Resultats de la cerca

Tenia com a finalitat evitar el despoblament del territori conquerit Així, per la capitulació de Toledo 1085, Alfons VI de Castella, a més del respecte als costums i a la religió dels musulmans la mesquita major restava per a llur culte, establí el dret de recuperació de llurs béns i el mateix tribut que abans de la conquesta Alfons I d’Aragó, a la rendició de Saragossa 1118, permetia als musulmans de conservar autoritats, cadi, propietats, religió, però els obligava a traslladar llur domicili al raval Jaume I de Catalunya-Aragó, en la capitulació de València 1238, garantí la seguretat als…

Com aquesta, presenta, en totes les variants, un dipòsit d’aire, generalment de cuir L’aire hi és introduït pel gaiter mitjançant un tub o, en algunes variants, com la musette francesa, amb una manxa a l’estil de la d’un acordió La pressió del braç damunt el dipòsit, o sac, fa eixir l’aire per un nombre variable de tubs o bordons d’una llargària variable, per tal de poder-los ajustar al to de la melodia i per un altre tub, proveït de forats, que permet de fer la melodia Hom troba variants de gaita per tot Europa i bona part d’Àsia la més coneguda és la dels highlands d’Escòcia,…

El vaixell es colloca de la part d’enfora de tots els altres que són ancorats o amarrats en el mateix indret i en un punt on pugui girar amb facilitat i continuar el seu rumb lliure de baixos, puntes, etc

Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1940, n’obtingué el professorat el 1945 Rebé una beca Amigó Cuyàs per a residir a París 1948 i una de la Dirección General de Relaciones Culturales per a estudiar a Roma 1952 L’any 1955 formà el  Grup Taüll Exposà per primer cop el 1947 en una collectiva a Barcelona i l’any següent participà en l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid L’any 1959 participà a la V Biennal de São Paulo Posteriorment exposà a Barcelona Sala Gaspar, 1957 i 1988, Sala Dau al Set, 1981, 1984 i a Estocolm, Londres, Copenhaguen, Madrid i altres ciutats europees, i…

Sobre la seva personalitat hom només sap el que pot deduir-se de les seves obres i de les dades, no sempre segures, que proporciona una breu biografia seva escrita al s XIII pel trobador Hug de Sant Circ Hom calcula que la seva producció poètica —41 poesies— fou escrita entre els anys 1150 i 1180 Sembla que era d’ascendència humil, que s’inicià en la poesia per influència o mestratge del trobador Ebles II, vescomte de Ventadorn l’obra del qual és perduda, a l’escola del qual manifesta de pertànyer Sembla també que tres grans cicles de les seves cançons amoroses van dedicats a celebrar…

Simbolitza el mal, i concretament el diable És una resta de les representacions teatrals o entremesos de la festivitat del Corpus, en les quals acompanya sant Miquel, sant Jordi o santa Margarida A Girona és documentat ja al segle XVII amb el nom de dragoní Uns altres animals fantàstics com la víbria, el marraco, la tarasca, la mulassa o mula guita, o la cuca fera de Tortosa hi són relacionats com a símbol del mal

Situació i presentació Ocupa l’extrem NE de la comarca i limita al S amb Sant Celoni, a l’W amb Campins i Fogars de Montclús i a l’E amb el terme selvatà de Riells i Viabrea És un municipi totalment montsenyenc que s’allarga des del cim del turó de Morou 1 307 m a l’extrem N, fins a la Tordera, que és el seu límit meridional, a uns 150 m d’altitud Té com a eix la riera de Gualba, l’antiga Aqua Alba , que li ha donat el nom, que neix a la vall de Santa Fe i desguassa a la Tordera, prop de Gualba de Baix, i a la qual conflueixen torrents i rierals com el del Sot de les Pedreres, el d’en Cinto o…

Situació i presentació El municipi de Siurana, d’una extensió de 10,55 km 2  és emplaçat a la plana alluvial de l’Alt Empordà, entre les conques del Fluvià i de la Muga El terme confronta a septentrió amb els de Vilamalla i Fortià, a ponent amb el de Garrigàs, a migdia limita amb els de Palau de Santa Eulàlia i Torroella de Fluvià, i a l’E amb el de Riumors A part el cap de municipi, el poble de Siurana, hi ha el veïnat i antic lloc de Baseia, els masos de la Brava i el veïnat de la Ribera El territori és planer, només ondulat per suaus turons que, al sector occidental, inicien les petites…

El sistema monetari català fou inicialment monometàllic diners d’argent, després diners d’argent lligat amb coure i més endavant bimetàllic croat d’argent, florí d’or La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou dotze diners i la lliura 240 diners o 20 sous Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa, els sobirans s’esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables Sota Jaume III…