Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
assertivitat
Educació
Psicologia
Capacitat personal d’expressar els sentiments, les emocions o els pensaments propis de manera positiva, lliure i amb seguretat, sense negar els drets dels altres i sense que els altres vegin en aquestes expressions conductes agressives.
Hom l’ha caracteritzat com un comportament socialment adequat i que contribueix a la cohesió i a la cooperació en la realització de projectes comuns sense sacrificar la pròpia individualitat ni la dels altres Es tracta d’una conducta pròpia de les personalitats equilibrades Per a obtenir-la com a resultat del procés educatiu, cal experimentar amb tècniques de comportament orientades a millorar les pròpies relacions socials L’assertivitat té com a característiques més importants una sèrie de capacitats com són l’expressió d’emocions positives i negatives segons les circumstàncies…
cataplexia
Patologia humana
Estat caracteritzat per la pèrdua sobtada del to muscular, amb caiguda a terra, habitualment sense pèrdua de consciència, i de pocs minuts de durada.
La seva causa més usual són les emocions molt intenses i més rarament una narcolèpsia
monomania
Follia exclusiva per una idea o per un sol ordre d’idees (cleptomania, piromania, etc).
Pot ésser intellectual, afectiva o sensorial, segons que es refereixi predominantment a les idees, a les emocions o a les allucinacions dels sentits
psicologia positiva
Psicologia
Corrent de la psicologia que des del final del segle XX se centra en el desenvolupament saludable de les persones estudiant-ne aspectes com la fortalesa, les virtuts o les capacitats.
Fonamentalment s’interessa per promoure les emocions positives la seguretat, l’esperança i la confiança, davant la preocupació tradicional pels trastorns i les dificultats
transferència
Psicologia
Transposició d’una emoció d’un objecte (persona o cosa) a un altre.
És utilitzada com a mètode terapèutic i consisteix en el fet que el pacient projecta les emocions i els sentiments inconscients sobre el psicoanalista, el qual és capaç aleshores d’ajudar-lo millor
unanimisme
Literatura
Moviment literari creat per Jules Romains cap al 1903, exposat sobretot en la seva obra La vie unanime (1908).
Es basa en la idea de l’escriptor com a representant de l’ànima collectiva, del grup humà considerat com un tot els seus sentiments, els seus desigs, totes les seves emocions i fins i tot els actes de la voluntat
topofòbia
Psicologia
Angoixa que apareix convulsivament davant determinats àmbits i llocs que realment no presenten perill.
Aquestes emocions poden anar des d’un cert disgust fins a un rebuig absolut del lloc Segons Mûnir Cerasi, hi ha una connexió entre la percepció, els afectes i l’experiència del subjecte si aquesta experiència és negativa, la percepció del lloc lligat amb aquesta experiència també pot ésser negativa
etnociència
Antropologia
Escola de pensament antropològic que sosté que la cultura es compon d’estructures psicològiques mitjançant les quals els individus orienten llur conducta.
La cultura és concebuda com a sistema de percepció i organització dels fenòmens culturals, els objectes, els esdeveniments, la conducta, les emocions etc Per tant, hom parteix del supòsit de la necessitat d’intelligibilitat de la cultura per part dels seus integrants per tal de confegir un univers comprensible, el qual es concreta a partir de l’estructura dels seus símbols de participació El major exponent d’aquest corrent és WGoodenough
telencèfal
Biologia
Part anterior de l’encèfal que conté vesícules, derivada del prosencèfal.
Dóna lloc als hemisferis cerebrals, al bulb olfactiu i als ganglis basals del cervell Mentre que el telencèfal en conjunt pren més i més importància —en funcions i en dimensions— en créixer en l’escala zoològica, la part més primitiva o rinencèfal disminueix en volum, però no en funcionalitat, i té un paper cabdal en el control de molts comportaments, de la memòria, de les emocions, etc, en els mamífers superiors
Heinrich Maier
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a Zuric, Göttingen, Heidelberg i Berlín, el punt de partida de la seva filosofia és l’aplicació de la lògica a camps del pensament no directament relacionats amb el coneixement, com són les emocions i la voluntat Construí un sistema dualista que exposà a Psychologie des emotionalen Denkens ‘Psicologia del pensament emocional’, 1908, An den Grenzen der Philosophie ‘Als límits de la filosofia’, 1909 i Philosophie der Wirklichkeit ‘Filosofia de la realitat’, 1926-35
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina