Resultats de la cerca

Autodidacte, treballà en publicitat i fotografia fins a la fi dels anys setanta, que es dedicà a l’assessoria i la normalització lingüístiques a l’Administració catalana Els anys cinquanta començà a escriure poesia en català i estudià també solfeig, piano i contrapunt, coneixements que li serviren per a compondre música i lletres per al grup Estrop 1963-67 El seu primer recull en català,  L’home i el límit no publicat fins el 1968, li valgué el premi Carles Riba del 1963 Els anys següents fou un assidu participant als Jocs Florals, i el 1972 fou nomenat mestre en gai saber…

En el cas de la llengua catalana, hom pot parlar d’una particular presència de grecismes, determinada per motius d’ordre historicopolític l’expedició dels catalans a l’Orient i les relacions comercials amb la Mediterrània oriental sostingudes durant tota l’edat mitjana Bé que alguns d’aquests mots fan sospitar, pels senyals presents en llur fonètica, que procedeixen indirectament del grec —amb l’italià com a intermediari escar i gúa —, uns altres manifesten una clara i directa ascendència hellènica i una evolució independent arjau, proís, puja, xarxa, ormejar, noli, codonyat A més dels…

Mentre que alguns rems fan joc dins l’estrop o recolzen en l’escalemera mitjançant una zona de la canya generalment folrada de cuir, de cànem o de metall, anomenada coll , d’altres ho fan per mitjà d’una part de la dita canya més gruixuda i de secció quadrada, anomenada galló En el primer cas, les parts de la canya són anomenades guió el tros comprès entre el puny i el coll, coll i canya el tros que va des del coll fins a la pala, i en el segon, galló la part quadrada que reposa damunt l’escalemera i guió Els dos tipus de rem característics, amb indicació del nom de les seves…