Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
edomita
Bíblia
Individu d’un poble que habità Edom.
En un principi, els edomites —hurrites en llur majoria— originaren una civilització urbana, la qual fou substituïda al s XIX aC per una altra de nòmada, més pobra El llibre del Gènesi , en fer dels fills d’Isaac, Esaú i Jacob, pares d’ambdós pobles, respectivament estableix el parentiu de raça entre edomites i israelites D’ençà de l’època de l’èxode, quan Edom negà a Israel l’autorització de passar pel seu territori, regnà entre ambdós pobles una enemistat constant David els sotmeté i n'intentà l’extermini, car Edom controlava les dues rutes de més gran interès comercial Al s…
Simeó
Segon fill de Jacob i Lea, epònim de la tribu de Simeó, que, amb Leví, ocupava originàriament Siquem i més tard el S de la Palestina.
Barreja d’elements cananeus, edomites i hurrites, no trigà a ésser absorbida per Judà
Abdies
Judaisme
Cristianisme
Un dels dotze profetes menors d’Israel.
És considerat l’autor de l’anomenat llibre d’Abdies, el més curt de l’Antic Testament 21 versicles, dirigit contra els edomites, poble semita del sud de la Palestina Fou redactat, probablement, vers l’any 500 aC
Petra
Petra Façana d’al-Khazneh (’el Tresor’)
CC0
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Denominació grega de l’antiga capital dels nabateus, al S de l’actual territori de Jordània, 26 km al NW de Ma’an, prop de la mar Morta.
Hom hi ha trobat restes paleolítiques i neolítiques destrals de tipus acheulià Habitada successivament pels hurrites i pels edomites, alguna vegada la Bíblia la confon amb Bosrà Després de l’època persa, fou desplaçada més cap a la vall Capital ~312 aC-106 dC dels nabateus, fou centre de les rutes de caravanes que unien l’Aràbia i Ēlat amb Palestina, Fenícia i Síria i atenyé el cim del seu poder sota Aretes III ~87-62 aC, que derrotà Antíoc XII a Qana 85 aC i Alexandre Janneu a Adid ~80 aC, s’apoderà de Damasc i de la Celesíria i estengué el seu reialme des del N del Ḥiǧāz fins al S de Síria…
regne de Judà
Història
Regne del sud de Palestina, sorgit de la divisió entre les tribus del nord i del sud.
En morir Saül, David fou proclamat rei de Judà a Hebron La conquesta de Jerusalem, l’expansió als territoris del voltant i la transformació estatal en temps de Salomó posaren les bases del futur regne de Judà Quan les tribus del nord se separaren 931 aC, el patrimoni de Judà restà enriquit amb el territori de Benjamí i amb la ciutat de Jerusalem, convertida ja en una autèntica capital A l’exterior, Judà conservà el protectorat sobre Edom, que perdé 90 anys més tard A l’interior, on es perpetuà la dinastia davídica i la tradició administrativa de Salomó, es mantingué relativament estable, però…
Bosrà
Història
Capital dels edomites, situada al sud-est de la mar Morta, amenaçada sovint en els oracles dels profetes.