Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
ecomuseu
Museu
Museologia
Museu que presenta una col·lectivitat humana i les seves formes de vida situant-les en el context geogràfic, social i cultural.
El concepte fou desenvolupat el 1971 a França per Hde Varine-Bohan i GHRivière Es tracta d’un museu interdisciplinari i descentralitzat, lligat al territori, que emplaça l’ésser humà en el temps i en l’espai, interactiu i participatiu i basat principalment en la realitat dels llocs, dels edificis i dels objectes de l’entorn immediat
SACLANT Undersea Research Centre
Centre de recerca i desenvolupament submarí de l’OTAN.
Durant la dècada del 1950 el consell de l’OTAN decidí crear una institució de recerca i desenvolupament en el camp de la guerra antisubmarina per fer front a una possible amenaça dels submarins soviètics El 1958, el Comandament Aliat Suprem de l’Atlàntic n'aprovà la creació, que s’emplaçà a La Spezia, Itàlia, amb el nom de SACLANT Anti-submarine Warfare Research Centre El 1988 el primer vaixell oceanogràfic pertanyent a l’OTAN fou lliurat al centre, alhora que el nom d’aquest canvià a SACLANT Undersea Research Centre El 2004 adoptà el nom de NATO Undersea Research Centre NURC
Guantánamo
Ciutat
Ciutat de la província de Guantánamo, al SE de Cuba, pròxima a la badia i a la base aeronaval nord-americana homònimes.
És travessada pel riu Guaso i el seu afluent el Bano Al seu entorn són importants les plantacions de canya sucrera, cafè, cacau, cereals, etc Predomina la població negra La base militar nord-americana a la badia té l’origen en la intervenció dels EUA en la guerra d’independència cubana en virtut dels acords de pau 1901, els EUA han mantingut la plaça, reclamada posteriorment pel règim castrista L’any 2002 la CIA hi emplaçà un polèmic centre de detenció per a presumptes terroristes islàmics que al gener de 2009 una ordre del president dels EUA manà clausurar en el termini d’un any…
Pienza
Localitat
Localitat de la província de Siena, a la Toscana, Itàlia, situada sobre un turó de la vall de l’Orcia.
Al s XIII fou feu dels Piccolomini, un dels quals, el futur papa Pius II, la féu reestructurar globalment 1459-62 i en canvià el nom Corsignano per l’actual, derivat del seu És un dels pocs casos de realització urbanística unitària de les propostes teòriques quatrecentistes, i fou feta, seguint les directrius de LB Alberti de la ciutat palau ideal, pel seu deixeble Bernardo Rossellino Aquest l’articulà ortogonalment a banda i banda d’un carrer principal lleument encorbat, l’eix del qual coincidia amb la cresta del turó En el seu centre, hi emplaçà el nucli monumental, entorn i en funció d’una…
Museu Casa de les Roques
Museu
Museologia
Espai cultural inaugurat a la ciutat de València l’any 2006, dedicat a divulgar el Corpus Christi, una de les tradicions més arrelades de la ciutat.
Conté el llegat patrimonial de les ''roques” els carros triomfals que participen en la processó del Corpus, a més dels vestits i les figures propis de la celebració, i una collecció de cartells Les sis roques més antigues, que daten dels s XVI i XVII, han estat declarades bé d’interès cultural La seu actual és una casa del s XVIII que, molt malmesa per la inundació del 1957, ha estat recuperada La història de la Casa de les Roques es remunta a l’any 1435, en què es decidí construir un casal per allotjar els carros i la resta d’estris que acompanyaven la processó del Corpus, tot i que en un…
Tomàs Bel i Sabatés
Escultura
Escultor.
Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1941-47, hi fundà amb Josep Maria Garrut el grup Els Betepocs, que difongué l’art i la cultura a Catalunya a través d’uns anomenats Campaments Pictòrics Exposà en galeries barcelonines Argos, 1947 Syra 1955 Nàrtex, 1974, bé que no s’integrà als circuits comercials És autor d’una considerable sèrie d’obres de tema religiós cambril de la Mare de Déu, a Núria església de la Sagrada Família, a la Seu d’Urgell església del Corpus Christi, a Barcelona, que resolgué amb formes suaus i refinades, tendents a l’estilització Posteriorment feu obres d’un…
Catalònia
Editorial
Llibreria i editorial fundada a Barcelona el 1924 per Antoni López i Llausàs, Manuel Borràs de Quadras i Josep Maria Cruzet.
En els seus inicis l'editorial es féu càrrec de l'edició de la Biblioteca Literària d'Editorial Catalana i continuà les revistes D'Ací i d'Allà , Agricultura i Ramaderia i Economia i Finances El 1924 inicià la Biblioteca Catalònia , dedicada a prosistes catalans, i les biografies de Quaderns Blaus i la Biblioteca Univers , dedicada sobretot a novellistes estrangers Durant la Segona República augmentà el nombre de publicacions La llibreria s'establí al número 17 de la plaça Catalunya fins el 1931, any que canvia de local pel de la ronda de Sant Pere número 3, on continuà fins al seu tancament…
la Pia Almoina
Història
Nom que rebé a Barcelona l’almoina
.
Actualment designa l’edifici que té l’origen en la institució caritativa fundada l’any 1009 per la canongia de Barcelona Inicialment i fins al segle XII, s’emplaçà al lloc on actualment es troba la capella de Santa Llúcia, a tocar de la catedral de Barcelona , i a partir d’aquell moment es traslladà a l’emplaçament actual, el conjunt d’edificis que es recolzen sobre la muralla romana i que havien estat casa de la canongia des del segle X fins l’any 1369, quan els canonges deixaren la regla conventual Aleshores la muralla romana fou enderrocada parcialment i es bastiren les…
Museu d’Art Contemporani d’Alacant
© Museu d’Art Contemporani d’Alacant
Museu
Museu de la ciutat d’Alacant dedicat a l’art del segle XX.
Té l’origen en la Casa de l’Assegurada-Collecció d’Art del segle XX , institució museística d’Alacant creada al novembre del 1975 i inaugurada el 1977, que rebia el nom de la seva seu, la Casa de l’Assegurada, un edifici barroc del 1685 La collecció fou creada a partir de de la iniciativa de l’artista Eusebi Sempere i la donació dels seus fons i també dels de la pintora Joana Concepció Francés A partir de l’any 1997 l’ajuntament començà a adquirir les obres d’aquests dos artistes L’any 1998 hom realitzà una primera remodelació del museu, que comportà l’organització de les obres en tres…
Bàrcino
Ciutat antiga
Nom catalanitzat de Barcino, ciutat romana fundada al litoral nord-oriental de la península Ibèrica, nucli a partir del qual s’originà la ciutat actual de Barcelona.
El nom prové, segons les teories més acceptades, d’un Barkeno iber, del nom Barcino deriva Barcinona , nom també llatí posterior a l’època romana i que hom utilitzà sovint en documents oficials fins al final del segle XVI Els seus habitants foren anomenats barcinonenses i, algunes vegades, fauentini Fundada al segle I aC com una de les dotze colònies de la Tarraconense, adscrita a la tribu Galèria, rebé el títol de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino i s’emplaçà entorn de l’actual mont Tàber, a l’actual barri gòtic de Barcelona Tenia la funció de defensar i exercir de centre del…