Resultats de la cerca

Hom n'ha recollit moltes variants L’argument del bon caçador matiner que s’enamora d’una pastora ha servit per a muntar diversos balls populars Quinquagèsima de Merlès, Osona

Després de la mort d’Hèctor acudí en ajut de Príam juntament amb les altres amazones i, havent lluitat valerosament, fou ferida mortalment per Aquilles, el qual, segons la tradició, se n'enamorà i occí Tersites perquè es burlà de la seva passió

Segons una de les versions del mite, trobant-se a Beòcia amb la seva mare, conegueren el caçador Orió Aquest s’enamorà de totes i les seguí per un espai de cinc anys, fins que es transformaren en colomes, primerament, i més tard en estrelles, juntament amb el caçador i el seu gos

Fill de Posidó, que li concedí el do de caminar damunt les aigües de la mar, fou un gran caçador Dotat d’una bellesa extraordinària, Eos se n'enamorà Àrtemis el feu occir servint-se d’un escorpí, motiu pel qual, després d’ésser convertits tots dos en constellacions, Orió fuig sempre de l’Escorpió Venerat a Beòcia, Corinna en cantà la llegenda

Es casà amb Tiberi Claudi Neró, amb el qual tingué dos fills, Tiberi i Drus August s’enamorà d’ella i hi contragué matrimoni Mort l’emperador, fou anomenada Júlia Augusta i tingué un paper important en la qüestió successòria, a favor de Tiberi El seu retrat ha estat conservat en diversos relleus Ravenna, Florència, en camafeus i també en busts de bronze Louvre o de marbre

Fill de Maximilià I Josep Combaté primerament en l’exèrcit napoleònic, però abandonà el servei Sojornà llarg temps a Itàlia i, proclamat rei, mantingué una política liberal, que anà canviant vers el reaccionarisme i l’ultramuntanisme Protegí els artistes i feu construir diversos edificis monumentals a Munic entre ells la famosa Gliptoteca S'enamorà de la ballarina Lola Montes , i hagué d’afrontar el descontentament popular, que l’obligà a abdicar

Insensible a l’amor de les donzelles i de les nimfes que l’estimaven entre les quals Eco , s’enamorà de la pròpia imatge, reflectida en una font, i morí víctima d’una vana passió i es transformà en la flor que porta el seu nom Aquest mite, originari de la Beòcia, és contat per Ovidi a les Metamorfosis llibre III, i sovint apareix com a tema en diverses obres artístiques pintures pompeianes, etc

Segons la tradició, un cosí d’aquest, Sext, s’enamorà d’ella, que, sentint-se ultratjada, es donà mort amb un punyal Brut, brandant-lo davant el poble, l’incità a la rebellió contra els Tarquinis ~509 aC Esdevinguda proverbial, com a exemple de fidelitat, la figura de Lucrècia ha inspirat notables artistes Ticià, LGiordano, Rubens, il Veronese, etc, literats Shakespeare i músics Händel Als Països Catalans, a més de l’escultura de Campeny, cal destacar el drama neoclàssic de J Ramis

La seva identitat és difícil de determinar i sembla molt insegur que es digués Beatriu, com s'admet comunament Podria tractar-se d’Isoarda, filla d’Isoard, comte de Dia, i muller de Ramon d’Agout El cavaller del qual s’enamorà i al qual dedicà les seves cançons sembla que fou Raimbaut IV d’Aurenga, el fill del trobador homònim Resten cinc cançons de la comtessa de Dia, senzilles i apassionades, en les quals descabdella els temes de la infidelitat del seu amant i la gelosia, i pondera la pròpia bellesa

Rei de Xipre, s’enamorà d’una escultura d’Afrodita, la qual, per tal de complaure'l, donà vida a l’estàtua De la unió d’aquesta amb Pigmalió nasqué Pafos El mite és esmentat, entre d’altres, per Ovidi i també per Virgili a l' Eneida La versió que fa de Pigmalió l’autor de l’estàtua ha estat represa per nombrosos escriptors des de l’edat mitjana, que han convertit el mite en símbol del poder inspirador de l’amor D’entre aquestes recreacions destaquen les de Jean de Meung al Roman de la Rose 1275-80, les obres teatrals homònimes de JJ Rousseau 1770 i GBShaw 1913 i el poema de…