Resultats de la cerca

Aparegué el 1957 amb el nom d’"Estudios Escénicos” i dirigida per Guillem Díaz-Plaja En una primera etapa 1957-69, redactada íntegrament en castellà, n'aparegueren 13 números i hi collaboraren, a més de Díaz-Plaja, Josep Romeu i Figueres, Alexandre Cirici i Pellicer i d’altres A partir del número 14 1972 fou dirigida per Xavier Fàbregas publicà articles en qualsevol llengua romànica i cada número contenia un text sovint inèdit i l’estudi sobre un autor Aquesta etapa es clogué amb el número 21 1976, en què la revista fou suspesa per raons econòmiques Ja amb el títol catalanitzat, fou represa…

Formà part del grup d’innovadors escènics anomenat Le Cartel Preconitzà l’equilibri entre la paraula i els altres factors de l’espectacle teatral Féu muntatges reeixits de Shakespeare, Molière, etc

Influí sensiblement sobre l’escena francesa Amb un estil elegant i sofisticat, féu les decoracions i dissenyà el vestuari per a muntatges escènics i per a films de Cocteau La belle et la bête, 1946 Illustrà nombrosos llibres, i conreà també el retrat

Cosí de Margarida Xirgu Debutà com a actor al Teatre de les Arts, de Barcelona 1904 Dirigí els quadres escènics L’Artesà 1916-17, el del Casal Català de Gràcia 1917-21, el de l’Ateneu de Sant Gervasi 1921-22 i el Mossèn Cinto 1922-23 a tots féu representar obres d’autors catalans

Fou creada el 1990 La seva activitat se centra en l’ús de tecnologia interactiva, aplicada a projectes escènics El grup és format pels artistes Rosa Sánchez directora, performer i coreògrafa i Alain Baumann músic i investigador dels sistemes de so El 2008 el grup rebé el premi Ciutat de Barcelona Multimèdia per la installació interactiva MurMuros/Distopia #2

Es formà com a violinista al Conservatori del Liceu Deixeble de Lluís Millet i d’Enric Morera, dirigí diferents cors L’any 1947 fou premiat el seu coral a sis veus Qui en fou el serrador per la Comissió Abat Oliba És autor de lieder i d’harmonitzacions de cançons tradicionals sardanes per a cobla i per a cor, cançons i poemes escènics

Ha estat una de les entitats que més ha divulgat els ballets populars catalans, sovint en versions actualitzades Suposà l’aparició d’una línia divergent que mirava més per l’adopció de nous llenguatges d’expressió, amb uns treballs coreogràfics i escènics sovint molt interessants que donaren als esbarts un caràcter equiparable als grups de dansa contemporanis Ha actuat en moltes ocasions als Països Catalans i a l’estranger

El 1978 rebé el Premio del Espectador y la Crítica Collaborà en tots els muntatges d’Adolf Marsillach per a la Compañía Nacional de Teatro Clásico i creà una sèrie d’espais escènics que van des de l’abstracció sintètica d' El médico de su honra 1986 i 1994, de Calderón, o de La Celestina 1988 fins a la brillantor barroca i l’esclat lluminós de Don Gil de las calzas verdes 1994, de Tirso de Molina

Revitalitzà el vodevil L’acuïtat de l’observació dels costums i l’estilització dels detalls fins a l’absurd en fan el creador d’un univers teatral nou, on l’element visual jocs escènics, simetries en els caràcters, acció rapidíssima i la preocupació pel llenguatge a través del gest corresponen força a l’actual concepció de l’espectacle teatral Le chapeau de paille d’Italie 1851 i Le voyage de monsieur Perrichon 1860 evoquen una petita burgesia mal adaptada al món modern

Estudià amb Montserrat Aparici i des dels seus començaments mostrà especial interès pel repertori contemporani, àmbit en què ha esdevingut intèrpret de referència El 1992 inicià amb l’òpera Asdrúbila una estreta relació amb Carles Santos, que el portà a estrenar la majoria de projectes lírics i escènics del músic valencià, entre els quals La pantera imperial 1997, Ricardo i Elena 2000 i La meua filla sóc jo 2005 Amb una gran capacitat d’adaptació vocal i escènica, ha estrenat també obres de JMMestres i Quadreny, Lde Pablo, JRueda, JMLópez López, EPalomar i del cubà José MVitier D…