Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
enganxifós | enganxifosa
Enganxós.
os formiguer
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers edentats, del subordre dels xenartres, pertanyents tots ells a la família dels mirmecofàgids i caracteritzats pel fet de tenir el cos cobert de pèl molt espès, ungles poderoses, cua molt llarga i a vegades prènsil, musell prolongat i sense dents.
Es nodreixen de formigues i insectes semblants que recullen amb la llengua, llarga, estreta i arrodonida, impregnada d’un moc enganxós El veritable os formiguer Myrmecophaga tridactyla fa 60 cm fins a la creu i 230 cm de llarg, té les orelles molt petites, el cap allargat, el llarg musell en forma de tub, les potes anteriors armades de fortes urpes i la cua proveïda d’un pèl tan llarg que quan l’animal dorm se’n serveix com d’una flassada Semblant a aquest hi ha el tamàndua Tamandua tetradactyla , que és més petit, amb el pèl de la cua més curt i de costums arborícoles Habiten…
vulcanització
Química
Tractament al qual és sotmès el cautxú per tal de millorar-ne les propietats.
El cautxú brut té els inconvenients d’esdevenir trencadís amb el fred i bla i enganxós amb la calor La vulcanització, que confereix al cautxú la insolubilitat en dissolvents orgànics, una gran resistència a la tracció i a l’abrasió i la conservació de la seva elasticitat independentment de la temperatura, és efectuada afegint-hi sofre en pols i tractant la mescla en autoclaus a temperatures de l’ordre de 140°C En el tractament, el cautxú, constituït per llargues macromolècules, adquireix, gràcies a les molècules de sofre que les uneixen transversalment, una estructura…
canya de sucre
Botànica
Agronomia
Planta perenne, de la família de les gramínies, de rizoma gruixut, d’on parteixen diverses tiges de 2 a 6 m d’alçada i de 2 a 8 cm de diàmetre, plenes d’un teixit sucós i dolç, de fulles més estretes i llargues que les de la canya comuna i disposades més densament, i amb panícula terminal de flors vermelloses, molt ornamental.
Hom la coneix solament en forma conreada hom la conrea per a l’obtenció de sucre, del qual és la font principal, i és probablement originària de l’Índia, on era conreada fa més de 3 000 anys D’allà s’estengué a Egipte ~641 i a la península Ibèrica ~755, i després a les zones tropicals i subtropicals de tot el món Antigament havia estat conreada a les comarques litorals dels Països Catalans encara n'hi ha camps a la part més càlida d’Andalusia Necessita climes càlids i humits Prefereix els sòls plans d’alluvió pròxims a la mar i els terrenys profunds i humits, especialment els llimosos, rics…
escruixidor
Botànica
Petit arbust, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliades i menudes, flors grogues i fruit enganxós.
Mediterrani, viu sobre sòls silicis, a la brolla d’estepes i brucs
carbassera vinatera

Carbassera vinatera
Grzegorz Polak (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les cucurbitàcies, de tronc prostrat i serpentejant, enganxós, fulles cordiformes ovades, circells ramificats i flors blanques, solitàries, grosses.
Els seus fruits carbassa , de coberta resistent i prima, fan de 9 a 10 cm d’amplària i, segons la varietat, adopten formes diverses globulosa, d’ampolla, de campana, claviforme, amb una constricció central, etc Un cop buits de la polpa, són emprats per a contenir líquids, com a flotadors, etc També és plantada com a ornamental
cafè
Grans de cafè, verd i torrat
© Fototeca.cat
Alimentació
Economia
Gra del cafè.
El seu ús és testimoniat des del segle VIII, de primer com a aliment, després com a base d’una beguda fermentada i com a medicina, i finalment en infusió Actualment el cafè sol ésser objecte d’una preparació abans del consum després de treure’n la polpa, a fi d’eliminar l’exocarp del fruit, i d’una fermentació espontània, tolerada a fi de fluïdificar el mesocarpi, hom procedeix a un rentatge, que deixa el gra lliure, i a un assecatge ulterior Els grans, aspres i amargants, rarament són consumits així cafè verd , bé que han estat emprats com a febrífug i antireumàtic generalment hom els…