Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Conseil de l’Entente
Organització internacional creada el 1959 per Benín, Burkina Faso, la Costa d’Ivori i el Níger, aleshores en procés d’independització del domini colonial francès.
El 1966 s’hi incorporà el Togo Promoguda sobretot pel president ivorià, Félix Houphouët-Boigny, i sostinguda pel seu país, es proposa la collaboració mútua entre els estats membres per tal de promoure el desenvolupament econòmic de la regió La seu és a Abidjan
Entesa Cordial
Història
Expressió, usada del 1840 al 1843, que designa l’inici de les bones relacions, bé que superficials, que foren establertes aleshores entre Victòria d’Anglaterra i Lluís Felip de França.
El terme reaparegué el 1904 amb l’acostament francobritànic entorn de les qüestions colonials, i desembocà en la Triple Entesa
Eduard VII d’Anglaterra
Història
Rei de la Gran Bretanya i Irlanda (1901-10), fill de la reina Victòria I.
Durant el llarg regnat de la seva mare es limità a feines de caràcter representatiu, i no esdevingué rei fins a seixanta anys Fou un dels promotors de l’Entente Cordiale 1904, i es mostrà clarament antigermànic El succeí el seu fill Jordi V
entesa
Història
Política
Col·laboració internacional contingent o acord polític amistós revisable entre estats que no implica una aliança o tractat.
En anar-se perfeccionant la normativa del dret internacional públic, les enteses han perdut vigència, bé que l’ONU les hagi promogudes a fi d’ampliar aquella normativa per exemple, el Consell de l’Entente entre Costa d’Ivori, Benín, el Níger i Burkina Faso, el 1959
Ionel Brǎtianu
Història
Política
Enginyer i polític romanès, fill de Ion Brǎtianu.
Cap del partit nacional liberal 1909, fou cinc vegades president del consell Decidí la intervenció del país en la Primera Guerra Mundial al costat dels aliats i prengué part en el congrés de la pau de París El 1919, en desacord amb el tractat de pau signat amb Àustria-Hongria, dimití Posteriorment tornà a la presidència del Consell 1922-26, des d’on dugué a terme una política basada en el statu quo de la Petita Entente i contrària al futur rei Carles II
Rassemblement Démocratique Africain
Política
Partit polític africà fundat el 1946 per F.Houphouët-Boigny, amb Quezzin Coulibaly i Sekou Touré.
Organitzat en diverses seccions, amb l’objectiu d’aconseguir la independència dels territoris sota administració francesa del N del golf de Guinea i d’implantar el socialisme a la zona que comprenia la Costa d’Ivori, el Congo, el Camerun, la Guinea, Mali, el Txad, el Gabon i l’Alt Volta actual Burkina Faso Bé que hi hagué intents de fusionar les diverses branques en un sol partit, hom aconseguí només un programa de cooperació confederal el 1957 i posteriorment, el 1959, el Conseil de l'Entente Amb la independència de les colònies es dividí en diversos partits
Bernhard Heinrich Karl von Bülow

Bernhard Heinrich Karl von Bülow
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític alemany, príncep de Bülow.
Fou ambaixador a Bucarest 1888-93 i a Roma 1893 Guillem II el nomenà secretari d’estat dels afers estrangers 1897, i posteriorment canceller de l’Imperi 1900-09 Mantingué una política exterior favorable a l’orientació de l’emperador davant l’Entente Cordiale 1904 Fou partidari d’assolir una marina de guerra potent per garantir l’expansió comercial alemanya S'enfrontà amb l’oposició de la socialdemocràcia i hagué de cercar el suport dels conservadors, els catòlics del centre i els liberalnacionals El 1907, després d’haver dissolt el Reichstag, formà l’anomenat bloc Bülow , d’una…
aïllacionisme
Política
Tendència política que propugna l’aïllament d’un país respecte als compromisos polítics internacionals.
El terme isolationism fou encunyat als EUA, on Washington fou el primer a recomanar una neutralitat absoluta respecte a les qüestions no americanes 1797 aquesta doctrina, reafirmada en la declaració de Monroe 1823, fou aplicada sistemàticament després de la guerra de Secessió 1861-65 i es convertí en el fonament de la política dels EUA fins a la Primera Guerra Mundial Per això, encara que els nord-americans participaven en les conferències d’Algesires 1906 i de la Haia 1907, i lluitaven contra Alemanya 1917, després del 1918 s’oposaren a la creació de la Societat de Nacions i tornaren a l’…
Montenegro

Monestir de Rezevici
© Comissió Europea
Estat
Estat dels Balcans que limita al SW amb la Mar Adriàtica i uns pocs kilòmetres amb Croàcia, a l’W amb Bòsnia i Hercegovina, al NE amb Sèrbia, a l’E amb Kosovo i al SE amb Albània; la capital és Podgorica.
La geografia Vorejant la mar Adriàtica des de les boques de Kotor a la desembocadura del Bojana, i entre Hercegovina al N, Sèrbia a l’E i Albània al S, Montenegro és una regió muntanyosa Inclosa dins les serralades dinàriques, és formada per una sèrie d’alts relleus parallels a la costa que constitueixen el vorell de l’altiplà càrstic de Crna Gora entre aquests relleus es destaquen els massissos de Durmitor 2522 m, Komovi 2483 m i Maganik 2400 m, entre els quals s’obren profunds congosts encaixats en les calcàries Al S del Crna Gora, ja prop d’Albània, s’obre l’ampla conca del llac de Shkodër…