Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
arbutina

Arbutina
©
Bioquímica
Glucòsid de la hidroquinona present en les fulles de moltes ericàcies i de les pereres, i també preparat sintèticament.
Cristalls solubles en aigua i alcohol, molt higroscòpics, que es fonen de forma inestable a 165ºC i estable a 199-200°C És fàcilment hidrolitzat pels àcids diluïts i per l’emulsina Ha estat utilitzat en medicina com a diürètic i com a antisèptic urinari, i és emprat com a estabilitzant per a les fotografies en colors
àcid sulfamídic
Química
Monoamida de l’àcid sulfúric, de fórmula H2NSO3H.
Es presenta en forma de pólvores cristallines blanques, estables a la humitat, que es fonen a 205°C És poc soluble en aigua, però es troba fortament ionitzat en dissolució Les seves sals són molt solubles en aigua Té aplicació en la neteja de metalls, en anàlisi química com a estàndard per a alcalimetria, en síntesi orgànica, com a agent estabilitzant del clor i els hipoclorits i com a blanquejant del paper i les fibres tèxtils
acetanilida

Acetanilida
Química
Derivat de l’anilina.
Substància cristallina, neutra, estable, molt poc soluble en aigua, és soluble en els dissolvents orgànics És obtinguda a partir d’anilina i d’àcid acètic glacial No gaire tòxica, hom la utilitza en medicina com a analgèsic i com a antipirètic d’on el seu nom farmacèutic d’ antifebrina És emprada també en la fabricació de productes farmacèutics i de colorants, com a estabilitzant de les solucions d’aigua oxigenada i com a additiu en vernissos nitrocellulòsics
alginat
Química
Sal o èster de l’àcid algínic.
Els alginats metàllics són sòlids insolubles en aigua, llevat dels alcalins i d’amoni, que formen solucions colloidals molt viscoses Els alginats més importants són els de sodi, potassi, amoni i calci, els quals són utilitzats en aplicacions on la puresa de l’algina és insuficient indústria alimentària espessidors i estabilitzants per a gelats, formatges i conserves de fruita, budell artificial per a salsitxes, etc indústries farmacèutica i cosmètica L’èster més important és l' alginat de propilenglicol C 9 H 1 4 O 7 n , sòlid soluble en aigua i en els àcids orgànics diluïts, utilitzat com a…
algina
Química
Substància mucilaginosa, constituïda per àcid algínic o alginats impurs, extreta de varecs (algues marines brunes, especialment la Macrocystis pyrifera del Pacífic i les Laminaria digitata i Laminaria saccharina de l’Atlàntic).
Les algues són tractades amb carbonat sòdic i de la solució obtinguda hom precipita amb àcid sulfúric l’àcid algínic brut, el qual pot ésser redissolt en sosa o en amoníac per a obtenir alginats per evaporació L’algina és un colloide hidrofílic molt utilitzat com a espessidor, emulsionant, estabilitzant, humectant i agent de suspensió Les seves principals aplicacions són l’obtenció d’àcid algínic i d’alginats purs la fabricació de fibres i d’aprestos i d’empeses tèxtils el tractament d’aigües de calderes i de fangs de perforació l’emulsió d’olis minerals com a aglomerant i adhesiu
goma aràbiga
Química
Exsudació gomosa produïda pel tronc i les branques de diverses espècies africanes del gènere Acacia, assecada.
Forma escates, grànuls o pólvores, de color blanc o groguenc, gairebé sense olor, i és gairebé completament soluble en aigua, amb la qual dóna un mucílag És constituïda per arabina amb petites quantitats d’impureses, tals com tanins, i amb el 13,15% d’humitat Les varietats més conegudes són la goma Kurdufān, que prové de l' A verek i és la més apreciada, i la goma Senegal, que prové de l' A senegal La goma aràbiga, dita així per l’ús que en feren els metges àrabs, és emprada, com a adhesiu, espessidor, emulsionant i estabilitzant colloidal, en les indústries tèxtil, alimentària…
aigua oxigenada
Farmàcia
Química
Compost de fórmula empírica H 2
O 2
(peròxid d’hidrogen), que tendeix a descompondre’s en aigua i oxigen, utilitzat sempre en solució aquosa com a oxidant, descolarant i antisèptic.
Pura és un líquid incolor, xaropós, càustic per a la pell, miscible amb aigua, soluble en alcohol i èter, de densitat 1,4422 a 25°C que un cop congelat es fon a -0,41°C Bull a 150,2°C, però es descompon per la calor en aigua i oxigen, cosa que obliga a destillar-la a pressió reduïda És un àcid molt feble i té per estructura HO-OH amb possible tautomerisme amb H-H-O → O Es presenta i és utilitzada sempre en solució aquosa, a concentracions que varien entre 3 i 90% Amb negra de platí esdevé explosiva la retarden, en canvi, els àcids, l’alcohol i moltes substàncies orgàniques, i les solucions…
Santa Maria de Miralles
L’església de Sant Romà (Santa Maria de Miralles)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, a la vall de la riera de Carme (dita en aquest sector vall de Miralles), aigua amunt del congost de Santa Càndia.
Situació i presentació El terme municipal de Santa Maria de Miralles, de 25,04 km 2 , és situat al sector SW de la comarca, a tocar de les comarques de la Conca de Barberà i l’Alt Camp Limita a l’W amb Bellprat, al N amb Sant Martí de Tous, al NE amb Santa Margarida de Montbui i Orpí, al SE-S amb la Llacuna i al SW amb Querol Alt Camp i Pontils Conca de Barberà En forma l’eix la vall de la riera de Miralles o de Carme, afluent per la dreta de l’Anoia, que corre entre els contraforts de la Plana d’Ancosa, al SE, i la serra de Miralles, al NW, on es destaquen el cim de l’Agulla Grossa de…
Estamariu

Vista general del poble d’Estamariu amb la serra del Cadí al fons (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat a la part nord-oriental de la comarca El terme d’Estamariu s’estén enterament a la riba dreta del Segre, que fa de límit meridional del terme Passat el lloc de la Quera Nova, el terme pren la direcció N i passa lo Beneïdor 1682 m i el coll de Jou, i després gira en direcció W fins a trobar el curs del torrent del Coll de Jou, que fa de límit fins a la seva confluència amb el riu de Bescaran Des d’aquest punt el termenal pren novament la direcció N resseguint la carena de la serra de Banat, que separa les valls de Bescaran i d’Estamariu El límit s’inverteix en…
satèl·lit artificial

A l’esquerra el sistema global de satèl·lits meteorològics, i a la dreta, l’ERS-2 (1995)
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny que descriu una òrbita al voltant d’un planeta o, per extensió, al voltant d’un satèl·lit.
La collocació en òrbita d’un satèllit, o satellització , és assolida en diverses fases La primera, anomenada llançament , consisteix a portar el giny fins a una certa altitud, generalment fora de l’atmosfera terrestre, tot conferint-li una determinada velocitat Aquest llançament és aconseguit gràcies a un sistema llançador que pot ésser un coet llançador o bé una llançadora espacial Un cop situat fora de l’acció del fregament atmosfèric, hom pot considerar que, tret d’algunes pertorbacions que caldria tenir en compte posteriorment, el satèllit és sotmès únicament a l’atracció gravitacional…