Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
taló
Música
Part extrema de l’arquet dels instruments de corda, oposada a la punta, que és agafada amb la mà de l’executant.
S'utilitza en l’execució de passatges enèrgics
lloreret
Botànica
Farmàcia
Petit arbust perennifoli, de la família de les timeleàcies, de 50 a 100 cm d’alt, de fulles lanceolades, dures i lluents, agrupades a les summitats de les tiges, de flors d’un verd groguenc i de fruits negres.
Es fa en boscs, obacs i barrancs frescals de la muntanya mitjana Les fulles i els fruits són purgants enèrgics, i l’escorça és inflamatòria
hidrur de calci
Química
Sòlid de color blanc, de caràcter salí, insoluble en dissolvents orgànics, obtingut per síntesi directa dels seus elements.
El producte comercial és d’un color gris més o menys rogenc És descompost per l’aigua en una reacció hidrolítica de la qual resulta hidròxid de calci i hidrogen molecular D’aquí ve que sigui conegut també amb els noms d' hidrolita i hidrogenita , i és emprat per a transportar i produir quantitats petites d’hidrogen La seva gran reactivitat amb l’aigua el fa un dels agents dessencants més enèrgics, superior a l’anhídrid fosfòric, especialment avantatjós en la indústria per a dessecar els olis de condensadors i transformadors D’altra banda, el seu alt poder reductor és posat a…
Rik Wouters
Escultura
Pintura
Escultor i pintor belga, fill d’un tallista.
Es formà a les acadèmies de Malines i Brusselles El seu estil escultòric, tributari de Rodin i de Bourdelle, es caracteritza per les superfícies aspres i per la instantaneïtat i el dinamisme de les actituds copsades en la figura — Verge folla inspirada en Isadora Duncan ballant, 1912 Museu d’Escultura a l’Aire Lliure, Anvers— Com a pintor, admirà Ensor, però això no el portà cap a l’expressionisme, sinó també a una plasmació d’imatges instantànies, les més conegudes de les quals són interiors amb figura, propers a Bonnard, però més enèrgics i vibrants i de base més…
tetrahidrofuran
Química
Compost heterocíclic consistent en un anell de cinc membres saturat que conté un àtom d’oxigen en la seva estructura.
És un líquid incolor, inflamable, explosiu, d’olor característica, miscible amb aigua i amb els solvents orgànics, que té una densitat de 0,8892 i bull a 67°C Hom l’obté per hidrogenació catalítica del furan El tetrahidrofuran presenta una reactivitat moderada davant els àcids, l’oxidació i els agents nucleòfils enèrgics, i és el producte de partida per a la preparació de diversos composts, com ara l’1,4-diclorobutà, la butirolactona, la pirrolidina i el 4-clorobutanol S'oxida en l’aire originant un peròxid explosiu, i pot ésser polimeritzat per iniciadors catiònics, cosa que…
Henri Georges Adam
Escultura
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Arts decoratives
Escultor, pintor, gravador i tapisser francès, de família de joiers.
Féu la primera exposició com a pintor el 1935 presentat per Jean Cassou El mateix any rebé el premi Blumenthal de gravat Ha illustrat obres literàries, tals com les Chimères de Gerard de Nerval L’estil dels seus gravats amb ritmes enèrgics, contrastos de negre i blanc ratllats, passa sovint als seus cartons de tapisseria A partir dels anys 1939-40 es dedicà a l’escultura La primera obra important, Gisant 1943, li valgué l’amistat de Picasso Per a l’estrena de l’obra de Jean-Paul Sartre Les mouches , dirigida per Charles Dullin 1944, creà, ultra les decoracions i els figurins,…
tiol
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics caracteritzats per la presència d’un grup —SH enllaçat directament a un àtom de carboni.
El nom tiol ha substituït modernament la denominació mercaptà , que fa referència a la propietat, coneguda ja antigament, d’aquests composts, de combinar-se amb l’òxid de mercuri en solució aquosa D’acord amb les regles de la IUPAC, s’anomenen mitjançant el sufix tiol unit al nom del compost fonamental, com, per exemple, etantiol CH₃-CH₂-SH, o, quan existeix en el mateix compost un grup funcional més important, fent servir el prefix mercapto- , com és el cas de l’àcid mercaptoacètic HS-CH₂-COOH Els tiols ocorren a la natura com a constituents del petroli Hom els obté per diversos mètodes,…
Francesc Gimeno i Arasa

Autoretrat amb boina, 1917
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Féu el primer aprenentatge cap a catorze anys a Tortosa El 1880 s’installà a Barcelona i alternà el treball de pintor decorador amb el d’una acadèmia que establí amb uns quants amics Se n'anà a Madrid el 1884 i estudià a l’Escuela Superior de Bellas Artes, amb Carlos de Haes Al Museo del Prado admirà els pintors del segle XVII Velázquez, sobretot De tornada el 1887, pintà a Torroella de Montgrí i Llançà Un altre cop a Barcelona el 1889, sobtadament refusà els contractes que hom li oferia i es collocà de nou com a pintor decorador de portes i parets hom atribueix aquest canvi d’actitud a…
el Cap
Geografia històrica
Antiga província de Sud-àfrica.
El 1994 fou dividida en tres províncies el Cap Occidental 129370 km 2 , 4118000 h est 1996, amb capital a Ciutat del Cap el Cap Oriental 169580 km 2 , 5865000 h est 1996, amb capital a Bisho i el Cap Septentrional 361830 km 2 , 746000 h est 1996, amb capital a Kimberley El relleu és dominat, aproximadament en els dos terços septentrionals, per un conjunt d’altiplans interiors, drenats pel riu Orange i els seus tributaris, que davallen mitjançant escarpaments enèrgics Al terç meridional, una sèrie de cadenes muntanyoses de plegament i altitud mitjana 1 500-2 000 m els cims més alts es disposen…
Sacre Imperi Romanogermànic
Història
Geografia històrica
Denominació encunyada al segle XV per a designar l’imperi fundat per Otó I el 962 en ésser coronat pel papa Joan XII.
Continuador de l’imperi Romà d’Occident Roma i de l' imperi Carolingi , el Sacre Imperi Romanogermànic comprenia, en un principi, el regne de Germània Saxònia, Francònia, Suàbia, Baviera, etc, el regne d’Itàlia i els annexos d’ambdós Lorena, les marques orientals i el patrimoni de Sant Pere L’Imperi s’eixamplà el 1032 amb la incorporació del regne de Borgonya, que incloïa la Provença, i a partir de mitjan segle XIII, gradualment, perdé els territoris meridionals Itàlia, el Delfinat, els cantons suïssos, etc, fins a coincidir gairebé els seus límits amb els del regne germànic L’Imperi,…