hi ha obres amb aquest títol que estan totalment desvinculades del folklore

Representant de la tendència sociologista en la línia de Max Dvořák, Georg Simmel i Max Weber, concebé l’obra d’art com el producte d’un individu condicionat per la societat a la qual pertany Proposà la ciència sociològica com a perspectiva històrica per a relacionar les diverses ideologies amb les expressions artístiques de cada època Escriví The Social History of Art 1951 traducció catalana de Jordi Solé-Tura, 1966, Philosophie der Kunstgeschichte ‘Filosofia de la història de l’art’, 1957 i Der Manierismus 1964 L’any 1974 publicà Soziologie der Kunst ‘Sociologia de l’art’, que ell considerà…

Fou violinista de l’orquestra filharmònica txeca i compongué obres en la línia de Dvořák i dels impressionistes francesos L’any 1923 s’installà a París, on escriví obres neoclàssiques, com Half-time 1924 i Sonatine per a dos violins i piano 1933 El 1940 es refugià als EUA, fins el 1953, que tornà a Europa Deixà unes quatre-centes obres, de tots els gèneres instrumentals, vocals i teatrals Autor d’òperes, com Julietta 1938 i Griechische Passion 1961 estrenada a Barcelona el 1972, d’òperes radiofòniques i per a televisió, de sis simfonies i d’abundant música per a pellícules

Considerada una de les veus més importants de la història de l’òpera, ha estat una de les màximes exponents, dins la seva tesitura, del repertori verdià Desprès de guanyar la medalla de bronze del Concurs Txaivokski de Moscou, debutà en l’Òpera de San Francisco en el paper d’Azucena, d' Il Trovatore , paper que la donà a conèixer al món En el seu repertori figuren també òperes de Cilea, Mússorgski, Dvorák, Mascagni i Bellini Ha estat una de les mezzosopranos favorites del MET de Nova York i ha cantat sovint en el Gran Teatre del Liceu, que el 2009 li concedí la Medalla d’Or