Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Eo
Riu
Riu de Galícia, a la província de Lugo (96 km).
De règim pluvial oceànic, neix a les muntanyes do Cádabo, d’on es dirigeix cap al nord fins a desguassar a la mar Cantàbrica, a l’est de Ribadeo Al final del seu recorregut fa de frontera entre Astúries i Galícia
eó
Història
Religió
Entre els gnòstics, cadascun dels éssers eterns intermediaris entre la divinitat, de la qual procedeixen per emanació, i el món sensible, els quals, com més s’acosten a aquest, més es degraden.
eó
Geologia
Unitat geocronològica major que una era.
Tot el temps geològic és comprès en tres eons l’Arqueà, el Proterozoic i el Fanerozoic Les poc conegudes eres precambrianes formen el Prearqueà Aquesta divisió està molt lligada a la importància del registre fossilífer L’Arqueà, o principi , és el temps més antic, que va de -3750 a -2500 milions d’anys El Proterozoic, o vida antiga o primera , va de -2500 a -570 milions d’anys L’anomenat temps precambrià englobaria aquests dos primers eons, caracteritzats per la manca d’un registre fossilífer En el Fanerozoic, o vida visible o veritable , que va de -570 milions d’anys a l’actualitat, s’…
eó
Període de temps immesurable o indefinit.
Fanerozoic
Geologia
Unitat de temps geològic (eó) que comprèn tres eres: el Paleozoic, el Mesozoic i el Cenozoic.
Començà aproximadament fa 570 Ma, amb el període Cambrià, i es caracteritza per l’acumulació de restes fòssils en els sediments L’eó precedent és el Proterozoic El terme Fanerozoic, proposat per GH Chadwick el 1930, prové del grec phaneros ‘visible’ i zoion ‘animal’, i significa “temps de la vida visible”
coeficient evaporatiu
Ecologia
Grau d’humitat d’una comunitat vegetal calculat com el quocient entre l’evapotranspiració real (Ea) i la demanda evaporativa de l’atmosfera (Eo).
El seu símbol és k, per tant k = Ea/Eo El valor de k és indicatiu de l’aigua disponible en una comunitat vegetal durant un determinat interval de temps Definit per Fitzpatrick i Nix el 1970, des d’aleshores ha estat àmpliament utilitzat
Arqueà
Geologia
Unitat cronoestratigràfica més antiga del Precambrià, amb categoria d’eó, que jau sota l’eó Proterozoic.
El seu límit superior és pres convencionalment a 2500 milions d’anys i l’inferior correspon a l’edat de la roca més antiga datada radiocronològicament, és a dir uns 4000 milions d’anys L’Arqueà sembla haver estat temps d’una activitat plutònica i volcànica desmesuradament universal les roques d’aquesta edat tendeixen a ésser geoquímicament primitives i les unitats sedimentàries són predominantment vulcanogèniques, tot i que s’hi han enregistrat roques carbonàtiques, terrígenes i, fins i tot, evaporites Biològicament, apareixen a l’Arqueà els primers bacteris 3200 milions d’anys, que formaren…
consonantització
Fonètica i fonologia
Procés pel qual una vocal o una semivocal passen a tenir valor de consonant.
En llatí ego > * eo > 'jo’
alternança
Lingüística i sociolingüística
Fenomen morfològic que consisteix en la permutació d’elements fonològics en mots que pertanyen a la mateixa sèrie, grup o categoria morfosintàctica.
Aquestes permutacions es classifiquen sovint en temàtiques llatí, eo/ivi i més generalment en consonàntiques i vocàliques aquestes són subdividides en quantitatives, qualitatives i accentuals, si les modificacions afecten la quantitat fonemàtica, els mateixos fonemes i la intensitat, respectivament per exemple llatí, věnit/vēnit català, canto/canta fugi/fugí
supí
Lingüística i sociolingüística
Dit de la forma nominal del verb pròpia d’algunes llengües indoeuropees de tipus antic.
En llatí, morfològicament, és un substantiu de la quarta declinació, constituït pel sufix - tu - afegit a l’arrel del verb Pot tenir la forma en - um , amb funció d’acusatiu i acompanyant ordinàriament verbs de moviment eo dormitum , ‘me'n vaig a dormir’, i la forma en - u , amb funció d’ablatiu i acompanyant adjectius que signifiquen possibilitat, facilitat, dificultat facile dictu , ‘fàcil de dir’