Resultats de la cerca

La posició econòmica podia ésser molt variable i no constituïa cap criteri de distinció El terme era aplicat pròpiament a les diferents classes de les ciutats o viles, però també, per extensió, a altres grups socials no exclusivament ciutadans, com els militars i els eclesiàstics, que tenien, com a tals, representació a les corts braç i que eren considerats estaments privilegiats L' estament ciutadà o superior, integrat pels ciutadans o burgesos honrats ciutadà, burgès, monopolitzà, des del s XIII i fins al s XV, els governs municipals el 1479, a Barcelona, tendí a tancar-se, i…

A l’Antic Règim la societat catalana era dividida en mà major estament militar i ciutadà, mà mitjana estament dels mercaders i dels artistes i mà menor estament dels menestrals Els llauradors o pagesos formaven part normalment de la mà menor o constituïen, ells sols, la mà forana

Tenien atribucions i drets polítics definits i eren institucionalitzats en les capitals catalanes d’una manera parallela a la formació dels consolats des del 1283 a València i a Barcelona, durant el s XV a Mallorca, Tortosa, Perpinyà i Girona A Lleida, la matrícula de mercaders fou establerta per privilegi de Joan II a Perpinyà, la reforma del 1449 establí una matrícula de mercaders i els adjudicà les places de conseller terç i quart, la qual cosa creà una situació que es mantingué fins a la Revolució Francesa A Mallorca, aglutinats entorn del Collegi de la Mercaderia des del 1401, es…

Inicialment fou el grup de servidors de la comunitat cristiana, format entorn del bisbe i del presbiteri amb el temps tingué influència oficial sobre tota la vida civil i constituí un dels tres estaments que formaren l’estructura de l’estat durant l’Antic Règim eclesiàstic El concepte de clericat és, doncs, el d’un grup, i després el d’una classe social, que no es pot confondre amb la funció sacerdotal existent en totes les religions Com a grup funcional a l’interior de l’Església, es formà durant els tres primers segles, seguint l’evolució que portà a distingir i a donar personalitat pròpia…

Fins a la fi de l’Antic Règim, els eclesiàstics gaudien d’immunitat personal només podien ésser jutjats per tribunals eclesiàstics tant en causes civils com criminals, eren exempts d’imposts, àdhuc dels municipals font d’inacabales conflictes privilegis que s’estenien a gran nombre de laics, parents, criats o familiars i sobretot als nombrosos funcionaris de la inquisició, i foren regulats pel dret canònic clericat Als diversos estats de la corona catalanoaragonesa, l’estament eclesiàstic tenia representació a les corts braç eclesiàstic