Resultats de la cerca
Es mostren 370 resultats
Corts Espanyoles
Història
Òrgan polític de l’Estat espanyol durant el règim franquista, creat el 1942, definit com a instrument de col·laboració en la tasca legislativa que corresponia al cap de l’estat i dependent del poder executiu.
Hom hi deliberava sobre actes o lleis en cas que el govern ho considerés oportú Franco en sancionava sempre el text final, i el govern podia legislar directament per decret llei en cas de guerra o d’urgència Els procuradors a corts podien ésser nats en funció de determinats càrrecs polítics o administratius o electius per designació directa del cap de l’estat o bé, formant minoria, mitjançant eleccions indirectes La Llei Orgànica de l’Estat 1967 modificà en part la competència i el funcionament de les Corts franquistes Les úniques eleccions directes eren les de dos procuradors pel terç…
Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles
Associació d’àmbit estatal sense ànim de lucre.
Fou constituïda al desembre del 1994 i formada per les universitats públiques i privades espanyoles associades a l’empara de la llei 161/64, de 24 de desembre, i de les normes complementàries del decret 1440/65, de 20 de maig Té com a objectius potenciar actuacions sobre la promoció, la gestió i el desenvolupament de l’educació superior i la investigació universitària, fomentar la cooperació de les universitats espanyoles entre elles i amb institucions anàlogues estrangeres, i intercanviar informació, promoure estudis, informes i recomanacions per a obtenir una…
Red de Bibliotecas Universitarias
Organisme que agrupa les biblioteques universitàries espanyoles.
Fou creat el 1988 amb la finalitat d’augmentar el nivell dels serveis i de la infraestructura bibliotecària, collaborar en benefici dels usuaris i fomentar la formació del personal Entre els assoliments destaquen la creació del catàleg collectiu disponible en línia i el servei de préstec interbibliotecari, com també l’establiment de polítiques de millora dels serveis En formen part tant les biblioteques d’universitats públiques com privades, i també les del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC Forma part de la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles CRUE
hispanitat
Conjunt dels països de llengua i cultura espanyoles.
desembarcament d’Alhucemas
Militar
Operació militar de les tropes espanyoles al Marroc, el 8 de setembre de 1925.
L’atac d’Abd el-Krim al penyal d’Alhucemas, l’agost del mateix any, on morí el cap de la plaça, féu decidir el general Primo de Rivera, interessat pel prestigi de la seva dictadura, a portar a terme un pla de desembarcament, que ell mateix havia de dirigir, comptant amb l’ajuda francesa L’operació agafà els rifenys per sorpresa, i permeté de prendre el penyal i, més tard, Xauen i Axdir
Josep de Vila i Mir
Economia
Gran terratinent hisendat i comerciant.
El 1799 emigrà a Amèrica i residí a Veneçuela Hi es dedicà a activitats comercials i a l’agricultura En el moment d’esclatar el moviment independentista es posà de part de les autoritats espanyoles i intervingué en la lluita En caure presoner dels insurrectes, el 1811 fou condemnat a mort, però el Congrés Veneçolà li commutà la pena capital per deu anys de presidi L’any següent aconseguí escapolir-se i es refugià a Puerto Rico En premi a la seva tasca patriòtica, Les Corts Espanyoles li concediren el privilegi de noblesa El 1813 tornà novament a Veneçuela, on després…
batalla de Los Castillejos
Història
Militar
Batalla lliurada l’1 de gener de 1860 durant la guerra d’Àfrica
, entre forces del cos expedicionari espanyol, comandades per Prim i per Zabala, i l’exèrcit marroquí, a la vall dita de Los Castillejos
, prop de Ceuta.
La victòria de les tropes espanyoles valgué a Prim el títol de marquès de Los Castillejos
Biniancolla

Vista de la cala de Biniancolla
© Antònia Sánchez - En Menorca
Caseria
Urbanització
Caseria amb una urbanització del municipi de Sant Lluís (Menorca), al sud del poble, a uns 3 km de la costa, on hi ha la cala de Biniancolla
.
Hi ha una estació radioelèctrica que enllaça les xarxes telefòniques espanyoles i italianes a través de Sardenya
Rafael Bordalo Pinheiro
Disseny i arts gràfiques
Il·lustrador i caricaturista, fundà nombroses publicacions.
Fou corresponsal gràfic de “The Illustrated London News” a les guerres carlines espanyoles Fou autor també de caricatures satíriques de faiança policromada
Llevant
Geografia
Denominació impròpia, de caràcter oficiós, propugnada a l’Estat espanyol conjuntament per al País Valencià i la regió murciana (o bé la província de Múrcia).
Aquesta designació respon a una actitud jacobina que pretén de no tenir en compte en les demarcacions regionals espanyoles les diferències nacionals existents dins l’estat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina