Resultats de la cerca

Es llicencià en lleis a Cervera i s’hi doctorà a Barcelona el 1837 Fou professor de filosofia a l’Acadèmia de Ciències 1834-45 i, més tard, professor i secretari interí de la universitat restaurada de Barcelona Fou membre del collegi d’advocats, soci de la Societat Econòmica d’Amics del País, de la Societat del Foment de la Illustració i director de l’Institut Barcelonès Membre del partit liberal, fou diputat a corts el 1843, en 1844-46, el 1853 i el 1857, amb una tendència, però, a una posició centroesquerrana A Madrid fou partidari del proteccionisme per la indústria catalana des dels…

Deixeble de Ramon Martí d’Eixalà i de Xavier Llorens i Barba , a qui succeí a la càtedra de psicologia, ideologia i lògica de l’Institut de Barcelona 1847, i posteriorment fou el seu ajudant a la càtedra de filosofia i la seva història a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona Obtingué el títol de batxillerat en filosofia l’any 1849, la llicenciatura en literatura el 1851 i la de jurisprudència el 1858 En l’estudi d’aquesta darrera llicenciatura, durant el curs 1851-52, preparà privadament, amb Martí i Pradell, la geografia astronòmica, la física i la política, i amb Francesc…

Representa una reacció, més sentimental que filosòfica, contra les conseqüències del sensisme de Locke, de la cosmologia de Berkeley i de l’escepticisme de Hume Té per norma suprema el common sense ‘sentit comú’, i els seus temes se centren en la gnoseologia i la moral En són els representants més destacats Thomas Reid, James Beattie, Dugald Stewart i James Oswald L’escola influí, als Països Catalans, en pensadors com Ramon Martí d’Eixalà, Francesc Xavier Llorens i Barba i Jaume Balmes

Membre de la Comuna, se n'allunyà després i acabà entre els moderats i reialistes Professor a la Sorbona 1811-14, fou restaurador de la filosofia espiritualista després de la caiguda del règim napoleònic Formulador del doctrinarisme, s’oposà a la ideologia de la Illustració —sobretot del sensualisme de Condillac— i elaborà un sistema eclèctic amb elements de l’espiritualisme francès clàssic i de l’escola escocesa del sentit comú A Catalunya influí sobre RMartí i d’Eixalà i XLlorens i Barba

Deixeble de Martí d’Eixalà, fou professor de religió i de moral de l’institut de Figueres i de l’Associació Obrera de Barcelona, ciutat on residí Tractà sobre temes socials, on adoptà una posició en contra del socialisme utòpic Collaborador de Marià Cubí, escriví a “La Antorcha” i a “El Eco de la Frenología” Entre les seves obres sobresurten Estudio sobre las clases proletarias 1864, La mujer su pasado, su presente y su porvenir 1857, Veladas del obrero 1857 i El corazón humano o las cuatro estaciones de la vida 1864

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic de dret i rector 1875-76 El 1859 ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el 1871 presidí els Jocs Florals de la Llengua Catalana Des del 1849 collaborà al Diari de Barcelona i publicà diversos opuscles, com La desamortización y los gremios 1860, on atacava l’estat centralista liberal El matrimonio civil y la libertad de cultos 1869, contra el divorci El criterio conservador 1872 i un elogi fúnebre de R Martí i d’Eixalà

Fill d’un militar andalús i d’una irlandesa, s’educà a Barcelona Ingressà a l’escola militar de Guadalajara Tinent del cos d’enginyers, lluità contra l’alçament centralista de Figueres 1843-44 El 1847 anà a Cuba, on féu diverses obres públiques el 1851 ascendí a coronel Tornà a Catalunya, on intervingué en obres importants projectà i realitzà la Rambla de Tarragona 1856, collaborà 1858-59 en l’Eixample de Barcelona i projectà obres per als ports de Maó i Ceuta 1864 El 1862 es retirà de l’exèrcit Residí a Barcelona, on ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts 1878 en fou president 1880-84 i…

Presidí diverses vegades l’Acadèmia Calassància, així com la seva secció de publicacions Llicenciat en dret i doctor en història, fou catedràtic de psicologia 1914 a la facultat de filosofia i lletres de Barcelona El 1913 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres Amb Lluís Segalà edità des del 1910 una biblioteca de clàssics grecs i llatins amb finalitats docents Entre els seus treballs cal esmentar La Història i la llengua catalana fins al regnat de Jaume I 1898, Rubió y Ors, historiador 1899, Las ideas del gobierno sustentadas por santo Tomás de Aquino apoyan el regionalismo 1899, La conquista…

Augustinià 1788 fins a la seva exclaustració 1821 doctor en teologia amb Centum propositiones 1805 Intervingué en cerimònies religioses de caire liberal, com ho mostra el seu Elogio fúnebre para Luis de Lacy 1820 Professor d’economia civil a Palma Oración inaugural, 1814 i d’economia política a la Junta de Comerç de Barcelona Oración inaugural , 1814 durant els anys 1814-24 i 1835-40, ho fou també de dret polític des del 1820 Lligat a la seva tasca de professor, publicà Rudimentos de economía política 1816, una versió prohibicionista de Say, Curso elemental de economía política 1836, Curso…

Hom no pot assignar-li les característiques pròpies d’una escola filosòfica Des dels seus primers representants, Ramon Martí d’Eixalà 1808-57 i Francesc Xavier Llorens i Barba 1820-72, seguidors de l’escola escocesa, fins als qui actualment hom pot considerar-hi inclosos Ferrater i Móra, Nicol, la diversitat en els mètodes i en les posicions ideològiques és manifesta Tanmateix, hi ha un conjunt d’afinitats bàsiques i una comunitat d’estil i d’actitud Les característiques més essencials d’aquest estil de pensament són l’allunyament de tot dogmatisme, l’intent d’integració de la filosofia com a…