Resultats de la cerca

Poden caure a la Terra o bé produir accidents a l’espai L’origen, en una proporció important, és l’explosió de ginys naus, satèllits, coets, telescopis, etc fora de servei a l’espai i la collisió posterior entre els fragments L’acumulació de deixalles espacials pot dificultar o posar en perill les missions espacials Des de l’inici de la cursa espacial, el nombre de deixalles que orbiten al voltant de la Terra no ha parat de créixer El 2017 s’estimaven en uns 18000 els objectes dels quals es feia un seguiment que estaven en òrbita, procedents dels prop de 5000 llançaments de…

Té l’objectiu d’aplegar esforços i augmentar l’eficiència de tots els grups que fan recerca relacionada amb l’espai i les indústries d’aquest sector a Catalunya

Les imatges del SDSS foren preses durant més de vuit anys amb un telescopi de 2,5 metres de diàmetre a l’observatori d’Apache Point, Nou Mèxic EUA i cobreixen aproximadament una quarta part del cel La segona versió del projecte SDSS-II, feta pública a l’octubre del 2008, cobreix una tercera part del cel i conté més de 930000 galàxies, 120000 quàsars i 460000 estrelles La tercera versió SDSS-III serà publicada el 2014 El projecte SDSS està finançat per la fundació Alfred P Sloan, amb la participació d’altres institucions dels Estats Units, Alemanya, el Brasil, Espanya, França, el Regne Unit i…

Consta d’un conjunt d’installacions centre de control, estructures de llançament, sistemes de seguiment i de localització, etc Convé que les bases de llançaments espacials siguin situades prop de l’equador terrestre per tal de poder aprofitar la major velocitat tangencial, causada per la rotació de la Terra, en benefici de la velocitat atesa pel coet, i també per tal de tenir una major llibertat en l’elecció de la inclinació de l’òrbita dels satèllits artificials que han d’ésser llançats des de la base La latitud geogràfica del lloc correspon a la mínima inclinació d’òrbita que…

Fou establerta el 1947 com a lloc de prova de míssils de llarg abast i ha esdevingut el centre més important de llançament de coets espacials dels EUA En 1963-73 rebé el nom de Cape Kennedy

L’objectiu del programa és l’estudi del comportament de diversos materials, com també la realització d’experiments en éssers vius sotmesos a condicions de microgravetat El programa és producte de la collaboració de les agències espacials europea, canadenca, japonesa i nord-americana L’IML-1 fou enviat a l’espai al gener del 1992, i l’IML-2 fou llançat al juliol del 1994

N'han existit diferents models, que porten lletres indicatives D, E i F El primer vol tingué lloc a cap Canaveral l’11 de juny de 1957, i fou declarat operacional en la versió Atlas D a la fi del 1959 Les configuracions E i F entraren en servei en el període 1961-62 Els míssils Atlas operacionals foren retirats progressivament del servei durant el període 1964-65 i substituïts pels míssils Minuteman i Titan L' Atlas , modificat convenientment, ha servit en diverses missions espacials, per exemple, com a coet llançador per als vols orbitals Mercury Diferents trams secundaris han…

El Vostok 1 fou llançat a l’abril del 1961 i fou tripulat pel primer cosmonauta, Juri Aleksejevic Gagarin, que restà 108 minuts en òrbita Pocs mesos després, amb el Vostok 2 , la permanència orbital fou estesa a unes 25 hores Amb els Vostok 3 i 4 , llançats amb un dia de diferència, foren experimentades les operacions d’apropament espacial amb vista a futures trobades orbitals Missions anàlogues tingueren els Vostok 5 i 6 , dutes a terme pel juny del 1963, amb la particularitat que aquesta última fou tripulada per l’única dona que ha efectuat vols espacials, Valentina Tereškova…

Fou iniciat el 1960 per decisió del president Kennedy Per tal de mirar de resoldre els problemes plantejats pel programa, hom dugué a terme prèviament els vols Mercury i Gemini , hom desenvolupà la sèrie de coets Saturn i, a més, fou augmentada la informació amb el llançament de les sondes espacials Ranger , Surveyor i Lunar Orbiter

És una superfície hipercònica de dos fulls formada pels esdeveniments separats de l’esdeveniment O origen de coordenades per un 4-interval tipus-llum Δ s 2 = c 2 Δ t 2 - |Δ r | 2 = 0 Els punts A de l’interior del con de llum que satisfan Δ s 2 > 0 amb Δ t > 0, formen el con del futur o simplement, el futur de l’esdeveniment 0 els punts B de l’interior del con de llum que satisfan Δ s 2 > 0 amb Δ t < 0, formen el con del passat O , simplement, el passat de O els punts C de l’exterior del con de llum, que satisfan Δ s 2 < 0, formen el present de O Si un esdeveniment E ,…