Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
emersió
Astronomia
Reaparició d’un astre després del seu eclipsi o ocultació per un altre.
llacuna estratigràfica
Geologia
Absència de dipòsits corresponents a un cert interval de temps en una sèrie sedimentària.
Aquest fenomen pot ésser explicat per la interrupció de la sedimentació sobre el fons marí, per l’erosió d’aquest fons o bé per l’emersió dels dipòsits En aquest darrer cas, pot produir-se també una discordança
Tavoliere di Puglia
Pla
Gran plana de la Pulla, a la Itàlia meridional, que constitueix una gran plana entre el subapení, el massís del Gargano i la costa del golf de Manfredònia.
Es formà al quaternari com a resultat de la lenta emersió de la mar i de l’acumulació d’alluvions dels rius apenins La riquesa bàsica és el conreu extensiu de cereals, però hom hi ha introduït també el regadiu i els conreus arboris
ocultació
Astronomia
Pas d’un astre pròxim a la Terra pel davant d’un altre astre més allunyat.
Un cas freqüent i molt important és el de l’ocultació d’un estel per la Lluna En aquest cas, la mesura dels instants d'immersió i d'emersió dóna informació sobre els moviments de la Terra i de la Lluna Són freqüents també les ocultacions dels satèllits galileians de Júpiter pel mateix Júpiter D’altra banda, cal dir que les ocultacions del Sol per la Lluna són anomenades usualment eclipsis eclipsi
canyó submarí
Geografia
Entallament profund en la plataforma i el talús continentals, que forma una vall submarina estreta, de parets escarpades, que davalla cap a les planes abissals, i generalment correspon a la continuació d’un curs fluvial.
Bé que en certs casos el seu origen pot ésser conseqüència d’un procés parallel al dels canyons continentals congosts, en un moment de regressió marina i d’emersió de la plataforma continental, hom creu que el seu origen pot ésser estretament relacionat amb els corrents de terbolesa A la Catalunya oriental, aquests accidents eren ben coneguts pels pescadors, que els anomenaven recs el rec de Blanes, de Llafranc, del Cap de Creus
zonació bentònica
Geografia
Distribució dels organismes bentònics en una sèrie d’horitzons, amb composició d’espècies o tipus biològics tipificables, com a conseqüència de la interacció entre una forta variabilitat ambiental i la diversitat de possibilitats ecològiques o preferències ambientals dels organismes.
La variabilitat ambiental que afecta el bentos marí s’acobla bàsicament a l’eix vertical, ja que és al llarg d’aquesta direcció que la majoria de factors condicionants dels diferents tipus d’organismes mostra una variació més important Entre aquests factors cal destacar la irradiància, la disponibilitat d’aigua, l’hidrodinamisme, la temperatura, la concentració de nutrients i la disponibilitat de matèria orgànica particulada Cal afegir-hi com a característica ambiental fonamental també el tipus de substrat rocós, de sediments, que pot ser més o menys estable La combinació de factors…
oscil·lació de la línia de costa
Geologia
Variació de la línia de costa en el decurs del temps.
En aquest procés intervenen, de fet, factors diversos, és a dir, la tectònica, l’erosió, l’acumulació de sediments, les oscillacions del nivell marí, etc L’erosió la desgasta i la fa recular en els punts més febles, o sia on els materials són menys durs al contrari, l’acumulació de sediments de procedència fluvial o marina deltes, fletxes litorals, maresmes, etc li fa guanyar terreny Si l’oscillació del nivell marí és positiva, es forma una costa de submersió , i si és negativa, una costa d’emersió En el cas d’una transgressió marina, la línia de costa avança en direcció al continent, però…
Miocè
Geologia
Època (i sèrie) del Terciari superior, compresa entre l’Oligocè i el Pliocè.
S'inicià fa 24,6 milions d’anys i finalitzà fa uns 5,1 milions d’anys Com durant tot el Terciari, el clima en el Miocè s’anà refredant progressivament això no obstant, es mantingué més càlid que en l’Oligocè i el Pliocè El Miocè fou una època de grans esdeveniments faunístics En el Miocè inferior el contacte entre el continent africà i l’eurasiàtic afavorí l’intercanvi de fauna en ambdós sentits, mitjançant l’existència d’un corredor en el Pròxim Orient Entre els elements faunístics nouvinguts procedents d’Àfrica s’han trobat, en el registre fòssil peninsular, els primers proboscidis, com…
Cabrera
les Balears Paisatge prop del castell de Cabrera
© Fototeca.cat
Illa
Illa, la més gran, de l’arxipèlag de Cabrera, situada al sud de Mallorca.
Té 1 569 ha, i les seves distàncies màximes són 5 km d’E a W i 7 km d’E-NE a W-SW La costa té 34 km de longitud, i l’altitud màxima na Picamosques és de 172 m Forma part del municipi de Palma L’illa emergí per primera vegada entre l’Aptià i el Turonià A l’Eocè, la transgressió del Lutecià cobrí les terres emergides a baix a la mar nummulítica fins al Vindobonià, que es produí una emersió parcial Constitueix una prolongació de les serres de Llevant de Mallorca El conjunt presenta nombroses ruptures, falles i enfonsaments recents El relleu es disposa en tres alineacions, orientades de NW a SE,…
eclipsi

Els diferents tipus d’eclipsi solar i lunar
© Fototeca.cat
Astronomia
Obscuriment total o parcial de la llum que un observador rep d’un astre, que s’esdevé quan un segon astre s’interposa entre l’astre en qüestió i l’observador o quan l’astre entra dins l’ombra o la penombra d’un altre.
Els eclipsis més coneguts popularment són els de Sol i els de Lluna, bé que hom observa també els eclipsis dels satèllits de Júpiter originats per aquest planeta, i els d’altres satèllits del sistema solar, així com els eclipsis d’una de les components d’un estel binari binaris eclipsants o d’altres objectes celestes binaris La possibilitat dels eclipsis solars i lunars prové de dues raons D’una banda, encara que el diàmetre del Sol és unes quatre-centes vegades més gran que el de la Lluna, el fet que el Sol sigui unes quatre-centes vegades més lluny de la Terra que no pas la Lluna fa que…